Un mes després que el primer Boeing-767 d'American Airlines s'estavellés contra la torre nord del World Trade Center de Nova York, la Força Permanent de l'OTAN a la Mediterrània iniciava la seva operació Active Endevour i des d'aleshores els vaixells de l'Aliança Atlàntica recalen a Maó amb regularitat. No sempre els veiem o reparem en ells però hi són. Grisos, enormes i silenciosos com un enfrontament de sabres en sordina.

Des del 2016 fins als nostres dies, els vaixells de la força atlàntica que arriben a Menorca ho fan en el marc de l'operació Sea Guardian, una iniciativa de la qual formen part altres països com Grècia, Itàlia o el Regne Unit i —d'un temps ençà part—, també Turquia i Croàcia. L'operació es va iniciar com una política dissuasòria davant la presència de narcos, terroristes i pirates a la Mediterrània central, cosa que va acabar aprofundint la presència de vaixells armats al llevant mediterrani.

El passat Divendres Sant el diari El País va anunciar —erròniament— que Maó serà el quart port de l'OTAN en territori espanyol. La veritat és que la rada maonesa serà a partir d'ara "estació diplomàtica permanent", una forma elegant de dir que, si bé no hi haurà una missió de l'Aliança al lloc, els vaixells que participen de l'Operació Sea Guardian podran recalar a Menorca sense pràcticament demanar permís previ.

Però, per què aquest canvi d'estatus sobtat? Què motiva el govern espanyol a oferir a la Força Marítima Permanent de l'OTAN la possibilitat de passejar per Maó només anunciant-se davant del ministeri de Defensa? Només la naturalesa estratègica del Port i les seves possibilitats logístiques no són suficients per justificar la presència d'una força militar que involucra 32 països i la presència de la qual al Mediterrani és cada vegada més notòria i ferma.

Consultat per Revista Posidònia, un exmilitar que va prestar serveis a l'Exèrcit de Terra a Menorca assaja una resposta: "No sóc analista de geopolítica, però la proposta que la Base Naval es converteixi en estació permanent té molta lògica, és un punt logístic molt important. En qualsevol cas el que cal fer és reforçar les defenses si hi ha escalada bèl·lica".

"Tal és la situació que pot passar qualsevol cosa. D'altra banda, el resultat de les eleccions nord-americanes amb Trump serà un altre gir de rosca. Hi ha dues coses superimportants: els temps —en relació amb el que passa a Israel i Palestina—, i el que passi a la guerra Rússia-Ucraïna", sosté aquest militar retirat.

Per part seva, el diputat menorquí Pepe Mercadal (PSOE), que recentment va visitar Ucraïna per entrevistar-se amb representants del govern de Zelenski i amb diputats de l'oposició, insisteix a rebaixar el to bèl·lic de la discussió. “El port de Maó ha estat, històricament, un port amb interès estratègic i, per tant, amb una presència militar constant. Vaixells de països aliats que volen entrar al port no ho hauran de sol·licitar al ministeri d'Exteriors com fins ara, sinó que ho sol·licitaran directament al ministeri de Defensa”.

En diàleg amb Revista Posidònia, Mercadal reconeix que la situació d'Ucraïna és dramàtica i alhora assenyala la inestabilitat que podria generar a Europa una eventual victòria de Rússia en aquest conflicte. "La situació és molt dura, però, sorprenentment, l'ànim és positiu: els ucraïnesos i les ucraïneses estan treballant sense descans per defensar el seu país de l'agressió del règim de Putin i, també, per reconstruir tot allò que la invasió ha destrossat. Consider que la Unió Europea ha de continuar ajudant Ucraïna el temps que calgui, perquè l'atac de Putin és un atac a tot l'ordre internacional basat en normes que defensem a Europa”, diu el diputat.

Amb tot, el diputat socialista no eludeix una advertència: "Si Putin aconsegueix algun dels seus objectius, la Unió Europea estarà molt més insegura. Encara que Espanya estigui lluny del conflicte hem de fer un esforç per entendre la situació de països com Polònia o Finlàndia, ser solidaris amb ells i mantenir-nos units en la defensa d’Ucraïna, perquè ells podrien ser els següents en ser atacats per Putin”.

Mentre la mesura i la moderació marca la tònica general del discurs polític al sud d'Europa, al nord i l'est, els exèrcits de l'OTAN despleguen aquests dies les maniobres conjuntes més nombroses de la seva història en territori polonès, on 20.000 soldats de 9 països —entre ells Espanya— treuen múscul davant un hipotètic enemic que tots imaginen, però ningú no anomena.

Un Port de Mar i de Guerra

El matí del 3 de maig de 2014 el Port de Maó es va convertir a l'escenari dels exercicis Trident Jackal 14 que van protagonitzar 1.400 militars de 23 països diferents i més de 140 vehicles de combat que van tenir com a epicentre la Base Militar de San Isidre. A l'abril d'aquell mateix any va arribar a Menorca el USS Mount Withney, vaixell insígnia de la VI Flota de Guerra dels Estats Units, que va recalar a Maó en el seu viatge rumb a Líbia. L'agost del 2018 més de 800 militars de diversos països van realitzar maniobres a San Isidre. L'abril del 2019 es van iniciar a Maó les maniobres Spanish Minex-19 de la qual van formar part 900 marins de la Força Caçamines del Comandament Marítim Permanent de l'OTAN.

La llista segueix i la periodicitat de les maniobres s'incrementa com més ens acostem al present. Si bé és cert que les zones de conflicte es troben molt lluny de Menorca, no és menys cert que la remor de la guerra marca la tònica del discurs polític en matèria de seguretat a la UE. La importància estratègica del Port de Maó ha fet de l'illa un espai disputat històricament per les potències de torn.

Dilluns que ve arribarà al Port de Maó la fragata "Navarra", que s'unirà als exercicis militars de l'Aliança Atlàntica Sea Guardian al Mediterrani central. Com a resposta davant la presència —un altre cop— d'un vaixell de guerra als nostres molls, la Coordinadora Menorca per la Pau va convocar ahir diumenge una manifestació per expressar el seu repudi a la política bel·licista de l'OTAN que —una altra vegada— crida a les portes de l'Illa de la calma.

L'esdevenir polític dels conflictes en curs i el resultat de les eleccions europees del juny disposaran si efectivament els destructors, cuirassats i fragates de guerra conviuen al Port de Maó amb els velers i iots de superluxe als quals ens té acostumats l'estiu menorquí.