Aquests dies ha tingut lloc, a Euskal Herria, la Korrika. La iniciativa, promoguda el 1980 per Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea (‘Coordinadora d’Alfabetització i Ensenyament d’Euskera’, AEK), consisteix en una cursa a favor de la llengua basca. S’acostuma a celebrar cada dos anys i té un doble objectiu: conscienciar la societat de la importància de preservar la llengua basca, i recaptar fons per dotar de recursos els centres d’ensenyament de basc de l’associació impulsora. Consisteix en una cursa de relleus en què els participants es van passant, quilòmetre a quilòmetre, el lekuko. Aquest testimoni, en forma de tub, conté un missatge escrit per qualque figura rellevant per a la cultura i la llengua basques que no es fa públic fins al final de la cursa. La Korrika mou milers de persones a Euskal Herria i és una iniciativa consolidada i estimada per la societat basca.

Inspirats per aquesta idea, un grup de joves mallorquins es van proposar de reproduir-la a ca nostra. Era el 1995 quan els Joves de Mallorca per la Llengua —encapçalats en aquell moment per Tomeu Martí i Pere Muñoz— van impulsar el primer Correllengua a l’illa del costat. Van adoptar elements de la Korrika i es van inspirar, també, en la flama olímpica i la Flama del Canigó per crear una cursa participativa que consistís a passar la flama de la llengua catalana de mà en mà. L’èxit d’aquella primera edició, ara fa més de 30 anys, va ser aclaparador. La iniciativa es va anar mantenint de manera bianual fins al 2013, any de la històrica manifestació de les camisetes verdes.

El 2022, després de quasi una dècada d’interrupció, els Joves de Mallorca per la Llengua recuperaren la idea i se la feren seua. “Ens digueren que això no funcionaria, que la societat i la cultura associativa havien canviat molt del 1995 ençà, però no ens vàrem arronsar”, recorda Pau Emili Muñoz, que llavors era el coordinador de l’entitat. L’edició del 2022 va recórrer un tram de Mallorca i va ser tot un èxit. Encoratjats per aquesta bona rebuda, el 2024 van decidir anar un pas més enllà i fer sortir la flama de l’illa: fou l’any del Correllengua Interilles, que va recórrer tot l’arxipèlag i va culminar amb una manifestació multitudinària a la plaça Major de Palma, que va mobilitzar 40.000 persones sota el clam de “Sí a la llengua”.

Passats dos anys d’aquell darrer Correllengua, semblava que la cosa només podia créixer. I així ha estat. Aquest 2026 es prepara un Correllengua encara més ambiciós: el Correllengua Agermanat, que recorrerà tots els Països Catalans, de Prada fins a Elx, i de Formentera fins a l’Alguer, passant, òbviament, per la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià i les Illes. En total, són més d’un miler de quilòmetres i 500 municipis que veuran passar la flama del Correllengua entre els dies 19 d’abril i 5 de maig.

La iniciativa ha sobrepassat els Joves de Mallorca per la Llengua, però manté Pau Emili Muñoz com a cap pensant i coordinador. “L’èxit del Correllengua Interilles ens va fer veure que la idea podia funcionar en llocs que no tenien tradició en aquest tipus d’activitats, i vam voler fer un pas més”, explica Muñoz. “La idea és clarament una bogeria”, admet entre rialles. Bogeria o no, el cert és que la idea ha engrescat gent d’arreu dels Països Catalans i s’ha anat consolidant un grup de coordinació del recorregut i les activitats derivades.

Com no podia ser d’altra manera, Joves de Mallorca per la Llengua col·labora en l’organització i s’encarrega de donar suport a altres territoris menys acostumats a fer aquestes coses. “Consideram que la iniciativa té una gran importància perquè és una demostració de la unitat de la llengua, malgrat els intents de fragmentació i de divisió de la comunitat lingüística de la qual formam part”, afirma Maria Maians, actual coordinadora de Joves de Mallorca per la Llengua. El recorregut de la flama del Correllengua Agermanat dibuixa la unitat dels Països Catalans i demostra “el paper cohesionador que pot tenir la llengua per a la nostra societat”, afegeix Maians.

El repte no és poca cosa, també des d’un punt de vista administratiu: el Correllengua Agermanat recorrerà tres estats i, dins de l’Estat espanyol, passarà per tres comunitats autònomes diferents. Més enllà de la dificultat evident que açò suposa, Maians ho veu com “un repte i una demostració que, com a comunitat lingüística i com a poble, tot i aquestes divisions, ens podem unir per una causa transversal que ens uneix a tots”.

El Correllengua Agermanat ha tingut molt bona rebuda. S’ha creat una cançó per a l’ocasió, interpretada per una vintena d’artistes d’arreu del territori, com La Gossa Sorda, Els Catarres, La Maria, Franca Masu o Pèl de Gall. A més, s’hi han adherit formalment entitats tan rellevants com el FC Barcelona, el RCD Espanyol, el Girona FC o la Xarxa Vives d’Universitats. En l’àmbit menorquí, també s’hi han sumat associacions i entitats, com ara Fem-ho en Català, Cas Vesins, l’Associació de Vesines des Mercadal, Amics de la Mar de Menorca o aquest mitjà.

L’organització destaca que es tracta d’una iniciativa que sorgeix de la societat civil i no de l’empenta de les institucions. De fet, el Correllengua Agermanat tindrà lloc en un context polític poc propici al foment de la llengua catalana. En el cas concret de les Illes Balears, per bé que, segons l’article 4 de la Llei de normalització lingüística, els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per fomentar la llengua catalana, les actuacions dels darrers temps no van en absolut en aquest sentit. No cal anar gaire enfora per constatar-ho: la modificació del Reglament d’usos lingüístics que el Consell Insular vol dur a terme —i que ha rebut 158 al·legacions en contra— n’és un exemple recent. “El Correllengua Agermanat ha de ser una demostració de la força que tenim com a societat davant d’unes institucions que no sempre exerceixen la funció que tenen encomanada”, afirma Pau Emili Muñoz.

Amb el pas de la flama del Correllengua Agermanat pels municipis de tots els Països Catalans, s’organitzaran actes festius i reivindicatius de la llengua i la cultura pròpies. En el cas de Menorca, la flama arribarà el divendres 1 de maig al matí, i recorrerà l’illa des de Ciutadella fins a Maó. Com a entitat adherida a la iniciativa, Revista Posidònia farà difusió dels actes programats i donarà cobertura a la jornada.