Andreu Servera Moll per Revista Posidònia

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens ha dit per activa i per passiva que “aquesta no serà la legislatura de la confrontació lingüística”. És evident que les paraules i les accions no sempre van pel mateix camí, ja que el seu Govern ja ha obert el primer conflicte lingüístic aprovant el Decret llei per eliminar el requisit del coneixement del català per part del personal que treballa al servei de salut.

D’aquesta manera, i amb l’excusa de sempre de la necessitat d’atreure metges i de garantir l’atenció sanitària a la població, els catalanoparlants ens convertim en ciutadans de segona a ca nostra, ja que no es garanteix que puguem ser atesos en la nostra llengua en un àmbit tan essencial per a la vida com és la sanitat (també podríem parlar de la manca d’ambició de l’anterior Govern de Francina Armengol en aquest àmbit, però açò donaria per un altre article).

Està ben aclarit que a les Illes Balears hi manquen metges, però també que en manquen a altres territoris de l’Estat com ara Madrid o Andalusia, i és bastant obvi que en aquests casos no es pot donar la culpa als drets lingüístics dels que rallam en català.

En un altre ordre de coses, en aquestes darreres setmanes de legislatura de “no- confrontació lingüística”, els defensors de “lo nostro” del PP Balears també s’han oposat al fet que la llengua pròpia de les Illes Balears es pugui xerrar al Congrés dels diputats espanyol amb la mateixa naturalitat que s’hi xerra el castellà o que es poden xerrar múltiples llengües al Parlament Europeu.

Per si no n’hi hagués prou, encara més recentment ha aparegut també la polèmica al voltant de "l’Oficina de llibertat lingüística" (o d’imposició lingüística, en funció de la que vulguis emprar) de Vox. Amb el registre de la proposició de llei que ha de crear aquesta lingüística, els companys de viatge de Prohens i companyia, han posat la primera passa per substituir l’actual Oficina de drets lingüístics.

La voluntat de substituir una oficina per una altra no és més que una dèria ideològica de Vox, ja que aquesta oficina tenia per objectiu defensar els drets lingüístics dels ciutadans en l’ús de les dues llengües oficials. De fet, si qualsevol ciutadà consulta les darreres memòries anuals que ha publicat l’Oficina de drets lingüístics, veurà la xifra de denúncies que s’han presentat i tramitat, tant per voler exercir el dret de xerrar català com per voler exercir el dret de xerrar en castellà.

Així idò, sembla que amb aquesta proposició de llei (de la qual el PP no se n’ha desmarcat), el que pretén Vox és crear un d’aquests “xiringuitos” que tant diuen repugnar, col·locar-hi algú del seu partit i continuar amb la seva batalla contra els drets lingüístics dels catalanoparlants.

Veurem com evoluciona tot, però de moment no és un mal inici per a una legislatura que no ha de ser de confrontació lingüística. L’únic que demanaria és que ningú tengui menys drets per xerrar la llengua pròpia de Menorca, d’Eivissa, de Formentera i de Mallorca.