Per Maria J. Portella, Anna Gallofré i Lali Allés

La pandèmia de la COVID-19 ha deixat en evidència que no s’estava prou preparat per afrontar una amenaça d’aquestes característiques. Diferents estudis mostren com s’han donat efectes negatius sobre la població en general, però especialment en les franges infantojuvenil i de gent gran, així com en col·lectius de professionals que van suportar més càrrega en els moments crítics de la pandèmia.

Estudis fets durant la pandèmia van mostrar un empitjorament de problemes relacionats amb la salut mental, com ara símptomes de depressió, ansietat i trastorn d’estrès posttraumàtic entre joves de diversos grups d’edat. No obstant això, eren escassos els estudis referits a l’impacte de la salut mental dels joves en la postpandèmia de la COVID-19, tot i que les previsions indiquen un efecte continuat. 

L’estudi “La salut mental de la població adolescent de Menorca. Impacte de la postpandèmia per COVID-19” és una iniciativa promoguda des de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) amb la finalitat de disposar d’informació específica sobre la salut mental dels joves de l’illa, per fer una estimació de la prevalença de trastorns mentals en aquest grup de població, des de la perspectiva dels mateixos joves.

Les dades s’han obtingut a partir d’una enquesta en línia que es va administrar als estudiants de secundària (obligatòria i postobligatòria). La recollida de dades es realitzà entre setembre i novembre de 2022, i van completar-la un total de 1.051 alumnes. També van respondre el qüestionari 108 professionals de l’àmbit educatiu, sanitari i de l’atenció social.

Pel que fa al perfil de participants en l’estudi, un 44,6% van ser de sexe masculí, un 54,5% de sexe femení, i un 0,9 % es va declarar no binari. Per etapa educativa, un 62,6% cursava l’ESO, un 28 % batxillerat, i un 9,4 % formació professional. Per la seva banda, la distribució geogràfica de les respostes va ser desigual. Un 57,1% dels adolescents residien a la zona de ponent (Ciutadella), un 28,7% eren de la zona centre de l’illa (Ferreries, es Mercadal, Alaior i es Migjorn Gran) i la resta, un 14,2%, vivien a la zona de llevant (Maó, es Castell i Sant Lluís). Amb tot, no s’observen diferències significatives en les respostes per zones.

Presència de trastorns mentals i símptomes psicopatològics

A partir de les respostes obtingudes, es va analitzar la possible existència de diferents trastorns mentals i símptomes psicopatològics. En demanar la presència de qualsevol possible trastorn mental, la prevalença va arribar al 42,1%. En el cas de les persones de sexe femení, aquest percentatge va superar el 50%.

Per tipologia de trastorns, la prevalença de trastorn depressiu era de l’11,2%; en el cas del trastorn bipolar, era del 3,2%; en el trastorn de pànic, del 13,3%, i en el cas dels trastorns d’ansietat, s’arribava al 36%. El trastorn de conducta alimentària va tenir una prevalença del 8,4%, mentre que el trastorn per consum d’alcohol i altres substàncies va arribar a un 1,5%.

Cal remarcar la important diferència, per sexe, en els resultats del trastorn d’ansietat. Tot i que el valor global va ser d’un 36%, les persones de sexe masculí mostraren una prevalença del 20%, mentre que en les de sexe femení s’arribà al 48,8%.

En el cas de presència de símptomes relacionats amb depressió, ansietat i estrès percebut, les persones de sexe femení presentaren valors més alts a les escales, i s’arribaven a mostrar nivells moderats a greus. També presentaren puntuacions més altes els alumnes d’educació postobligatòria, en comparació amb els d’educació obligatòria.

Pel que fa a la suïcidalitat, les idees de mort en algun moment de la vida també van mostrar diferències per sexe. La presència entre les dones és més elevada, amb una prevalença del 23,4%, i també entre alumnes d’educació secundària obligatòria. Els comportaments autolesius, sense ideació suïcida, en algun moment de la vida, també tingueren més prevalença entre les dones (22,6%) que entre els homes (8,2%). En aquest cas, no s’observaren diferències significatives entre grups educatius.

