El 2023, pocs mesos després del canvi de govern al Consell Insular, l’aleshores flamant conseller de Cultura va anunciar que canviaria la Fira del Llibre en Català per una Fira del Llibre de Menorca, que ningú sabia gaire què volia dir. L’argument era que calia promocionar els autors i els llibres de Menorca i sobre Menorca, ignorant, d’una banda, la qüestió lingüística i, de l’altra, que el llibre menorquí ja disposa de bona salut al mercat local —i, si de cas, el que convindria és fomentar-lo fora de l’illa, però dins del seu marc lingüisticocultural natural, aquest tabú que és açò que hem convingut a anomenar, mal que sigui amb minúscula, els països catalans.

Com que tothom s’ensumava que aquesta fira era una maniobra encoberta per perjudicar la promoció de la literatura en català —que és el mateix que dir en menorquí—, les llibreries de l’illa es van plantar i, a correcuita, el Consell va haver de rectificar i tornar a celebrar, amb molt d’èxit, la Fira del Llibre en Català, que va tenir lloc el novembre del 2023 a la plaça des Born de Ciutadella. La idea del llibre de Menorca, però, va quedar en un calaix de la Conselleria de Cultura, que l’ha recuperada, gairebé per la porta del darrere. Finalment, després de la “revolta” del 2023 i de problemes amb el protocol de seguretat el 2024, els passats 4 i 5 de juliol va tenir lloc a la plaça de la Catedral de Ciutadella la “I (sic) Fira des (sic) Llibre Menorquí”.

I per què per la porta del darrere? No s’entén gaire que una fira que ha implicat un notable desplegament de recursos (escenari, carpes, tècnics, programació), que ha ocupat un espai emblemàtic de Ciutadella quan la ciutat ja està saturada, que ha significat la culminació d’una de les primeres aspiracions del nou executiu menorquí, una fira, doncs, que havia de ser important, no s’anunciàs fins dos dies abans que començàs, és a dir, el dia 2 de juliol. En efecte, aquell dia una nota de premsa i un acte públic davant la seu del Consell a Ciutadella anunciaven la fira, les activitats i els participants.

Segons la nota de premsa del Consell —de la qual es van fer ressò els mitjans habituals—, participarien en la fira “les llibreries sa Catòlica i Llibreria Pau, a més d’entitats com Enciclopèdia de Menorca, Agència Menorca Talaiòtica, el Consorci Militar de Menorca, Sa Fundació, Setmanaris i Revistes SL, Menorca 100x100 i Fundació Hospital Illa del Rei”.  D’entrada, crida l’atenció que, a diferència del que va passar amb la Fira del Llibre en Català, la majoria de llibreries de l’illa s’hagin inhibit de participar-hi. I no és pas un fet menor: tots els experts assenyalen les llibreries com la peça fonamental per assegurar la bona salut de l’ecosistema literari d’un territori. Al lloc de les botigues especialitzades en llibres, idò, hi ha entitats més o manco relacionades amb el món del llibre, com Sa Fundació, i convidats aparentment aliens al fet llibresc, com el Consorci Militar de Menorca. 

Les activitats, poc nombroses, són una bona mostra de quina era la intenció real de la fira: balls folklòrics, llibres de cuina i autoedicions de qualitat qüestionable. En resum, la fira era una manera (més) de folkloritzar el català i convertir-lo en un amable esdeveniment de capvespre d’estiu. Entre les presentacions de llibres, que se suposen el plat fort d’aquests esdeveniments, cal destacar la del Vocabulari menorquí (Sa Fundació, 2024) i la de l’edició en menorquí d’Es Principet (sic, per Le Petit Prince, segurament traduït del castellà El Principito), també del 2024. I cal destacar aquestes presentacions no pas per la qualitat literària o lexicogràfica de les obres —açò ja ho jutjarà l’hipotètic lector—, sinó per l’adequació ètica que suposa programar-les.

