El pas del temps i les seves transformacions són el fil conductor de Paareidolia, el nou treball de Verlaat. Un àlbum cuinat a foc lent que explora les contradiccions i mutacions del nostre temps des d’una mirada introspectiva i madura. Un so de llarga cocció, exigent i experimental, que navega entre les influències de Parcels i Daft Punk, amb la voluntat de fusionar estils però sempre mantenint una identitat sonora pròpia.

Revista Posidònia: El títol del disc, Paareidolia, fa referència al fenomen de veure formes o rostres on no n’hi ha. Com vau decidir que aquest concepte representava el vostre nou treball?

Cesc: Exacte. Cercàvem un nom que fes referència al fet que Paareidolia és un disc que empra un llenguatge menys literal que la majoria de treballs que hem fet anteriorment.

Ens agrada pensar que aquestes lletres més críptiques i la inclusió de cançons instrumentals deixen més espai a la imaginació de qui escolta l’àlbum per percebre idees o pensar en moments o persones concretes tot i no ser la nostra intenció.

Les lletres de les cançons no són narracions, sinó reflexions i records al voltant d’una idea o situació personal que s’explicita més o menys a cada cançó, però que no ha d’arribar necessàriament de la mateixa manera a cada persona. 

Tanmateix, i per no flipar-nos-ho tant, evidentment també hi ha una decisió estètica en la paraula pareidolia, a més d’una manera d’evitar emprar un dels títols de les cançons com a nom de l’àlbum.

RP: En treballs anteriors, la narrativa sobre Menorca i el territori és molt present. Quina és la idea o el fil conductor que uneix les cançons d’aquest disc? En què us heu inspirat?

Cesc: El tema central que engloba totes les lletres d’aquest àlbum és el pas del temps i la percepció més gran que en tenim, a mesura que anam creixent. D’aquest tema se’n desprenen d’altres, com ara la mutació de les relacions d’amistat i afectives, la melancolia, els records i batalletes, i el desencís que comporta la vida adulta. Menorca i el territori hi són presents d’una altra manera, més introspectiva i contemplativa. Així i tot, la cançó “Posidònia”, trenca amb tot el que hem dit fins ara i diu d’una manera més planera i directa el que pensam de la situació actual de l’habitatge i el turisme. No podíem no dir res.

Musicalment, hem agafat cinc cançons que ens serveixen de columnes gregues per construir la resta de sonoritats del disc. Les pistes instrumentals introdueixen la cançó següent, amplien informació o serveixen per passejar d’un tema a un altre, tenint molt present en tot moment com ens agrada tocar en directe.

3. Des del punt de vista sonor, Paareidolia ha estat un treball musical de més hores d’estudi que els anteriors? Quins han estat els principals referents o influències musicals durant el procés de creació?

Àngel: Definitivament, Paareidolia ha estat un viatge llarg. Algunes maquetes no s’han convertit en el resultat final fins a quasi dos anys més tard. Aquesta feina tan llarga ens ha duit, inevitablement a un procés de fer i desfer constant, a haver de deixar un temps llarg de repòs entre una sessió de gravació i la següent, i a repensar el disc i reconfigurar-lo de dalt a baix més d’una vegada. Són moltes hores, però no les faríem si el projecte no ens omplís.

Les referències són variades, ja que bevem de molta gent alhora i cadascú de nosaltres té un background prou diferent. Els referents directes d’aquest treball són Parcels, Daft Punk, l’Imperatrice o Justice. Al cap i a la fi, de cada artista podem agafar un so de guitarra molt concret, simplement una sensació, un procés de creació, o inspirar-nos per fer una melodia de teclat.

RP: Heu experimentat amb noves textures o instruments? Hi ha cap cançó que hagi estat especialment desafiant de produir o gravar?

Àngel: El més complicat per a nosaltres era com enfocar la varietat d’estils i composicions dins una sonoritat de disc, d’un tot. Volem que qui ho escolti pugui identificar el grup, però pugui trobar una cosa nova a cada tema. Que sigui innovador, però que soni a Verlaat. Ja m’enteneu: segurament és el maldecap de tothom qui s’embarca en l’aventura de fer un àlbum, una pràctica que no sabem fins a quin punt avui en dia té la transcendència que pensam que pugui tenir, però que sens dubte val la pena fer!

