Des de fa uns quants mesos el col·lectiu Glosera, col·laborador de la Revista Posidònia, compon versos i codolades per descriure de forma crítica la realitat quotidiana de la vida a Menorca. Avui decidim entrevistar-los per conèixer una mica més sobre els seus interessos, inspiracions, desitjos i cerques.

Parla'ns una mica de Glosera, qui sou i què feu, per què heu triat la glosa com a format per transmetre les vostres idees i preocupacions?

Glosera som un col·lectiu local de Ferreries, també amigues i companyes d’alguns trams de vida i d’un temps enrere, compartim la passió i la curiositat per la glosa, la cançó improvisada, els versos, la rima i en definitiva, la tradició oral. L’objectiu és poder materialitzar les idees que al llarg dels anys hem anat construint fruit de la recerca, l’anàlisi, la reflexió i la necessitat compartida d’eixamplar l’imaginari i els itineraris de la glosa a Menorca.

En aquest sentit, accionem propostes diverses de difusió i pràctica no només a l’illa sinó també arreu dels territoris de parla catalana: a Ferreries oferim l’espai de trobada setmanal “Els dilluns tenim glosera” amb l’objectiu de donar a conèixer la glosa i que la gent la pugui emprar com a eina de relació social. També organitzem glosats i combats de glosa a l’illa, participem de glosats en col·laboració amb altres col·lectius com PoetrySlam Menorca o Cas Vesins de Ferreries, participem de mostres de glosa menorquina al Principat de la mà de col·lectius del territori com Nyàmeres, Glosadores de la Serra oCor de Carxofa. També tenim el gust de col·laborar amb aquesta revista, on periòdicament fem ressò d’algunes notícies i articles que s’hi publiquen, establint-hi un diàleg amb la glosa escrita i les il·lustracions de na Berta @recortodiario. Com veieu,aquest primer any de vida hem construït una família molt polida i nombrosa!

Sovint diem que la glosa és un estil de vida, una manera de mirar el món, d’observar i nombrar allò que ens envolta. La improvisació oral i la glosa escrita ens permeten entendre’ns a nosaltres mateixes i al nostre entorn, també ofereixen una manera d’explicar-nos i de relacionar-nos, de posar nom i paraules al que veiem, sentim i anhelem. En definitiva, és una eina comunicativa i reflexiva molt potent, que des de les seves formes i estils concrets, ens ofereix espais de relació, aprenentatge iautoorganització col·lectiva.

Sobre la glosa com a format, la vostra manera d'entendre aquest tipus de versos populars està molt vinculada a una mirada compromesa socialment veritat? Explica'ns una mica com s'articula el que és polític i social amb la glosa

La tradició oral forma part de la cultura d’un poble, té a veure amb la vida que hi succeeix, amb la quotidianitat del territori, els esdeveniments socials, els personatges que hi viuen, les relacions... Això significa que la cultura és dinàmica i que evoluciona  així com ho va fent la vida. Pel contrari, mor. Per tant, la cultura viva es retroalimenta constantment de les qüestions socials i polítiques que han determinat cada època i territori concret.

No és casualitat que a la Menorca de la indústria molts dels discursos i acudits dels glosats tinguessin a veure amb els oficis del calçat o la bijuteria, com tampoc que el fenomen de la pagesia hi estigués íntimament lligat. No va ser casual el deteriorament exponencial de la glosa a Menorca durant la dictadura o el seu revifament ja ben entrada la transició. Tampoc ho és que un temps les dones no ocupessin cadires als glosats: en tots els casos hi havia realitats sociopolítiques al darrera que ho expliquen. 

És per això que la tradició oral no es pot deslligar de la realitat social ni política, precisament perquè es conforma en base a aquestes i sobretot, la cultura popular pròpiament dita. Aleshores la glosa també. Quan glosem, ho fem des d’un cos i una veu, amb una llenguai un llenguatge, sobre uns temes, amb unes formes i unes maneres, també amb uns objectius i en uns espais concrets... i res d’això és neutre ni innocu, sinó que té a veure amb el que és polític i social.

La glosa ens possibilita posar el cos i tenir veu pública, construir discursos i per tant, influir en la construcció i la transformació de l’imaginari social. Volem posar consciència a fets com: el procés d’aprenentatge de la glosa, des d’on glosem, com ho fem, de què volem ser altaveu i de què no, quins espais ocupem... En definitiva, la improvisació oral ens dona el poder d’existir públicament, de crear relats i de pregonar idees que impregnen l’espai col·lectiu. Què millor que emprar aquest poder per versar i rimar la vida en termes de sostenibilitat i justícia social. La Menorca actual no va manca de reptes socials, ans al contrari, i la glosa s’hi ha de poder identificar com a fenomen intrínsec per seguir evolucionant amb l’esdevenir de la vida illenca. Pel contrari, al nostre entendre, córrer el perill de quedar anclada a uns conceptes romantitzats, a uns models estancs i a uns itineraris propis d’un temps enrere, que així com passen els anys, deixen de funcionar. Qüestionar i revisar la tradició, com diu la glosadora Berta Llos, és estimar-la també. 