El Vocabulari menorquí, que s’ha presentat al llarg d’aquest any i ha tingut cert ressò a la premsa local, és una maniobra més del particularisme lingüístic que atempta no contra la unitat de la llengua —que també—, sinó contra la idea fonamental de normalització, atès que exalta la particularitat, el dialectalisme, l’anècdota, el món que ja no existeix. El que sobta més, però, és que en una fira finançada amb doblers públics es presenti un llibre que ha estat prologat pel conseller de Cultura i que ha estat editat per Sa Fundació, una entitat que participa de la fira. Tanmateix, cal recordar que el mateix conseller és soci i director en excedència de Sa Fundació, tal com consta a la declaració d’activitats que proporcionen ingressos econòmics i possibles conflictes d’interessos del Consell Insular de Menorca. Organitzar una fira per presentar el llibre d’un amic a qui has donat suport repetides vegades en públic, i que ha editat la fundació de la qual ets soci (i patró), s’assembla bastant a un conflicte d’interessos.

Tal vegada s’hi assembla menys la presentació d’Es Principet. Sobre aquesta adaptació ja se n’ha parlat molt i tal vegada no caldria insistir-hi, però és important recordar que els artefactes culturals no són mai ideològicament neutrals, i que en aquest cas la maniobra és feta per deslegitimar la unitat de la llengua, no per defensar el menorquí. El llibre, certament, és una iniciativa privada del col·leccionista barceloní Jaume Arbonés. Tanmateix, aquesta edició —denunciada com a presumptament pirata pel PSOE— ha comptat amb el suport institucional del Consell Insular de Menorca i un pròleg del conseller. (Parèntesi: Arbonés s’hauria llançat a editar Es Principet sense el suport del Consell?) En el seu moment, es va al·legar que el suport consistia a comprar-ne exemplars per a les biblioteques de l’illa. En aquest cas, es posa el segell del Consell a tots els llibres que es compren a Menorca? Què determina que un llibre tengui segell i compra automàtica? No sembla, una vegada més, una tria gratuïta.

Tant divendres fosquet com dissabte capvespre vam voltar per la fira i vam veure l’ambient que s’hi respirava. En general, hi havia poca gent que hi passejàs, tal vegada perquè la falta de publicitat es va sumar a una asfixiant onada de calor que convertia les carpes de la plaça de la Catedral en un forn. Açò també és una oportunitat perduda d’aprofitar l’amplitud que dona el nou espai des Born, ara pacificat, i en el qual, tanmateix, ja s’havia celebrat la fira del 2023. Cap dels dos dies no vam veure-hi militars ni ningú a l’estand de l’Illa del Rei. Com es desprenia del programa, molt simptomàticament, l’Institut Menorquí d’Estudis —que és, de llarg, la primera editorial de l’illa— no hi tenia estand, però el seu llibre acadèmic era hegemònic. Tampoc no hi tenien estand altres iniciatives relacionades amb el llibre de Menorca, com podrien ser Triangle Postals, els Quaderns de Folklore o Edicions Cuc. A les llibreries hi havia una mescla de llibre local, llibre “català” d’autor menorquí i una petita representació de llibres en castellà. I als estands de cada entitat, en general, allò que les caracteritzava: enciclopèdies, volums monogràfics d’història, receptaris tradicionals i una presència gens menyspreable de llibres autoeditats.

Durant tota l’estona que vam passejar-hi no vam veure ningú comprant cap llibre, ni tampoc ningú que dugués cap de les polseres amb la bandera de Menorca que es repartien gratuïtament. Tal vegada és una apreciació injusta, perquè no hi vam fer els dos dies sencers, però es desprenia la sensació que la fira, organitzada mig en secret i sense publicitat, era senzillament un acte d’orgull de l’executiu menorquí.

Després del fracàs del 2023, necessitava reafirmar que les seues propostes també són vàlides. La que un s’enduia és que la fira no era cap promoció des (sic) llibre menorquí, sinó una barreja de folklorisme, gonellisme —simptomàticament, el des del títol apareixia destacat en cursiva a la cartelleria oficial—, espanyolisme i gent de bona fe que, inexplicablement, hi va acceptar un paper.