Avui comença la festa grossa i sonarà en breus el sempre esperat i emocionant primer toc de fabiol, però fa ja almenys dos mesos que els fills petits dels meus vesins fan sonar insistentment el tambor i el fabiol a totes hores del dia (en nombroses ocasions, s’hi posen cap a les vuit del matí). Els grans dies de la festa són avui 23 i demà 24 de juny, quan els cavalls ompliran els carrers de Ciutadella, però Sant Joan impregna la vida del poble durant tot l’any: un espectre de suposada cohesió social que amaga molt més que la seva (en teoria) rememoració únicament simbòlica de la societat estamental medieval de l’antiga capital de Menorca.

He dit “en teoria”, sí, perquè a la pràctica és molt diferent, i és que la realitat de Sant Joan va molt més enllà de la simple metàfora. “Qui serà el pròxim caixer senyor? Quina serà la família noble agraciada? Qui els coneix? A través de qui hi podem contactar? Quins favors ens poden fer? Podrem aconseguir una llotja privilegiada per veure les festes? A qui es convidarà als actes més selectes?” Qualsevol que sigui de Ciutadella sap que aquestes i altres preguntes suren en l’aire de forma permanent. Qui coneix a qui, quins favors es poden fer, qui es pot beneficiar dels contactes per viure i figurar de forma privilegiada durant els dos dies més importants de l’any i tot el que hi ha al seu voltant. El paper de la noblesa i de l’Església es manté rellevant a través d’aquestes intrigues, i és bastant més que un inofensiu anacronisme. La societat estamental reviu cada any al voltant de les festes, evidentment de forma molt més feble i limitada que en èpoques passades, però més vivament del que es vol fer creure.

El control social de les festes és la cara fosca de la suposada cohesió social que pregonen. Quan la gent surt al carrer durant Sant Joan sembla que desapareguin tots els conflictes, que tothom es dugui bé amb tothom, i que tots els problemes i divisions socials s’esvaeixin per art de màgia entre el fulgor dels cavalls i el toc del fabiol. Però no és així. No totes som iguals. Per exemple: el 50% de la població pagesa de Ciutadella (la que pot participar de les qualcades) té vetada la participació en les festes en igualtat de condicions, ja que només són els homes els que són tinguts en consideració, d’acord amb uns suposats protocols que són una llegenda urbana mai posada per escrit. Una de les jerarquies més arrelades en la història de la nostra societat és la invisibilització i subordinació de les dones provocada per la misogínia, i aquesta continua plenament vigent durant Sant Joan, amb protocols absurds i, per descomptat, amb agressions sexuals al carrer.

No és una mera representació, sinó una realitat que ens trobam cada any. Fa molt poc que s’ha començat a obrir tímidament un debat en l’esfera social i política sobre aquest tema, fins al punt que hi va haver manifestacions al carrer, el pronunciament públic el 2022 de la madona de s’Ullastrar, i fins i tot intents de dur la qüestió al debat intern dins l’Ajuntament per part de la regidora d'igualtat Carla Gener durant l'anterior govern tripartit. Aquest any, però, sembla que els discursos més comfrontatius s'han diluït. Amb l'excepció d'una entrevista del diari Menorca a Marina Coll Caules, que optà a ser fabiolera el 2018, es torna a imposar el silenci: de nou, el que és fonamental és ser un “bon ciutadellenc”. El control social es manté fort i ferm.

Aquest any, com també ha anat passant durant els anteriors, el gran debat versa sobre la massificació turística, en especial l’arribada en manada (no empr el terme de forma casual) d’adolescents catalans i, sobretot, mallorquins. Aquesta vegada, la gota que ha fet vessar el got de la paciència de la societat de Ciutadella fou l’anunci del Govern balear que a Mallorca es posaria en marxa un autobús gratuït d’Inca fins a Alcúdia perquè el jovent tengui més fàcil el trajecte fins a Ciutadella, auspiciat com sempre per un desplegament inèdit de Baleària i Trasmapi, companyies marítimes que multipliquen les freqüències dels seus trajectes Alcúdia-Ciutadella i Barcelona-Ciutadella perquè els al·lots i al·lotes en ple final de curs lectiu converteixin la capital de Ponent en el Salou/Magaluf de Menorca durant uns pocs dies. En aquest sentit, no deixa de ser curiós que, pel contrari, el Govern denegués l'ajuda econòmica extraordinària que demanà l'ajuntament de Ciutadella per a reforçar el cada cop més ampli i necessari dispositiu de seguretat de les festes.