Un 19,8% dels participants en l’enquesta van declarar haver rebut ajut psicològic en algun moment de la vida, amb una diferència significativa per sexe: un 15,9% dels nois i un 22,9% de les noies. Més de la meitat d’aquests joves (58,7%) havien rebut tractament durant els 12 mesos anteriors a l’enquesta. Pel que fa a la medicació psicotròpica, un 6,5% van manifestar que l’havien necessitada, dels quals, un 60,3% havia estat durant els 12 mesos anteriors a l’enquesta.

Una part d’aquests joves (un 14,9%) identificaren que van necessitar tractament psicològic o farmacològic a causa del malestar per la irrupció de la COVID-19. Aquesta necessitat va ser més alta en els alumnes d’educació postobligatòria.

Resiliència i suport social

Aproximadament el 66% dels joves que van contestar el qüestionari van reportar estratègies d’enfrontament positives. No obstant això, les dones disposarien de menys estratègies eficaces que els homes. Per etapes educatives no es detectaren diferències significatives.

Per la seva banda, les dones van mostrar significativament més sentiments de soledat que els homes, i també menys percepció de suport del seu entorn. Entre els alumnes d’educació postobligatòria, també es mostrà menys percepció de suport. 

Percepció dels professionals de la salut mental dels joves

El 54,3% dels professionals van considerar que la pandèmia havia incidit molt o moltíssim en la salut mental dels joves. Només un 13,8% considerà que havia tingut poc o gens d’impacte. 

El 73,4% dels professionals va respondre que la salut mental dels joves havia empitjorat molt o moltíssim, i només un 2,1% va considerar que havia millorat en els darrers temps. Els canvis més freqüents que han observat aquests professionals són: l’aïllament social (69,1%), els conflictes socials en diferents àmbits (50%), les conductes de risc (43,6%), les alteracions en els hàbits alimentaris (41,5%) i les autolesions (38,3%).

Factors associats a la presència de trastorns mentals i comportaments suïcides

A l’estudi també s’intenta esbrinar quins factors es poden associar a la presència de trastorns mentals i comportaments suïcides, mitjançant l’anàlisi estadística. A la presència de trastorns mentals s’hi poden associar factors com l’edat, el sexe femení, el nombre de banys a casa (relacionat amb situació econòmica familiar), un grau elevat d’estrès i la sensació de soledat. En el cas concret de la depressió i l’ansietat, a més dels factors indicats anteriorment, també s’hi afegeix la percepció de menys suport social. I pel que fa a la suïcidalitat, s’hi associen els factors de més estrès i el de percepció de més soledat.

Conclusions

Una vegada analitzades les dades, es detecta més vulnerabilitat del sexe femení i dels joves que cursen educació postobligatòria. Pel que fa a presència de possibles trastorns mentals, hi ha més prevalença de la depressió i l’ansietat. Amb tot, no podem oblidar els valors de suïcidalitat, amb una important presència de joves, especialment del sexe femení, que han tingut idees de voler morir, així com comportaments autolesius sense ideació suïcida.

Els percentatges obtinguts en aquest estudi són similars, amb algunes excepcions, als resultats d’altres estudis duits a terme arreu d’Europa abans de la pandèmia. Això indicaria que aquestes taxes de malestar emocional i possible patologia mental són un problema que ja existia i que, en tot cas, la pandèmia de la COVID-19 ha permès que es facin més visibles. Convé, idò, tenir en compte també que no es poden atribuir els resultats a l’efecte de la pandèmia, ja que no es pot fer una comparativa amb la situació de Menorca abans de l’inici de la COVID-19.

Finalment, caldrà determinar si el sistema de salut pot donar cobertura a la situació detectada. Hi ha joves que poden presentar símptomes de moderats a greus i haurien de poder accedir a una atenció especialitzada. Però també cal potenciar el suport social i l’acompanyament emocional, així com treballar en les estratègies d’enfrontament.

--------------------------------------------

Maria J. Portella, cap del grup de recerca en salut mental de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, i membre de la secció de Ciències Socials de l’IME.

Anna Gallofré, membre de la secció de Ciències Socials de l’IME i col·laboradora de l’OBSAM.

Lali Allés, tècnica d’estadística i àmbit social de l’OBSAM.