La plaça de la Gardunya és una gran assemblea a cel obert. Es fa fosc, i la tardor barcelonina comença a enfosquir els carrers laberíntics i estrets del barri del Raval. Una llarga pancarta blanca amb lletres blaves cobreix la façana de l’Antiga Massana i fa una crida a sortir al carrer: “23 de novembre, s’ha acabat, abaixem els lloguers”.

Els rumors de la gran mobilització del passat 14 d’octubre, en què desenes de milers de manifestants van exigir una reducció dels preus de l’habitatge pels carrers de Madrid, arriben en sordina fins a aquest barri, cor de la turistificació mediterrània i símbol del fracàs del model de truita, sol i platja que empobreix tothom per enriquir-ne a uns pocs.

El rosa llampant de la façana de l’Antiga Massana contrasta amb l’estil auster i sobri de l’edifici que acull la nova Escola Massana, situat just al davant. N’Arnau, portaveu de l’Antiga Massana, confessa que durant la pandèmia van ser els mateixos estudiants els que van fer els primers passos per recuperar l’edifici, que abans els servia de centre educatiu i que ara acull gairebé una desena d’organitzacions socials del barri.

“Va ser el 2020 i en col·laboració amb els veïns. El vam ocupar per donar resposta a un ampli ventall de necessitats que existien i existeixen en aquest barri, i que són també necessitats que hi ha a tot arreu: aliments, contenció, assessorament per als nouvinguts, cursos de català i castellà, escoleta, etc.”, explica mentre passejam pel pati central. Un ritme frenètic d’activistes, cartells, assemblees, vesins, músics i artistes omple de vida aquest lloc que va estar tancat durant anys. Quasi mort.

“Davant l’absència de l’Estat i de les administracions, que particularment en aquest barri no són gens presents des de fa molts anys, els treballadors i veïns, molts dels quals migrants, vam decidir fer un pas endavant i posar en marxa tots els projectes que ja funcionaven al Raval en aquest espai”.

En primer lloc, la tasca va ser rehabilitar l’espai. N’Arnau explica que es van organitzar en grups formats per vesins, activistes i antics estudiants que van fer els primers passos en el món de l’art i el disseny en aquest mateix edifici. “Vam pintar, vam fer neteja, vam organitzar i distribuir els espais; va ser una gran feina col·lectiva, i des de llavors aquí hi funcionen diverses entitats que ofereixen serveis, contenció, acompanyament i fins i tot lleure als veïns de manera autoorganitzada i gratuïta”, explica.

A les parets d’aquest lloc, que havia estat l’hospital de la Santa Creu des del segle XV fins ben entrat el XX, es concentren les demandes ajornades durant dècades del barri del Raval, que són també, probablement, les demandes de tot Catalunya. Després de l’assemblea del Sindicat d’Habitatge, l’edifici és frenètic. Grups de vesins hi duen propostes per organitzar activitats; hi ha artistes i col·lectius feministes; molts entren i surten de practicar arts marcials al gimnàs popular; n’hi ha que s’apunten a activitats de circ, tallers de disseny, clubs de lectura, serigrafia, etcètera.

“Ara per ara, som l’espai que respon a totes les necessitats que ningú més (ni l’Ajuntament ni la Generalitat) garanteix”, destaca n’Arnau, que afegeix una reflexió: “Tenint en compte la situació d’absoluta crisi habitacional en què tots els lloguers de la ciutat estan destinats al turisme, sumat al fet que no hi ha ningú que pugui aconseguir un lloguer social i que els desnonaments estan a l’ordre del dia, l’Antiga Massana és un espai de resistència i d’organització”.

Sindicat d’Habitatge del Raval

“Abans funcionàvem a la Casa de la Solidaritat, però quan es va ocupar la Massana vam decidir que era un espai clau per seguir vinculant-nos al barri, per organitzar-nos com a veïns i exigir que es compleixi el dret a un habitatge digne que tots tenim, a més de combatre els especuladors i els fons voltor”, explica n’N., una jove militant del Sindicat d’Habitatge del Raval que recorre l’interior de l’edifici recopilant dades de vesins d’altres barris i altres assemblees per a la gran convocatòria del 23 de novembre.

