Amb l’entrada del Partit Popular al Govern de les Illes Balears, la polèmica ja està servida amb els temes centrals d’aquesta legislatura: política fiscal, habitatge i llengua. La primera mesura, anunciada a finals de juliol, va ser la derogació de l’impost de successions mitjançant el Decret llei 4/2023, de 18 de juliol, amb el qual se suprimeix l’impost de successions per als familiars de primer grau i es redueix un 50 % per als parents de segon i tercer grau.

En matèria d’habitatge, tot i no haver-se aprovat, ja s’han anunciat una sèrie de mesures que es posaran en marxa, com el creixement en alçària dels edificis o l’augment de les densitats. Una bateria de mesures que ens porten a preguntar-nos: realment necessitam construir més habitatge quan, segons dades de l’INE del 2021, a les Illes Balears hi ha 105.000 habitatges buits, i sabent que el lloguer turístic il·legal està àmpliament estès a la nostra comunitat autònoma? 

En matèria lingüística, el vincle PP-Vox —aliat necessari del govern de Prohens— es doblega, però no es trenca i reedita els vents de fons que José Ramón Bauzá va provocar anys enrere i que van causar la mobilització de la societat civil en defensa de la llengua pròpia. El català torna a ser tema d’agenda pública i de debat entre la societat, molt especialment després de suprimir-lo com a requisit en l’accés a la sanitat. Hem de recordar, però, que l’anterior executiu, encapçalat pel PSOE, ja va deixar exempts de tenir el requisit de català els llocs de treball de la sanitat pública que eren de difícil cobertura.

L’Obra Cultural Balear davant la pèrdua de drets lingüístics

Aquesta circumstància preocupa els agents socials i les entitats que fomenten i promouen l’ús social de la llengua catalana a les Illes Balears, com l’Obra Cultural Balear (OCB). L’OCB és l’entitat de referència de la societat civil de les Illes Balears pel que fa a la protecció i la promoció de la llengua i la cultura. Gràcies a les aportacions dels socis, fa tota classe d’accions, projectes culturals i campanyes de sensibilització lingüística amb l’objectiu d’enfortir la llengua i la cultura pròpies com a trets d’identitat i cohesió social de les Illes Balears.

El seu president, Joan Miralles, ha pogut parlar amb Revista Posidònia sobre el context lingüístic actual, i es mostra preocupat davant aquesta situació:

“Des de l’OCB feim una valoració molt negativa de l’eliminació del requisit del català a la sanitat, ja que posa en perill els drets lingüístics dels pacients a ser atesos en la seva llengua materna. Com que no hi ha requisit, no es respecten els drets. En aquest sentit, es posa en perill un dret reconegut per l’Estatut: el dret a ser atesos en la seva llengua.” 

“Creim que la polèmica d’haver de triar entre salut o llengua és inexistent. De fet, és important remarcar que els dos elements han d’anar junts, ja que no n’hi pot haver un sense l’altra. Ja ho diuen els especialistes: la llengua és un element imprescindible per fer la diagnosi del pacient. Una bona atenció sanitària depèn del fet d’atendre el pacient en la seva llengua. Una bona atenció sanitària també implica ser atès en la llengua pròpia, per tal d’augmentar la prevenció a la sanitat”, manifesta Joan Miralles, president de l’OCB.

L’entitat es mostra preocupada per la deriva que pren el nou govern, i així ho afirma el seu màxim representant: “Estam preocupats en matèria lingüística, ja que s’ha suprimit l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, de la Direcció General de Política Lingüística. Totes les mesures són mesures de retrocés, perquè fan minvar l’ús social del català, llengua pròpia de les Illes Balears, i provoquen que aquells que la parlam ens convertim en ciutadans de segona.”

A més, l’entitat es mostra preocupada, ja que temen que eliminar el requisit del català a la sanitat és una cortina de fum per acabar eliminant-lo a tota l’Administració de les Illes Balears. 

Batalla cultural permanent

Vox vol seguir estirant el fil i no deixar morir el debat de la llengua. Després de la primera victòria, amb l’eliminació del requisit del català, volen continuar empenyent. La concepció que tenen d’Espanya és antiquada i no reflecteix la pluralitat lingüística i cultural del país en què viuen. Només tenen una única forma d’entendre l’Estat, fet que implica per a ells un únic idioma.

El pas següent el van fer divendres passat, 22 de setembre: van registrar una proposició de llei al Parlament de les Illes Balears per a la creació de l’anomenada Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística. 

Volen eliminar l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i fomentar les varietats dialectals del “mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”. En definitiva, pretenen segregar la llengua per fer-la més feble. Fins i tot hi ha un article que dona la possibilitat de multar fins a 100.000 euros en aquells casos en què es consideri que “no es respecten els drets lingüístics”.

Davant aquesta proposta, i per sorpresa d’alguns, el Partit Popular ha marcat distància i ha assegurat que presentarà esmenes al text presentat.

I és que és important recordar —o almenys a jo m’ho sembla— que el Partit Popular de les Illes Balears, dècades enrere, sempre s’havia mantingut fidel a la defensa del català. Tanmateix, amb l’aparició de Vox, i per por a perdre votants, s’ha vist obligat a comprar part del relat del seu adversari polític. I en aquesta pugna, el català —com a llengua pròpia de les Illes Balears— n’és el principal perjudicat. La societat de les Illes Balears és fidel als seus trets culturals i estarà vigilant i preparada per sortir al carrer si l’atac als seus drets lingüístics és continuat i no cessa.