El projecte Davall es Pont és una iniciativa artística i col·lectiva que neix amb la voluntat de qüestionar les estructures que defineixen què és i què no és cultura a la Menorca hiperturistificada. El dissabte 2 de maig, a pocs dies de la fi de l’Opening Menorca —l’esdeveniment amb el qual el Consell Insular ha volgut “inaugurar” enguany la temporada turística, per mitjà d’un model cultural vinculat al consum i les mercaderies—, un grup d’artistes locals van impulsar una nova trobada d’art a les perifèries urbanes de llevant.

A través de la intervenció en un espai públic i suburbà —literalment, davall el pont del parc de Sant Lluís—, el projecte cerca rebutjar els circuits institucionals i comercials habituals i proposa una pràctica artística autònoma, sense permisos ni mediacions. Aquesta acció simbòlica intenta posar en evidència l’elitisme del sistema cultural i reivindica la capacitat dels artistes per generar discurs, crear comunitat i produir cultura al marge de les lògiques dominants a Menorca.

La iniciativa Davall es Pont, la primera edició de la qual es va fer a Ciutadella l’any passat, no es limita a una crítica interna del món de l’art: connecta aquesta precarietat amb problemàtiques socials més àmplies, com ara la crisi de l’habitatge, l’elitització de l’art o l’especulació immobiliària, entre altres

L’exposició efímera —d’un dia de durada— davall el pont esdevé una metàfora de les condicions de vida contemporànies: la dificultat d’accés a l’habitatge, la pressió del turisme massiu, la degradació del territori i les desigualtats estructurals. D’aquesta manera, el projecte entén l’art com una eina de reflexió crítica i de denúncia, capaç de visibilitzar conflictes i generar noves formes de pensar i habitar el present.

Val a dir que aquesta vegada s’han trobat davall el pont els artistes @julieta_oriola @ainaplaplanas_art @antonellazorzi @jaumechavala @arropoatelier @claragarrigaandreu @moragrone23 @theresiamalaise @elalejandromartin @btoyglitch @quitolomalo

Opening... de què?

Lluny de definir-se com un col·lectiu tancat, el projecte s’entén com un espai obert. “No és exactament un col·lectiu”, expliquen. “És un espai al qual es poden sumar artistes, sempre amb la consigna de no generar-nos més càrrega de feina, perquè sabem com és de dur sostenir una pràctica artística. És una construcció col·lectiva que neix del desig d’imaginar altres maneres de fer i pensar l’art a Menorca”.

En aquesta edició, la proposta ha dialogat de manera crítica amb l’anomenat Opening Menorca, a fi d’assenyalar el que consideren una visió reduccionista de la cultura per part de les institucions: una cultura que “s’obre” amb la temporada turística i “es tanca” quan els turistes se’n van. “No hi ha un model pensat per a les residents”, apunta Aina Pla Planas, que ha contribuït a aquesta reflexió amb una peça efímera construïda a partir de lletres fetes amb arena d’obra. Malgrat les petjades, el missatge es manté fixat a terra amb ironia: “Menorca is the place, art is the way”. Una frase extreta de l’Opening que, llegida en context, qüestiona els discursos promocionals que instrumentalitzen l’art sense atendre qui el produeix.

Per la seva banda, Cristòfol Pons ha avançat a Revista Posidònia que la iniciativa continuarà creixent i expandint-se per l’illa. “Des de l’inici hem vist que la suma d’artistes és exponencial. Vam començar amb cinc, ara ja som una desena, i esperam que en la pròxima edició siguem encara més”. La intenció és continuar mapant nous espais a Menorca i consolidar aquesta xarxa de creació independent.

Davall es Pont no només proposa una forma alternativa d’exhibició, sinó també una presa de posició: l’art no necessita permís per existir, ni estructures rígides que el legitimin. N’hi ha prou amb la voluntat de qui el fa possible i amb la urgència del que necessita ser dit.