El dispositiu de seguretat desplegat per la Policia Nacional inclou entre quatre i sis agents en cada accés a la Plaça de la Conquesta, a més de diversos efectius de paisà una mica mal dissimulats. No tothom pot accedir al lloc "per raons de seguretat". Diverses companyes es queden fora. En la Plaça l'aire és tibant. Hi ha purs Montecristo, naftalina i mocasines sense mitjons, les pashminas de seda de les senyores d'alta societat i antiga soca es barregen amb les botes tosques i la roba militar d'alguns ex legionaris amb poques dents i excedits de pes. Hi ha somriures amb sorna i murmuris sobre "infiltrats" que caldegen un ambient més semblant a una correguda de toros.

A les 19.00 exactament s'obre la porta d'una furgoneta de cristalls tintats. Prop de 400 assistents al míting coregen exaltats vives a Espanya i a Vox mentre Santiago Abascal avança cap a l'estrada. En silenci, el líder es deixa fotografiar i estreta mans i reparteix abraçades. Sempre envoltat per una escorta temible, composta per diversos caps rapats que no dubten a empènyer a la premsa si és necessari.

El maneig de l'èpica és clau: cada moment del míting està cronometrat i mil·limètricament calculat. Una música d'orquestra triomfal sona mentre s'agiten banderes d'Espanya pertot arreu. Un baluern de bombos sortits d'una cançó que parla de reconquesta i de combat, algú diu "em bull la sang".

Els candidats locals de Vox contrasten entre si pel seu maneig del discurs. En alguns casos és deslluït, pobre i amb permanent necessitat de llegir els papers arrugats, per a repassar la lletra d'un tedeum mal après. En altres casos és simplement gastat, repetitiu i succint. La pedrera del feixisme local no llança grans referents a una campanya destinada a l'estrepitós fracàs, segons diuen tots els analistes.

El cap de premsa d'Abascal dona una indicació a l'equip de so, que posen play a una banda sonora a l'estil de Las Walkirias. S'agiten les banderes novament. El líder parla i dedica un elogi subreptici al Diari Menorca, mentre denuesta a la premsa nacional. A ningú sembla sorprendre'l. D'altra banda, el camp semàntic del líder és medieval: parla de genuflexió, de traïció i de derrota quan es refereix a la democràcia i al parlamentarisme. Parla de reconquesta, de combat i de lluita quan parla de "nosaltres". La retòrica és bel·licosa però profundament mesura. El just com per a generar odi però sense que es desbordi. Ara per ara.