Memòries de Menorca ha dut a terme una acció memorialista per denunciar l'estat en què es troben les despulles dels sis republicans assassinats a Ciutadella durant "Sa Girada", el 8 de febrer de 1939. Reproduïm a continuació el comunicat ens han fet arribar:

El 8 de febrer de 1939, alguns elements militars i civils de Ciutadella s’aixequen contra la República, en el que s’ha anomenat com “Sa Girada”, mitificada durant molts anys per la versió oficial del règim, escrita per J. Cavaller a Menorca Liberada (1941).

Mentre s’estava negociant la rendició ordenada de l’illa a bord del Devonshire—ancorat al clot de la Mola—, alguns per convicció, altres per mirar de salvar la pell, provocaren greus enfrontaments amb el resultat de diversos morts. Els morts en l'intent de fer caure els republicans a l'antiga capital de Menorca, foren a partir de llavors, considerats herois, gairebé màrtirs, "Caídos". El règim va enaltir els fets a “gesta heroica” i a partir d’aquells moments, el Dia de la Liberación (9 de febrer) seria, juntament amb Sant Joan i el 9 de juliol una data clau. Els primers anys del franquisme, el 9 de febrer hi havia desfilades, misses i actes dedicats a celebrar la victòria i recordar els morts. Els més menuts, vestits de blau i passant un fred terrible, marxaven amb torxes enceses al més pur estil joventuts hitlerianes, passant pels racons on havien mort els seus "caídos", tot reproduint els seus noms seguits del ritual "presentes". Amb els anys, la data acabaria perdent força i ja els anys setanta només s'ajuntaven
els "nostàlgics", en un intent de conservació espiritual del franquisme davant la caiguda imminent i irremeiable de la dictadura.

No obstant això, el que no ha canviat des del mateix febrer de 1939 fins a l'actualitat és el silenci al qual s’ha sotmès als altres morts durant "Sa Girada". Aquells 6 republicans morts i inhumats a la fossa n°38 —segons el llibre registre del cementeri, ja que in situ no hi ha res que ho identifiqui— del cementeri de Ciutadella romanen en l’anonimat més absolut, sense que enlloc s’assenyali ni la mera existència. D’una banda, no han estat tractats dignament per les autoritats del poble, que les va excloure, com si no fossin menorquins i fossin desconeguts sense família a qui s’aboca a una fossa comuna. De l’altra, es va negar el dol als familiars, sense que aquests poguessin reunir el difunt amb els seus i sense ni tan sols un senyal.
Per tant, per dignitat democràtica s'hauria d'assenyalar i dignificar l'espai, rescatar els noms de l'oblit i gravar-los a la memòria menorquina.