Setmana política intensa al Consell Insular de Menorca i al Parlament. Dilluns, el president Vilafranca decidia no convocar el ple per aprovar els pressuposts del Consell Insular del 2025, tal com estava previst inicialment. El fet que ha motivat aquest canvi en el calendari és que el PP no té assegurat el suport de l’única representant de Vox al Consell per aprovar els comptes de l’any que ve. El president devia trobar que arriscar-se a tornar a fracassar en l’aprovació dels pressuposts per segon any consecutiu era massa fort. Sembla que un any no ha bastat per aprendre la lliçó, i el president menorquí volia tornar a fiar-ho tot a Vox, que ja es va desmarcar del PP el desembre de l’any passat. Però, com diu la dita, uns comptes farà s’ase i uns altres es traginer, i Vox no fa comptes d’aprovar els pressuposts del Consell Insular. Mentrestant, no tenim notícies que ningú de l’equip de govern del Consell hagi intentat despenjar el telèfon per provar de negociar qualque acord amb PSOE o Més per Menorca.

Mentrestant, a Palma, la presidenta del Govern ha tingut una sort similar i s’ha vist obligada a retirar de la tramitació parlamentària els pressuposts de l’any que ve. Prohens va tenir més sort que Vilafranca ara fa un any, quan va aconseguir aprovar els pressuposts de la comunitat autònoma. Amb tot, sembla que enguany va pel mateix camí que el seu company menorquí.

Tant Prohens com Vilafranca governen en minoria, però no sabem fins a quin punt en són conscients. En aquesta situació, tenen poques opcions: o bé prorroguen pressuposts indefinidament, o bé pacten amb la ultradreta (cosa que ja han intentat sense gaire èxit), o bé arriben a acords puntuals amb l’esquerra (de moment, ni tan sols ho han intentat). Bé, de fet, la senyora Prohens té una altra opció que aquesta darrera setmana ha sobrevolat la política illenca: dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades.

El president Vilafranca no té la mateixa potestat al Consell Insular, perquè l’ordenament jurídic no l’hi permet (es veu que els menorquins encara no som prou madurs per a la democràcia). De tota manera, sí que té altres mecanismes que de moment no ha activat (no sabem si per oportunitat o per desconeixement). En tot cas, sembla que l’opció de les eleccions anticipades queda descartada, almenys a curt termini.

Descartada de moment aquesta opció, i també la de repetir l’entesa amb Vox, sembla que l’única alternativa que té el Govern de Prohens és intentar arribar a un acord de mínims amb l’esquerra per aprovar els pressuposts; en cas contrari, es prorrogarien automàticament els de l’any passat.

Ara per ara, no podem descartar una negociació entre el PP i els partits progressistes per acordar aquests pressuposts. En tot cas, si s’arribàs a produir aquest acord, crec que no m’equivoc si dic que seria quelcom inèdit a la història de l’autogovern de les Illes Balears (com gairebé tots els fets relatats en aquest escrit).

En aquesta hipotètica negociació, és evident que els partits de l’oposició democràtica no poden imposar al PP el seu programa electoral, però el Govern de Prohens tampoc no pot esperar el suport de l’esquerra gratuïtament i continuar amb la seua agenda com si res. És evident, idò, que haurà d’assumir qualque compromís i qualque renúncia.

En aquest sentit, durant els darrers mesos, el PP ha fet passes importants per allunyar-se dels partits d’esquerres. Les millors mostres d’açò són el Decret llei de simplificació administrativa i la seua tramitació parlamentària, en què el PP ha aprofitat per esmenar-se i desdibuixar la disciplina urbanística a les Illes Balears. Aquest bunyol legislatiu modifica, a la vegada, una cinquantena de lleis ja vigents.

Resumidament, el PP ha aprofitat l’excusa de la simplificació administrativa per desregular completament la normativa territorial i mediambiental de les Illes Balears: ha reintroduït la prescripció de les infraccions urbanístiques en sòl rústic, ha permès construir en zones inundables, ha creat una amnistia per legalitzar milers de construccions il·legals en sòl rústic, ha canviat el règim jurídic de les construccions il·legals i s’ha carregat la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, entre moltes altres mesures.

Val a dir que el PP de Prohens ha aprovat totes aquestes mesures un cop Vox ja havia romput el pacte de governabilitat. Per tant, totes aquestes mesures les ha aprovades el PP per voluntat pròpia: la presidenta Prohens no pot excusar-se en suposats xantatges de la ultradreta. El PP intentarà vendre’s ara com el partit de la centralitat política, que fuig dels extremismes davant d’una ultradreta irresponsable i d’una esquerra sectària. No ens enganem, però: durant un any i mig, el PP ha governat amb l’agenda de la ultradreta. Ara té l’oportunitat de tornar a certs consensos, però els ciutadans no oblidam les destrosses que ha fet durant aquests darrers mesos.