La “modificació puntual” del Pla Territorial Insular (PTI) que impulsa el govern d’Adolfo Vilafranca (PP) entra en la recta final: s’espera que aquest mes de juliol arribi al ple del Consell per ser votada i, previsiblement, aprovada amb els vots del PP i de la consellera no adscrita, Maite de Medrano, que navega per les aigües de la independència partidària —després de ser expulsada de Vox—, en una molt bona sintonia amb el grup popular. 

Segons va destacar el mateix president durant el seu discurs de balanç dels dos anys de gestió al Consell, la reforma del PTI és un objectiu central del seu govern i tocarà temes delicats, com ara les obres de la carretera general per acabar el viaducte de Rafal Rubí, la construcció d’immobles en sòl rústic i la possible legalització del parc aquàtic il·legal de Biniancolla. Les intencions del Govern han encès les alarmes en els grups polítics opositors, que denuncien que no es tracta d’una "modificació puntual”, sinó d’un nou PTI encobert. “És un cop contra el model territorial”, van denunciar els consellers de Més per Menorca, Esteve Barceló i Noemí García, en roda de premsa al juny. 

La veritat és que el xoc discursiu entre grups de l’oposició i Govern es va encetar el 20 de juny, durant una reunió del Consell Social de l’Agència Menorca Talaiòtica. Aquest espai —que involucra espais polítics oficialistes i opositors, agents socials, territorials, vocalies col·legiades, tècnics i associacions veïnals de l’illa— es va convertir ràpidament en un encreuament d’acusacions vinculades al nou model territorial que impulsa el president Vilafranca. Segons ha pogut saber Revista Posidònia, la trobada es va allargar més de dues hores.

Per la seva banda, tant el diputat i secretari general del PSOE de Menorca, Pepe Mercadal, com el diputat autonòmic socialista Marc Pons van assenyalar també la responsabilitat del Govern comandat per Margalida Prohens en aquesta avançada contra el model territorial. “Està en risc tot el que va protegir el Pla Territorial Insular (PTI) —les àrees naturals, el sòl rústic, el camp, el sector primari i la costa—, a causa de les lleis urbanístiques que impulsa el Govern balear, i també per la modificació del PTI que està tramitant el Consell de Menorca”, afirmen.

La revisió encoberta

Segons ha pogut saber Revista Posidònia, l’equip de govern impulsa la modificació o revisió parcial o completa d’almenys 90 de les 140 disposicions que actualment té el Pla Territorial Insular (PTI), que regula què es pot fer i què no en el sòl de l’illa. Així mateix, inclou esmenes totals o parcials a 15 articles més, sense comptar noves disposicions o articles suprimits. És a dir que modifica dues terceres parts de la norma.  

El 5 de juny, el president del Consell Insular, Adolfo Vilafranca, sostenia que es tracta de “protegir Menorca com mai abans”. Malgrat açò, s’ha negat a donar resposta a les preguntes que els blocs polítics de l’oposició han elevat a la taula del Consell Insular per vies oficials, a propòsit del que ja denuncien com “una revisió total encoberta”. 

“Volen fer passar un nou PTI com una modificació puntual amb una avaluació ambiental simplificada reduint al mínim la participació ciutadana. Tindrà conseqüències irreversibles per a Menorca. A més de suprimir garanties ambientals, en cas que s’aprovi, crearà una gran inseguretat jurídica”, assenyala el coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló, en diàleg amb aquest mitjà. 

Per la seva banda, el president insisteix, en roda de premsa, que la “reforma puntual” permetrà un nou marc legal que “brindarà la seguretat jurídica que ara falta i permetrà protegir com mai el territori”. Malgrat aquestes paraules, Vilafranca no ha entrat en els detalls sobre el com.

Bussines is business

En cas que aquest PTI s’aprovi, hi haurà almenys dos grans beneficiats. Un és l’empresari Luis Casals, propietari del grup Minura Hotels i del seu limítrof parc aquàtic situat a Biniancolla. El parc ha estat recentment tancat al públic després de perdre una llarga batalla judicial en què el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears s’ha pronunciat a favor del tancament, després d’haver-se demostrat que havia estat construït en terreny rústic i no disposava de declaració d’interès general. Val la pena recordar que la construcció del parc sobre terreny protegit va ser possible gràcies a un altre govern del PP, el de Santiago Tadeo, que va ser president del Consell Insular entre els anys 2011 i 2015.

Idò bé, en cas que s’aprovi aquest nou PTI, el parc podria tornar a obrir al públic, ja que la nova norma atorgaria estatus legal a unes certes construccions i equipaments en rústic. La cobertura jurídica s’empararia en el decret de simplificació administrativa aprovat pel Govern balear per aconseguir que, mitjançant l’aprovació d’aquest nou PTI a mida, el que ahir era il·legal ja no ho sigui en el futur. Màgia.

Un altre gran símbol del xoc entre models territorials i que podria avançar cap al final és el viaducte a dos nivells de Rafal Rubí, una obra faraònica que està paralitzada des de fa gairebé una dècada i que va començar també durant el darrer govern popular de Menorca, el de Santiago Tadeo, que va haver de deixar inacabat el seu monument al ciment després d’una rebel·lió popular que va mobilitzar milers de menorquins als carrers de tota l’illa amb el crit de “Qui estima Menorca no la destrueix”. 

Amb les modificacions que el nou PTI podria incorporar, el tram de Rafal Rubí podria obtenir el vistiplau per ser acabat, tot i estar situat a aproximadament 30 metres del jaciment de les navetes de Rafal Rubí, declarades patrimoni de la humanitat, i tot i disposar de diversos informes d’experts vinculats a la UNESCO especialitzats en patrimoni a escala mundial, que van recomanar clarament la necessitat de “retirar al més aviat possible” les restes de les obres. 

Finalment, també cal esmentar que la finalització del viaducte i la rotonda que l’acompanya permetria i afavoriria l’entrada de transport públic, a més de vehicles particulars, al jaciment de Rafal Rubí, espai que actualment està gestionat per un històric exmembre del PP: Rafel Duran Vadell, que en el seu moment va ser alfil de Bauzá, que presenta una llarga trajectòria de gestió patrimonial i que va saltar a la fama el 2009, després de ser detingut en el marc de la causa Palma Arena com a sospitós de prevaricació, suborn, malversació de fons públics i falsedat documental.