Què us ha mogut a conformar Glosera i quines activitats teniu pensades per els pròxims mesos?

Glosera neix, precisament d’aquesta tensió entre el llegat tradicional que ens ve donat i els processos d’actualització i renovació. Els darrers anys, sovint glosàvem des de la sensació de desencaixar, de no tenir espai per la pròpia veu i en definitiva, de no xalar nifuncionar dins els marcs i la definició de la glosa que ens havien estat donats pertradició. Òbviament, hem necessitat recórrer al passat per poder entendre qui som i d’on venim, per conèixer la glosa en la seva evolució i els seus contextos, analitzar-la i aferrar-nos a aquells elements que la fan ser funcional avui dia. Però alhora, també hem necessitat desfolkloritzar-la, desapendre-la, desmasculinitzar-la, decolonitzar-lamusicalment xerrant, inclús hem necessitat desromantitzar-la per poder-la contextualitzar en el present i poder ubicar-nos-hi nosaltres. La oralitat, més enllà de les seves formes i estètiques concretes, ha de poder ser funcional per als usos socialsdiversos que es puguin requerir.

Des d’aquesta mirada, els propers mesos tenim algunes propostes damunt la taula pel que fa a activitats. Primerament, “Ferre perVers”, prevista pel passat 26 d’octubre i cancel·lada per pluja, es recuperarà de cara a sa primavera. Una jornada on la poesia, les codolades, la glosa, la cançó improvisada i la música conviuen gràcies a la participació col·lectius de poetes, vesines del poble i glosadores de Menorca, Mallorca i Catalunya. També arranquem amb els diumenges de glosats d’hivern a sa Bodega Victòria de Maó, on periòdicament es proposen vetllades amb convidades d’arreu i els reptes proposats per la ponicana (la persona que proposa “asuntus” i proves a les glosadores). Alhora, tenim previst seguir teixint xarxa amb entitats de poesia i glosa d’arreu del territori, fent col·laboracions i fent difusió de la glosa menorquina per altres indrets. També seguir col·laborant de la mà dels moviments socials de l’illa i de les accions que proposen. Per últim, tenim previst seguir publicant gloses a aquesta revista, així com de seguir amb l’organització del combat de glosa Binimots, que ja ha celebrat sis edicions. I de ben segur que a mesura que fem camí apareixeran noves aventures! 

Recentment Menorca ha perdut a una figura important del mon de la glosa, en Miquel Ametller, què podeu dir de la seva trajectòria com a glosador i quines altres figures us interpel·len dins aquest mon?

Val a dir que cap de nosaltres va coincidir temporalment amb en Miquel Ametller com a glosador. Tampoc el vam conèixer personalment, tot i que n’hem sentit a xerrar molt i podríem dir que està sempre present. No és casualitat que li diguessin mestre, per com glosava i sobretot, per com feia la tonada de ses porgueres. Alhora, és admirable la tasca de recuperació, difusió i popularització de la glosa que va dur a terme a les darreries del segle passat i principis de l’actual. N’ Ametller va crear cantera en un moment on la glosa venia de patir un deteriorament important i de fet, encara un gruix considerable dels glosadors en actiu a Menorca es van formar i en van aprendre amb ell. Però n’Ametller no només va ser glosador i mestre d’un temps, sinó que va acabar esdevenint la representació de la glosa menorquina. En essència, reunia amb èxit les qualitats i els atributs que socialment se’ls suposava als glosadors (un estil propi, una manera concreta d’emprar sa veu, un imaginari en els discursos, un posat en escena...) En definitiva, el mestre va tenir el poder de definir la glosa, de decidir què ho era i què no, de com s’havia de glosar i de qui tenia les habilitats per fer-ho o no. El mite Ametller va acabar esdevenint l’autoritat d’un temps, un model que marcaria la validació social de la resta i que actualment, segueix prou instaurat.

Pel que fa a altres figures que ens interpel·len dins el mon de la improvisació oral, i sense sortir de Menorca, podríem dir prou noms de glosadors antics i actuals que han estat i són figures referents en el procés d’aprenentatge i en la trajectòria pròpia (tot i que ha estat força autodidacta). De la mateixa manera, també és necessari nombrar la manca de referents dones, per la manca d’accés a l’espai i la veu pública que històrica i sistèmicament patim, però també pel borrat històric de figures de dones que han tingut un paper cabdal en la transmissió i la tradició oral a Menorca. Poques en coneixem i poques coses en podem dir, i això tampoc és casualitat. Si sortim de l’illa, també sentim admiració per moltes glosadores de Mallorca, el Principat o el Pais Valencià, on hi hafigures molt respectables i inspiradores. I ja anant més lluny,  tenim per referents a persones i també models d’organització, difusió i pràctica de l’improvisació oral d’Euskadi, Canàries i Cuba entre d’altres.