Gener del 1953. La dictadura franquista acaba de signar els Pactes de Madrid amb el president Dwight Eisenhower, que tot just enceta el càrrec. Es tracta d’un acord que dona oxigen polític al règim i li permet col·locar-se com a aliat de segona línia de les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial en la seva deriva anticomunista. Són els inicis de la guerra freda, i la bona sintonia de Franco amb els ianquis posa fi a gairebé vuit anys d’aïllament d’Espanya amb la resta del món.

Després de la signatura dels acords, el generalat espanyol es veu obligat a modernitzar-se. Han d’aprendre anglès i acostumar-se a dissimular la pompa ultracatòlica i reaccionària que nia a l’interior de la institució armada. A canvi d’un crèdit de 600 milions de pessetes, Espanya permet als Estats Units instal·lar cinc bases militars en sòl espanyol: Morón de la Frontera, Rota, Torrejón de Ardoz, Saragossa i Menorca.

Durant aquells anys, Menorca encara és un territori militaritzat. A la forta censura i la repressió política dels anys de postguerra s’hi suma la presència de milers de soldats repartits per tota la geografia insular: Son Olivaret, Sant Isidre i la Mola, també aquarteraments as Castell i Maó, o bateries d’artilleria a Biniancolla, Favàritx, Punta Nati i Llucalari, entre altres.

Entre l’abandó i les raves

L’arribada de militars del Cos de Telecomunicacions de la Força Aèria dels Estats Units va dur a Menorca un murmuri de suspicàcies, tot i que s’Enclusa no va albergar mai res més que un satèl·lit de dispersió troposfèrica. La trentena d’enginyers que es van instal·lar al cim de s’Enclusa van inundar l’illa —i especialment la vila de Ferreries—, amb revistes Playboy, Coca-Cola i cigarrets Marlboro des del 1956 fins al 1994.

Des de principis dels anys 2000, l’espai de s’Enclusa va ser reapropiat pels que cercaven un lloc de trobada a l’illa. Grafiters, artistes, performers, hippies i bohemis de la Menorca alternativa. Les pintades i els murals donen compte de la històrica falta d’espais destinats a obrir les portes a la creativitat de la joventut insular, resident o visitant, temporal o permanent. Jove i no tan jove.

Avui, s’Enclusa és poc més que la suma de l’òxid que corroeix els vells dipòsits de la base americana. Un territori d’inspiració apocalíptica que a poc a poc s’esfondra per les inclemències de la tramuntana i del temps. Amb els rumors d’una nova escalada bèl·lica al món, amb epicentre a l’Orient Mitjà i Europa de l’Est, la base convida a repensar el saldo de la Menorca militaritzada.

Quines marques deixa en l’inconscient col·lectiu la història d’un territori militaritzat durant dècades? Què ens diuen els tambors que criden a files en una Europa on ressorgeixen la intolerància, la violència i l’extrema dreta? Probablement, no hi ha només una resposta vàlida.

Mentre els consensos polítics del món cruixen i fins i tot esclaten pels aires, les ruïnes velles de s’Enclusa hi són per recordar-nos que la postal de iots de luxe i turisme de sol i platja no sempre ha estat la realitat d’aquesta illa.

Com al conte de Jorge Luis Borges que va inspirar un dels primers curts cinematogràfics del grup Els 7 d’Aló, les ruïnes circulars de la base americana expliquen la història repetitiva, violenta i terrible del món que ens toca viure. Mentrestant, la creativitat, la pintura, la trobada, el teatre i la joia queden relegats a un segon pla.