Després de la sortida del single Convindria el passat 4 de juliol, ara aquesta cançó protesta agafa una nova dimensió visual amb la presentació del seu videoclip col·lectiu. 

La peça audiovisual, ja disponible a les plataformes digitals, ha estat iniciativa dels mateixos membres de Via Menorca. Enregistrat a principis de maig en el paratge dels Vergers de Sant Joan (Maó, Menorca), el vídeo va comptar amb la participació de més de cinquanta persones, de generacions i trajectòries molt diverses unides per una causa comuna: la necessitat de posar límits.

Des de Via Menorca han dotat el tema d’un univers visual que apel·la a la necessitat de resistència col·lectiva, emparat per un marc de ficció, com si es tractàs d’un escenari de realisme màgic o mitològic. 

Una acció performativa 

Les protestes que convoca la campanya Via Menorca —entre les quals ja han fet la volta al món l’aparcada matinal al pàrquing de Cala en Turqueta, l’abraçada al nucli antic de Ciutadella o la paròdia de Cala Biosfereta— són sempre de caràcter participatiu, col·lectiu i agafen forma a partir d’accions performatives. Per això, la creació del videoclip no es podia plantejar d’altra manera que no fos creant un univers visual original, desmarcat dels llocs comuns. 

La gravació de la peça va consistir, justament, en una d’aquestes accions performatives. En el vídeo es juga a reproduir un ritual col·lectiu que aconsegueix agafar força a partir d'anar sumant la presència i la participació de moltes individualitats en una causa comuna. Gent que ha decidit implicar-se davant l'actual situació de col·lapse que viu Menorca i que vol expressar de manera comunitària el seu malestar.

Convindria una cançó i també nous imaginaris 

La lletra de la cançó Convindria fa referència a la necessitat de tenir un clam col·lectiu per a reclamar límits a la turistificació. De fons, a la cançó, s’hi sobreentén una veu grupal que demana un canvi de rumb i, és a partir del vídeoclip que s’ha completat l’imaginari d’aquest reclam comunitari. 

Sempre subjecte al camp de la ficció i deixant banda ampla a la imaginació, el clam col·lectiu de la cançó agafa forma a partir d’un grup de persones amb banderes que a mesura que avancen els minuts de la peça es va convencent de la necessitat de “Dir que no”, de què “Convé una cançó (un manifest)” i “Que comenci la funció”. Gràcies a l’encontre, les persones agafen força grupal i la demanda va unificant-se en una sola veu. Mitjançant l’acció es crea una lluita col·lectiva, de resistència, que acaba partint en comparsa cap a Maó, a dir que no. 

La simbologia que apareix a les banderes i a les animacions del videoclip és un joc, una provocació, sense interpretació específica a la realitat. És una forma artística d’expressar la força col·lectiva. En abstracte, els símbols no són altra cosa que objectes d’insubordinació, podrien ser figures que protegeixen dels “mals que es volen espantar” —tal com diu la cançó—, que representen la complexitat del moment actual que estem vivint a Menorca. 

Com es diu des de Via Menorca, s’ha passat de combatre un turisme de topònims —aquell localitzat que amenaçava paisatges concrets— a haver de fer front a un turisme metabòlic, que té múltiples conseqüències en el territori i en la vida de les persones. Per tant, els símbols del vídeo són una exploració imaginativa de noves formes de representar la necessitat de resistir en un context altament complex. El videoclip és un exercici d’imaginació perquè les lluites socials de l’actualitat tenen el repte principal de pensar noves formes de poder imaginar futurs alternatius i més bells.

El videoclip, igual que la cançó, és també una festa, una celebració de l’acord. Una trobada festiva, caòtica, humil i popular que acaba en catarsi col·lectiva.