28/07/2026
Un dels principals vestigis monumentals del franquisme que encara ocupen l'espai públic de Menorca té els dies comptats. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha ordenat la retirada del monòlit de l'Esplanada de Maó després d'incorporar-lo al catàleg estatal d'elements contraris a la memòria democràtica, reconeixent oficialment allò que historiadors i entitats memorialistes denuncien des de fa anys: que es tracta d'un monument concebut per exaltar la victòria del feixisme i legitimar la dictadura.
La resolució obliga al Ministeri de Defensa, propietari del recinte on s'alça el monòlit, a retirar-lo en un termini màxim de sis mesos. Un cop desmuntat, haurà de romandre dipositat en una dependència pública sense possibilitat de ser exhibit, evitant així que continuï ocupant un espai de representació institucional.
La decisió representa una victòria per al moviment memorialista, que durant dècades ha denunciat la permanència d'un monument aixecat el 1939 per homenatjar exclusivament els vencedors de la Guerra d'Espanya i convertir la repressió franquista en un relat heroic.
La resolució és contundent. Recorda que el monòlit va ser erigit immediatament després de la guerra amb un objectiu inequívoc: glorificar els morts del bàndol colpista i celebrar la imposició violenta de la dictadura sobre la legalitat republicana.
La Direcció General de Promoció de la Memòria Democràtica rebutja els arguments que durant anys han servit per justificar la seva permanència i adverteix que no és possible construir una memòria democràtica equiparant víctimes i botxins, ni presentant com un homenatge neutre allò que va néixer com una peça central de la propaganda franquista.
La resolució també recorda que les modificacions introduïdes el 2009 —quan es van retirar les inscripcions i l'escut franquista— no van alterar el significat profund del conjunt. La Comissió Tècnica d'Experts conclou que el monument continua conservant els elements essencials del projecte simbòlic original.
Les quatre creus que l'envolten, assenyala l'informe, responen al llenguatge del nacionalcatolicisme, que va convertir la guerra en una suposada "croada" per legitimar l'extermini polític i la repressió dels vençuts.
L'expedient revela també les resistències dins del mateix Estat. El Ministeri de Defensa es va oposar a la inclusió del monument al catàleg, defensant que la resignificació de 2009 era suficient i sostenint que avui representa un homenatge a "tots els caiguts per Espanya".
També va minimitzar aspectes tan rellevants com l'ús de treballs forçats de presos republicans en la construcció del monòlit o l'espoli de pedres procedents de jaciments talaiòtics.
Uns arguments que el Ministeri de Memòria Democràtica desmunta un rere l'altre, recordant que la permanència d'aquest tipus de monuments perpetua els marcs simbòlics imposats per la dictadura i dificulta la reparació de les víctimes del franquisme.
Per a les entitats memorialistes de Menorca, la decisió va molt més enllà de l'eliminació física d'un monument. Suposa començar a desmantellar la normalització de la simbologia franquista que encara perdura en molts espais públics de tot l'Estat.
Des de Memòries de Menorca, l'historiador Miquel López Gual celebra la resolució però adverteix que no n'hi ha prou amb retirar el monòlit. "La gent continua llegint-lo com el que és: un monument a la victòria franquista", afirma. Per això defensa aprofitar aquest moment per transformar l'espai en un lloc de memòria que expliqui què va significar aquell monument, qui el va construir i quin projecte polític representava.
Entre les propostes hi ha la instal·lació d'un espai interpretatiu que expliqui que el monòlit va ser construït mitjançant l'explotació de presos republicans, utilitzant materials espoliats del patrimoni talaiòtic, i que contextualitzi la repressió franquista a Menorca.
La retirada del monòlit no es planteja, així, com un exercici d'oblit, sinó precisament com el contrari: una oportunitat per substituir la celebració dels vencedors per la memòria de les víctimes, per reparar una anomalia democràtica que ha perdurat durant gairebé nou dècades i per recuperar l'espai públic com un lloc incompatible amb qualsevol exaltació de la dictadura.
