L'impacte de la digitalització en l'Educació és cada vegada més omnipresent. Estan irreconciliablement enemistats les pantalles i els llibres? Quins efectes tenen les noves tecnologies en nens i adolescents en formació? Obrim el meló de l'educació i les pantalles des d'una perspectiva crítica xerrant amb Marta i n’Amalia, membres del grup de pares i mares sorgit arran de la preocupació pel procés de digitalització de l’educació.

Na Marta és docent i mare de tres fills; n’Amalia és també mare i enginyera tècnica. Formen part del col·lectiu creat a Menorca a partir del debat generat sobre del paper que té la digitalització en l’etapa escolar i l’educació dels infants i joves.

Com neix aquest col·lectiu?

De forma individual, diversos pares i mares vam començar a fer escrits i publicacions al diari per manifestar la problemàtica de la digitalització en l’àmbit de l’educació. En veure que aquestes publicacions es feien de manera aïllada, ens vam voler conèixer presencialment i abans de l’estiu vam tenir una primera reunió. Al cap de poc temps, en vam voler fer una altra i hi vam voler adherir gent que coneixíem i que també estava preocupada per aquest tema.

Vam decidir crear un grup de WhatsApp per compartir idees i escrits, i sobretot per fer xarxa i conèixer-nos. Ens hem adonat que si cadascú tira pel seu compte, tenim menys força. 

Cap al 20 de setembre ja es va constituir el grup de WhatsApp. Vam fer dues reunions durant el mes de setembre (una a principis de mes a Maó i l’altra a finals de mes a Ciutadella) per posar en comú la visió de les famílies i la percepció dels mestres. 

Quantes persones formau part del grup? Quin perfil de persones engloba? Hi ha només pares? O també hi ha professors?

Al grup de WhatsApp ja hi ha més de 200 persones. Quan vam començar, érem sis. Hi ha molta gent que pertany a diferents àmbits professionals, que no veu clar tot el procés de digitalització en l’àmbit de l’educació. Al grup hi ha pares, mares, docents, informàtics, psicòlegs, psiquiatres i educadors ambientals.

També s’hi ha afegit gent de Mallorca, i ja es comencen a organitzar per generar debat i qüestionar també el que es fa a l’illa vesina. Així mateix, es comparteixen iniciatives de Catalunya, com ara la idea de retardar la compra del primer mòbil.

Entre els membres de l’agrupació, trobau que hi ha diferents sensibilitats envers la tecnologia?

Compartim la mateixa línia i qüestionam el procés de digitalització de l’educació. Amb tot, no estam en contra de les noves tecnologies, sinó que partim d’una base comuna compartida. 

L’escola ha de ser un referent, un espai amb bones experiències, amb entorns d’aprenentatge vivencials i actius que fomentin la socialització i la comunicació humana. No pensam que la digitalització de l’educació promogui tot açò. Actualment, la responsabilitat es diposita a les famílies, i els conflictes que genera aquesta situació són molt desiguals.

Quines garanties tenim les famílies si no autoritzam que els nostres fills tenguin accés a aquests dispositius? En canvi, ens sentim obligats a autoritzar-ho. La indústria de les noves tecnologies és tan potent que moltes vegades les famílies ens sentim sobrepassades.

Què és el que us preocupa? Per exemple, que els al·lots tenguin mòbil cada vegada més prest? O la presència de digitalització en l’educació en general?

Ens preocupa l’omnipresència de les noves tecnologies en l’educació, especialment tenint en compte els dos darrers anys. No hi ha evidències que els joves aprenguin més i més bé amb les noves tecnologies, i se’ns ha imposat aquesta perspectiva. Hi ha una gran injecció de fons europeus per als plans de digitalització i aquesta comunitat s’hi va acollir, com ho van fer moltes altres comunitats autònomes.

El grup s’ha ampliat tant que van sortint noves preocupacions. Un dels temes és la compra dels mòbils en els adolescents, ja que hi ha molta pressió social en l’entorn dels joves.

Dels joves ens preocupen les interrupcions constants, la manca de socialització, l’excés de xarxes o l’accés a la pornografia. Hi ha estudis que afirmen que el primer contacte amb la pornografia és als vuit anys. Se’ls regala un mòbil no protegit, i si hi ha control parental, se’l salten.

Llavors, quin paper voleu que tengui la digitalització? Per exemple, l’ús de dispositius pot ser més fàcil a l’hora de cercar informació a internet.

