A les nou del matí, na Sandra canvia un bolquer mentre acompanya les primeres passes d'una criatura, consola un plor, neteja una boca tacada de pintura i prepara l'aula per a la següent activitat. Com ella, les educadores de 0 a 3 anys sostenen cada jornada una feina invisible marcada per la precarietat, l'escletxa salarial, la necessitat de formació contínua i l'externalització de serveis. Una realitat que reflecteix les mancances de tot el sistema educatiu, on la falta de personal i de recursos no es pot suplir només amb vocació.

Què hi ha rere una pantallaprogramada per morir?Un disseny va fent camí,un jornal, una batalla.A qui li costa li fallai és molt mal d'encobeir.I com és que açò és així?Es sistema t'emmurallaperquè hagis de consumir. Mitjançant s'obsolescènciapensada i programadaper valer una morteradai haver-se d'armar en paciència.Amb sa mort per conseqüènciai sa gent ben enganxadaes qui […]