Redsistencia és una agrupació de migrants argentins i argentines amb seu a Mallorca, però que cerca agrupar compatriotes de totes les Illes Balears. La primera convocatòria que van fer va ser amb motiu d’un 24 de març, ja fa dos anys. Segons expliquen, l’origen de l’espai va estar marcat per la necessitat de compartir col·lectivament una data central per a la història argentina.

“La sensació col·lectiva era que passar una data tan important per al nostre país tan lluny del territori, i a més enmig de l’ofensiva política del govern de Milei contra la memòria, ens donava la necessitat d’unir-nos per poder viure-la de forma col·lectiva”, assenyala la portaveu de l’espai, na Paola, en diàleg amb Revista Posidonia.

Per a qui integra la xarxa, la memòria de la dictadura continua essent un punt central de la seva identitat política. “Va ser l’etapa més fosca de la nostra història recent”, les conseqüències de la qual continuen presents en la societat argentina. Encara que moltes de les persones que avui participen en Redsistencia no van viure directament aquells anys, el record roman a través de les històries familiars i socials. “Jo era petita, però record la censura, la por i les absències dels més de 30.000 companys i companyes desapareguts”, explica na Paola.

L’agrupació es defineix no només per la seva condició migrant, sinó també pel seu posicionament polític en defensa de les polítiques de memòria, veritat i justícia. “La nostra agrupació neix perquè som argentins migrants, però també perquè ens trobam en la reivindicació de la memòria, la veritat i la justícia”, afirma, i afegeix que, a més d’una concepció política antifeixista, es tracta d’un “espai per resistir”.

“La idea de resistència és el que ens vincula: la decisió de resistir al feixisme en qualsevol territori on ens trobem”. Des d’aquesta perspectiva, el 24 de març —dia de commemoració del cop de 1976— és una data que els acompanya fins i tot enfora de l’Argentina. “Sabem que, allà on anem, el 24M ens acompanyarà sempre”.

Un espai per resistir

La xarxa també funciona com un espai de suport emocional i polític per a qui viu enfora del país. “Jo fa 23 anys que visc aquí i no he deixat ni un dia de patir per les coses que li passen a l’Argentina. Crec que com jo n’hi ha molts”, explica na Paola. En aquest sentit, subratlla que la militància per la memòria també és una forma de construcció col·lectiva:

“En l’acció política i en la militància per la memòria, com ens van ensenyar les Madres y Abuelas de Plaza de Mayo, és on ens construïm i ens reivindicam”.

Enguany, el 24 de març té un significat especial: fa dos anys de la creació de Redsistencia i 50 anys del cop d’estat. Per açò han decidit impulsar una agenda d’activitats que s’estendrà durant tota la setmana.

El mateix 24 de març, a les 18.30 h, projectaran la pel·lícula Norita a l’auditori de l’edifici de sa Riera, juntament amb l’Oficina d’Igualtat de la Universitat de les Illes Balears. Es tracta d’un documental estrenat l’any passat sobre la vida de Norita Cortiñas, històrica integrant de les Madres de la Plaza de Mayo, i també referent feminista dins de la lluita per la memòria.

Les activitats continuaran el dissabte 28 amb un esdeveniment a l’Ateneu sa Fonera a partir de les 17 h. La jornada vol ser un espai de trobada i memòria col·lectiva: hi haurà actuacions musicals, lectura de biografies de desapareguts, de mares i fills de víctimes del terrorisme d’estat, a més d’un bingo musical.

També es faran rifes per recaptar fons destinats a les Abuelas de la Plaza de Mayo. “Sabem que passen un moment dur per la retallada del finançament i hi volem col·laborar posant el nostre granet d’arena des d’aquí”, expliquen des de l’organització.

Com diu na Paola, el col·lectiu Redsistencia també teixeix vincles amb altres agrupacions de migrants argentins que mantenen una militància antifeixista en diferents parts del món. La idea per a enguany és coordinar accions comunes al voltant del 24 de març, incloent-hi projeccions del documental Norita en diferents ciutats.

La creació d’aquest espai també respon, segons expliquen, a un buit organitzatiu previ dins de la comunitat argentina a les Balears. “Sempre havia existit un petit grup preocupat per les qüestions de la memòria que anàvem a les activitats de Memòria de Mallorca, però no teníem identitat pròpia en termes polítics”, recorden.

Un dels antecedents va ser una petita mobilització davant del consolat argentí durant la polèmica del “2×1” en el govern de Mauricio Macri. “Supòs que allà es va anar gestant qualque cosa”, assenyala na Paola. Els darrers anys, però, el nombre de persones vinculades a la xarxa ha crescut. Les raons no es limiten a la defensa de les polítiques de memòria, sinó que també es relacionen amb la situació econòmica i social a l’Argentina.

Els nous exilis

“La xarxa ja no existeix només per la memòria: també per la destrucció de l’ocupació, l’industricidi i la manca d’oportunitats”, expliquen des del col.lecitu. Des del seu punt de vista, l’augment exponencial de la migració argentina –especialmente cap a Europa– en els darrers anys no és casual. “Avui és el govern de Milei qui expulsa la població del país. No estam en dictadura, però qui se’n va ho fa en condició d’exiliat. En lloc de segrestar-te i fer-te desaparèixer, et deixen sense feina, t’amenacen de mort, et peguen o s’inventen causes judicials si surts a protestar”. El resultat, diu Paola, és una elecció forçada. “Et fan triar entre la vida o l’exili”.

Aquesta situació afecta especialment activistes i moviments socials. Des de la xarxa denuncien que moltes referents feministes han estat objecte d’amenaces i coaccions, en un clima polític cada vegada més hostil. Tradicionalment, aquesta categoria s’associa a la persecució durant la dictadura militar. Tanmateix, des de Redsistencia consideren que, amb les diferències històriques evidents, avui hi ha dinàmiques que recorden aquell escenari.

“Salvant les distàncies, el país avui està molt a prop d’aquest esquema”, afirma. Esmenta com a exemples la repressió de protestes, les amenaces a opositors i la pressió sobre el periodisme. “Pens en Pablo Grillo, el periodista que quasi mor d’un tret al cap pel fet d’exercir la seva professió com a fotògraf”.

Paola també denuncia un acarnissament particular contra dones i persones del col·lectiu LGTBI. Segons explica, es tracta de sectors que han protagonitzat algunes de les mobilitzacions més importants dels darrers anys i que avui són objecte d’atacs discursius i violència.

La xarxa es defineix també com un espai obert de trobada per a migrants de diferents orígens. “Defensam el dret a migrar: tots tenim dret a viure una vida digna a un costat o a l’altre del mar”, conclouen. Redsistencia es presenta així com un espai antifeixista, antiracista i promigrant que cerca sostenir la memòria i l’acció política també des de la diàspora.