S’hauria d’enfocar en les garanties que tenim les famílies que aquesta sigui la millor manera d’aprendre. No és el paper que ha de tenir, sinó que s’ha de cercar la metodologia en què els joves aprenguin de manera més adequada.

Hi ha hagut pressions a famílies perquè signin les autoritzacions per emprar les eines digitals. És una paradoxa que per estudiar el grau d’Informàtica emprin llibres i no pas ordinadors.

Quines proves hi ha que la digitalització millori l’educació? Cada vegada tenim més indicadors que demostren que no és així.

Què diuen els experts sobre el tema? Quin impacte tenen les noves tecnologies en l’educació i l’aprenentatge?

Agafem de referència l’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que assenyala que hi ha estones diàries de pantalles i que existeix el dret a la desconnexió digital, que s’aplica en l’àmbit laboral i que s’hauria d’aplicar també en l’àmbit escolar. També ens podem centrar en l’informe PIRLS, que indica que la comprensió lectora ha disminuït molt els darrers anys.

Els pediatres apunten que és millor que els infants no tenguin pantalles, ja que provoquen problemes de son, mal de cap, mal d’articulacions, problemes de vista, obesitat, problemes d’ansietat, necessitat d’immediatesa i incapacitat d’aprendre a esperar.

Quina responsabilitat tenen els centres escolars en aquest procés?

La primera responsable és la Conselleria d’Educació, perquè els imposa que s’han de fer plans de digitalització. Les direccions els redacten, però cada centre té autonomia. Uns apostaran de ple per la digitalització i a partir d’un determinat curs establiran que s’han de comprar Chromebooks; d’altres tardaran un poc més. La Conselleria i els centres són corresponsables, però també s’exigeix als professors certa formació digital. 

En educació tot té el seu temps. Per què hi ha tanta insistència a obligar els alumnes a emprar els dispositius electrònics tan prest? La resposta és fer-nos consumidors d’aquest sistema.

Comentàveu abans l’impacte que té per a les famílies i les desigualtats socials que suposa...

No totes les famílies tenen les mateixes facilitats per conciliar i, per tant, dedicar més temps a casa a educar els fills. Què passa si un pare o una mare tenen jornada partida i l’infant passa la majoria d’hores del capvespre tot sol a casa? També hi ha una qüestió de classe social: la bretxa digital no és només entre persones grans i joves, sinó també entre classes socials, ja que l’accés a internet i als dispositius electrònics depèn també de si es té una bona feina o es pot accedir a un habitatge a preu digne.

Per tant, tot aquest discurs de ser bona o mala mare en funció del temps que es pot dedicar als fills és totalment excloent: les necessitats econòmiques prevalen, i, per tant, condicionen el temps que dedicam als fills. Hem de promoure la inclusivitat, i si posam tot el pes a les famílies no ho aconseguirem. D’aquesta digitalització en sortiran beneficiats els que tenen més recursos, els que tenen una jornada de matins... I, així i tot, no hi ha totes les garanties. És contradictori que hàgim de fer de policies dels dispositius, quan les cases han de ser un entorn agradable i protegit. 

Quins canvis han vist els membres de l’agrupació amb el nivell educatiu dels seus fills o alumnes?

Com a docents, ja hem notat dèficit d’atenció, poca capacitat de frustració, poca paciència i deteriorament del canal auditiu enfront del canal visual. Quan fas escoltar una cosa a un infant, si no té una imatge al davant, li costa molt més.

També hem detectat molta angoixa en els nostres fills per acabar els deures, o acabar de dinar, i posar-se ràpidament a jugar amb els videojocs o davant l’ordinador.

Heu contactat amb cap òrgan de govern?

De la segona reunió a Ciutadella va sorgir la idea de redactar un manifest amb la consegüent recollida de firmes. Ho volem lliurar a la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears per demanar que es revisin els plans de digitalització a les escoles. També ho volem enviar a totes les forces polítiques. Anirem creant un full de ruta, ja que hi ha molts àmbits i van sortint més temes.

També tenim una bona notícia: a finals d’octubre es va aprovar al Parlament de les Illes Balears, per majoria, la creació d’una comissió d’estudi de l’impacte de la digitalització en l’educació. Cap formació política s’hi va oposar. 

Per acabar, si hi ha qualcú que vulgui formar part de l’agrupació, com ho pot fer?

Es pot posar en contacte amb nosaltres per correu electrònic ([email protected]) o bé es pot unir al grup de WhatsApp, mitjançant aquest enllaç.