En Majdi és un jove àrab que viu al Raval i participa en el sindicat des de fa uns quants d’anys. Explica que la lentitud de la burocràcia estatal, sumada a la manca d’eines per als migrants acabats d’arribar, sovint els condemna a l’aïllament i la misèria. Per això, el Sindicat d’Habitatge és molt més que una eina per combatre l’especulació immobiliària.

“Aquí hi ha migrants, però també gent que ha viscut en aquest barri tota la vida. Darrerament, hem notat que molta gent s’hi acosta amb el mateix problema: desnonaments, preus inassumibles, lloguers turístics i fons voltor associats amb l’Estat”, assenyala en Majdi. “No demanem res de franc: volem accedir a lloguers socials, volem poder pagar un lloguer”, afegeix.

Gimnàs Popular Matilde Landa

En Patxi milita al Gimnàs Popular Matilde Landa, un espai que ret homenatge a la mítica militant comunista que es va suïcidar el 1942 abans de ser obligada a batiar-se. Més d’un centenar de joves passen per aquí de dilluns a divendres per entrenar arts marcials en un espai segur.

“Aquí volem garantir l’accés al lleure i a l’esport al marge de les lògiques vinculades al mercat. És un lloc accessible, gratuït i amb un distintiu clar que el diferencia dels projectes de gimnasos comercials: som un gimnàs antifeixista, antiracista, no acceptem policies ni aspirants a policies, ni acceptem actituds reaccionàries o discriminatòries”, explica en Patxi.

Actualment, al Matilde Landa hi ha classes de muay thai, kickboxing, grappling i boxa avançada i per a principiants. Hi assisteixen desenes de vesins de manera totalment gratuïta en tres torns diferents gairebé cada dia de la setmana. En Patxi sospita que, si tanquessin la Massana, probablement el gimnàs moriria, juntament amb el somni d’una forma diferent i nova de fer esports de contacte.

“Creiem que l’Ajuntament està decidit a posar fi a aquesta experiència perquè mostra el potencial de la classe obrera autoorganitzada i lliure, i perquè fa possible una forma de lleure allunyada de les lògiques de consum i d’intoxicació”.

L’ombra de la BRIMO

Amb l’arribada del PSC a l’Ajuntament de Barcelona el juny del 2023, l’amenaça sobre el desallotjament de la Massana és cada vegada més real. El regidor del districte, Albert Batlle, ni tan sols s’ha assegut a escoltar les demandes dels col·lectius que participen en la vida social del barri i que han trobat en l’antiga escola un espai per existir.

“Les úniques declaracions que ha fet Batlle han estat per assenyalar-nos com a ‘okupes’ i insistir que no tenim dret a ser aquí. Segons el PSC, ens estem aprofitant de l’espai per beneficiar-nos-en. També ens ha acusat de fomentar la delinqüència i la degradació del barri”, explica n’Arnau. A finals de juliol, va arribar una notificació que anunciava que el desallotjament era imminent.

“Des del principi, nosaltres ens hem posicionat exigint a l’Ajuntament la concessió de l’espai, pensant en les experiències de Can Vies o Can Batlló. Segons han sabut els portaveus de l’Assemblea de l’Antiga Massana, l’interès de l’Ajuntament en aquest espai estaria vinculat a la creació d’un parc i un túnel subterrani que uneixi els Jardins de Rubió i Lluch amb la plaça Catalunya”.

“Diuen que volen ‘sanejar’ aquesta part del barri i obrir tot un seguit d’espais destinats a la gastronomia. Una mena de corredor de menjars, evidentment pensat per al turisme. No ens sorprèn gens; des que han arribat a les institucions, l’únic que han fet és engreixar la massificació turística”, reflexiona n’Arnau.