El juliol passat, l’equip de govern presidit per Adolfo Vilafranca intentava aprovar amb frissera una “modificació puntual” del principal instrument d’ordenació del territori que tenim a Menorca: el Pla Territorial Insular (PTI). Sorprenentment, aquesta “modificació puntual” barataria un total de 95 articles dels 140 que té el PTI. Us sembla, açò, una modificació residual? Espòiler: el govern del PP al Consell Insular menteix.

El PTI ha tingut un paper decisiu en la planificació i la conservació de l’illa. Bàsicament, és una eina que permet distingir les zones urbanes de les rústiques, a fi de preveure i pensar quina illa volem, no solament en els anys que venen, sinó amb una mirada àmplia de futur. Des de principis del segle XXI, aquest pla territorial ha ajudat a marcar el rumb i el creixement limitat en funció de molts paràmetres i des d’una visió multidisciplinària: juristes, ambientòlegs, sociòlegs, arquitectes, població civil i polítics han treballat estretament per definir les bases del que ha de ser la Menorca de les pròximes generacions. 

En paral·lel, els últims temps, la societat menorquina ha comprovat que el del creixement il·limitat és un model obsolet que només beneficia les butxaques d’alguns promotors urbanístics i polítics, juntament amb consultors externs i advocats. A més, en aquesta illa, el consens popular sobre el model de territori és una qüestió difícil d’alterar, conscients que es tracta d’un territori amb clares fronteres físiques i que, per tant, cal delimitar bé quines activitats s’hi duen a terme. 

Però tot açò ha importat ben poc a un equip de govern que encomana informes a dit per dur a terme una modificació que canviaria la fesomia de Menorca per sempre. A través de contractes menors, s’ha pagat a diversos “experts” —consultories privades i assessors externs— per dissenyar la reforma del PTI. Entre els famosos experts d’aquesta modificació clientelar s’hi troba, ni més ni menys, que Antoni Roca Martínez —conegut pel cas de les piscines il·legals declarades com a aljubs a les finques de Torre Vella o Sant Llorenç.   

Llavors, quin rigor i validesa volem donar a un estudi fet unidireccionalment per un professional les actuacions del qual han estat anteriorment sancionades per un consorci de legalitat urbanística?

En diuen puntual i no ho és

Ara ja fa unes setmanes que la secretaria del Consell Insular va impedir, amb un informe demolidor, aquesta “modificació puntual” que presentava el govern d’Adolfo Vilafranca. La secretària del Consell, després d’analitzar fins a sis documents (memòries, estudis i informes) que s’havien encarregat a assessors externs, va acabar concloent que la modificació presentada “modifica de manera sustancial los objetivos y principios fundamentales” del PTI. 

Els partits de l’oposició (Més per Menorca i PSOE) van ser els que van forçar la revisió d’aquesta proposta. De fet, anteriorment, el president del Consell Insular, Adolfo Vilafranca, hauria denegat la petició feta pel grup ecosobiranista d’avaluar tècnicament la reforma del PTI per escapçar l’illa per la via ràpida i silenciosa.

Entre les destrosses previstes, podem trobar “reformes puntuals”, com ara nous camps de golf, lloguer turístic en sòl rústic, desprotecció total de la pagesia, construcció al camp sense justificació agrària, legalització del parc aquàtic Splash, eliminació dels criteris paisatgístics de les zones declarades patrimoni mundial de la humanitat o construcció de piscines sense paràmetres (dimensió o capacitat), entre altres requalificacions. 

Un model simple presentat com a complex

El consens assolit per la població de Menorca respecte a la gestió del territori trontolla per al benefici d’uns pocs. La gestoria que s’ha instal·lat als despatxos de la noble i sobirana institució menorquina actua en defensa pròpia i no en defensa ni de la majoria dels residents ni dels ecosistemes de l’illa. 

Quan el programa polític d’un govern es veu amenaçat per la manca de compliment de les promeses fetes durant la campanya, comencen les mentides i els enganys. I, si des dels moviments socials no s’aconsegueix desemmascarar la mentida, s’acabarà imposant la situació surrealista actual: el govern del PP es presenta com el gran protector del territori. Açò no és una afirmació superlativa, ja que, emprant les paraules textuals del president Vilafranca, el nou PTI “dará la seguridad jurídica que ahora falta y permitirá proteger como nunca el territorio”.

Qui ha protegit la terra, senyor president, han estat les persones que estimen sincerament aquesta illa i no cerquen els beneficis d’alguns pocs aprofitats —alguns dels quals ja van ser identificats per aquest mitjà en un article que desxifra els misteris del model Vilafranca. Un model simple presentat com a complex. Un model que, quan trontolla, comença a mentir. Ja ho deia l’estimada Susan Sontag: la mentida és el mètode més simple d’autodefensa.