1. Quin era l’objectiu principal de la Marxa Global a Gaza? Quines són o eren les seves reivindicacions fonamentals?

La Marxa Global a Gaza denuncia el genocidi que Israel comet amb total impunitat i exigeix l’obertura immediata d’un corredor humanitari. És urgent posar fi als bombardejos, permetre l’entrada d’ajuda, aixecar el bloqueig, acabar amb l’ocupació i jutjar els crims de guerra als tribunals internacionals. Aquesta marxa no és simbòlica: és un acte de resistència i solidaritat amb un poble massacrat durant dècades davant la passivitat internacional. A més, els missatges rebuts des de Gaza han donat força als qui caminen i han dit que, gràcies a aquesta marxa, no se senten sols. Només per açò, ja ha valgut la pena.

2. Les autoritats egípcies han reprimit, detingut i deportat diversos integrants de la Marxa. Com han estat les relacions amb les institucions des de l’arribada al Caire?

Abans de la sortida es va demanar autorització per a la Marxa per les vies oficials, però no hi va haver resposta. Amb tot, l’organització va decidir tirar-la endavant. En arribar a l’aeroport del Caire, va ser una sorpresa veure com detenien i deportaven gent de la Marxa, i fins i tot turistes per error. Les relacions durant l’estada dels que vam quedar s’han limitat, per part de les autoritats, a retirar passaports, detenir, deportar i atemorir els membres de la Marxa.

3. Quin paper ha tingut la diplomàcia espanyola durant aquests dies? Hi ha hagut resposta solidària per part de la població egípcia davant la repressió del règim d’Al-Sisi?

Jo no he vist en cap moment cap membre de l’ambaixada, tot i que ha circulat un vídeo a la sortida d’una reunió amb el cònsol d’Espanya, enviat pels organitzadors, i sembla que aquest, davant les peticions i els temors, els responia amb un: “que no haguessin vingut”.

Una resposta massiva i solidària de la població egípcia davant l’extermini palestí és impossible en aquest règim perquè es respira por als carrers: no pots caminar cinc minuts seguits sense trobar un comboi de furgons policials plens d’antiavalots. Hi ha molts policies de paisà que, per exemple, et fan girar la camiseta si els sembla sospitosa, sense saber què hi diu. Aquesta necessitat de repressió ja sembla indicar una diferència entre el sentiment del poble i la decisió de l’Administració.

I, tot i així, malgrat tot, hi ha hagut petits gestos que es conceben com a immensos: una mirada de complicitat, un gest de suport. Avui mateix m’ha convidat a sopar amb la seva família un taxista que s’ha fet una foto enarborant la nostra bandera palestina, arriscant-se molt més que nosaltres mateixos. També hi va haver activistes que van comprar centenars d’ampolles d’aigua de la seva butxaca per als retinguts al desert de l’autopista. Minuts abans de carregar contra nosaltres, alguns d’aquests, sota el sol terrible damunt les seves armadures, ens van demanar aigua, i els en vam donar. Crec que era una manera de dir-nos que els sabia greu el que es disposaven a fer.

4. Quina és la situació actual de la Brigada Sumud? I quina és la teva situació personal ara mateix?

Tenint en compte que estar informat des d’aquí costa més del que es pot imaginar, només sabem que la caravana solidària Sumud va sortir de Tunísia i va ser detinguda a Líbia, des d’on van haver de tornar, de manera que no es van poder reunir amb nosaltres al Caire. La influència dels governs sota el domini d’Israel i els Estats Units no es limita a Europa i el món occidental. Diferent és la postura de les poblacions, que sembla que mostraven suport a la caravana solidària a mesura que avançava.

La meva situació personal és bona. Esper en un hotel una comunicació cada dues hores amb el grup de seguretat de l’organització, i surt el mínim possible al carrer fins a la tornada,prevista per al dia 22. Tot i que la situació va canviant cada dia, en aquests moments tenc una motxilla plena de productes sanitaris que encara no sé on he de lliurar. Tot és res, però mires aquella motxilla i et sents millor.

5. Quins efectes creus que té per a la situació a Gaza l’escalada entre l’Estat d’Israel i l’Iran, arran de l’atac israelià i la resposta del règim iranià?

Lluny de fer valoracions geoestratègiques profundes, que no em corresponen, puc pensar que qualsevol canvi suposa una finestra d’esperança per a la pobra població de Gaza. Objectivament, aquests atacs són noves provocacions del Govern sionista, obstinat a portar la guerra i la confrontació a tota la regió, amb el suport del poder americà i —amb el seu silenci— també el dels seus socis europeus.

En relació amb la Marxa Global a Gaza, l’escalada entre Israel i l’Iran ha afectat negativament, en el sentit que l’interès dels mitjans —i, per tant, la repercussió mediàtica de la Marxa— ha disminuït molt a expenses de la importància dels enfrontaments. A més, açò ha fet que el nivell d’alarma a la península del Sinaí hagi augmentat al nivell màxim, cosa que implica que es passa del risc de ser detingut al risc de ser tirotejat.

6. Com s’organitza el dia a dia de la Marxa, tant des del punt de vista logístic com humà? Quins vincles s’han generat entre les persones participants?

Davant la repressió i la dispersió dels membres, es va desconvocar la Marxa i gairebé la totalitat dels seus integrants van quedar al Caire agrupats en hotels. Ara en quedam pocs, gairebé tots els que no han estat detinguts o deportats han tornat seguint les directrius de l’organització. No obstant açò, les comunicacions entre nosaltres i amb l’organització han estat en tot moment fluides, gràcies a les xarxes i a certes aplicacions segures.

7. Quina experiència personal t’endús després d’haver viscut un esdeveniment com aquest?

M’agradaria poder respondre allò que diu que “el poble unit mai serà vençut”, però no és el cas. Crec que el més significatiu i esperançador de l’experiència ha estat veure gent d’uns 50 països molt diferents caminant cap a un mateix objectiu de protesta i solidaritat amb el massacrat poble palestí.

8. Quin paper han tingut els mitjans de comunicació durant aquestes setmanes? Heu tingut cobertura o silenci mediàtic? És important implicar-se des d’aquí? Com es podria fer?

La informació és crucial en una situació com aquesta. Cal revelar el dolor i la injustícia que gratuïtament comet Israel sota el paraigua absurd i mentider de l’autodefensa, revelar que l’única i autèntica raó és l’extermini del poble palestí per annexionar-se un territori ric i pacífic. Açò és feina de tothom, i lògicament també de la premsa. Cada mitjà respon segons la seva ètica i els seus interessos.

En general, hem tingut cobertura mediàtica, però avui dia no s’hauria d’obrir cap mitjà sense un titular que denunciés obertament que el que es comet a Gaza és un genocidi, amb totes les seves maleïdes lletres.