No hi ha cap tema que hagi estat especialment desafiant. Amb tot, el més difícil a l’hora de gravar ha estat clarament la falta de recursos. Un disc val molts de doblers i tothom s’ha d’espavilar a la seva manera per poder aconseguir el so que es vol trobar. És un disc fet a casa i, tot i que hàgim pogut gravar algunes bateries a estudi, tota la resta s’ha fet amb el que tenim a mà. 

5. Com ha evolucionat la vostra manera d’escriure lletres? Hi ha cap història personal o moment vital que hagi inspirat especialment Paareidolia?

Sepe: Crec que a grans trets l’estil de les lletres és continuista respecte dels treballs anteriors, si bé aquí està més consolidat, i a estones sí que hem estat més experimentals. Tal com dèiem abans, el que es conta a Paareidolia són vivències i reflexions des d’un to introspectiu i més abstracte que en altres treballs. No és un to nou dins Verlaat, però potser aquí hi hem fet una immersió més profunda. El pas del temps és el fil conductor del disc, però contat des d’un punt fix i contemplatiu que és l’avui i la nostra entrada als 30. La inevitable por de fer-se vell i la forma amb la qual ens relacionam amb la vida i amb les coses que ens passen. Des d’aquí,contam records i enyorança de la infància a “Formigues i escarabats”, explicam l’evolució en les relacions personals a “Dins es vent”, o feim projeccions de futur sobre la mort i la pèrdua per falta de comunicació a “Coloms”, que esdevenen una revelació a l’estil Conte de Nadalde Dickens.

Tot açò, contat amb un llenguatge poètic i a estones naïf, que és marca de Verlaat. El primer tema cantat del disc, “Avui o demà”, és on es veu més clarament resumida la intenció de Paareidolia: les coses que sempre has entès d’una manera canvien amb el pas del temps, les veus des de perspectives noves i adopten altres dimensions… I d’aquí el títol del disc. Tot plegat pot sonar un poc depriment, però ens hem assegurat que el disc sigui potent, tengui molt de ritme i que en lloc de caure en un bany llagrimós puguem ballar aquest pas del temps.

RP: El món del pop-rock català està en evolució constant. Com us situau dins d’aquest panorama i què creis que aporta Verlaat a l’escena actual?

Cesc: Ni idea, la veritat. Crec que mai ens hem sentit part de cap escena, tot i que actualment hi ha projectes en català que ens encanten i als quals ens hem apropat. Nosaltres sempre hem anat una mica a la nostra, autoeditant-nos quan tenim ganes de gravar i llogant sales quan tenim ganes de tocar.

Tal vegada el fet de publicar un LP en format físic ha fet que els mitjans i programadors ens vegin com un projecte més seriós, i d’aquí ens han sortit oportunitats a les quals probablement no hauríem pogut accedir, com actuar al Mercat de Música Viva de Vic o tenir una mica més de repercussió als mitjans. Tanmateix, no sé si ho som gaire nosaltres, de seriosos (és broma, contractau-nos)

.

RP: Quin paper juga el directe en aquesta nova etapa? Quan podrem escoltar aquest nou treball damunt els escenaris?

Cesc: D’alguna manera hem fet el procés contrari a l’habitual: hem vertebrat l’àlbum i les cançons en funció de com volem que sigui o com ens imaginàvem el directe. Per a nosaltres,era important plasmar el directe en un àlbum. Per tant, i tot i que soni contraintuïtiu, sense el directe no hi ha àlbum. A més, tenim moltes factures per pagar, així que animam a tothom a venir als concerts de presentació.

Per a aquest final d’any tenim tres concerts programats: a Barcelona  avui 17 d’octubre a l’aniversari del nostre estimat Espai Mallorca; a Manacor, el dia 20 de desembre a l’Espai Cinema Goya, que és un projecte cultural d’autogestió increïble, i finalment a Menorca, a la sala Musikbox, el dia 27 de desembre,acompanyats dels manacorins Garrafa Nadal, que, a més de tenir el millor nom de banda de la història, tocaran per primera vegada a Menorca.

A més, la primavera passada n’Arnau Cloquells i na Rita Pons ens van gravar tocant una sessió en directe de l’àlbum a la fàbrica de bijuteria de la família de n’Àngel, que tancava les portes després de gairebé 70 anys. El resultat ens ha agradat tant que hem decidit projectar-lo a la Casa de Menorca el dia 6 de novembre i als cinemes Moix Negre de Ciutadella el dia 21 de novembre.