No crec que hi hagi cap estampa més simbòlica (no dic que sigui la pitjor, però sí la del gran impacte visual) de com s’està arrasant el nostre territori que l’arribada en massa d’adolescents catalans i mallorquins quan desembarquen a Ciutadella per Sant Joan. A ningú li fuig que, de les festes, la gran majoria no en saben pràcticamentres. No els importen ni la seva simbologia, ni la seva història, ni els seus codis i normes. Venen pel que venen, i no és precisament per gaudir de les festes, com fa la majoria de la població autòctona de Ciutadella. Tot i que a mi no m’han agradat mai i cada any fuig espaordit del poble (o directament de l’illa) durant aquestes dates, sí que comprenc i comparteixo el cabreig i el cansament de qui vol gaudir de les seves festes sense haver de fer front a milers de persones per a qui només són un simple pretext per a un altre tipus de festa. Tant de vendre’s com “les millors festes del món” durant molt de temps havia de tenir una contrapartida, i ja fa uns anys que la tenim aquí. Des de les agències de viatges catalanes que venen als adolescents la gran sortida de final de curs fins als pubs que promocionen les dates assenyalades com “la semana más salvaje del verano”, s’ha creat aquesta tempesta perfecta que cada inici d’estiu arrasa Ciutadella peti qui peti. De fet, com tothom recordarà, ni tan sols la pandèmia de la COVID-19 va evitar que, el 2021, es Pla de Sant Joan es convertís en l'eix del macro botellón de cada any, mentre que la festa de debò es va haver de cancel·lar.

Amb aquest petit panorama, que he escrit sense rigorosa reflexió però (crec que) amb prou legitimitat i des de les entranyes, i com a ciutadellenc que som, demanaria les següents coses tant a la ciutadania com a la classe política:

• Deixau participar les dones d’una vegada. No hi ha excusa per continuar amb aquest anacronisme en ple segle XXI, i molt menys amb l'excusa d'uns protocols la veracitat històrica dels quals és molt qüestionable.
• Deixau de donar a la noblesa (primera passa: abolició inmediata de la Junta de Nobles) i a l’Església un paper visible i fonamental en les festes. Per molt que digueu que és simbòlic, se sap perfectament que no és així. I ja que som en una democràcia, per què no donam un paper central als (i les) representants del poble, com fan a la resta de festes de l’illa?
• Deixau de fer girar tota la vida del poble al voltant de les festes o, almenys, respectau qui dissenteix del que actualment representen i acceptau que tot es pot qüestionar i debatre, fins i tot les “millors festes del món”. Qui ha intentat alçar una veu dissident sap perfectament a què s’exposa.
• Posau ja uns límits a les navilieres. I no digueu que no és possible, perquè ara fins i tot s’està parlant de posar límits a les companyies aèries i a l’arribada de vehicles (a Formentera ja es fa des de fa anys, i aquest estiu s’ha implementat també a Eivissa). I, per descomptat, prohibiu que venguin menors no acompanyats per Sant Joan.
• Qui entri a Menorca per les festes, que ho faci amb una reserva d’allotjament demostrable i pagada. Si no, de tornada immediatament cap a Mallorca o Barcelona.

I una darrera cosa, que també és un meló difícil d’obrir: de veritat a qualcú li sembla bona idea fer que més d’un centenar de cavalls s’hagin de passejar tot el dia en ple estiu entre mars de gent esbravada i borratxa? Trobau de ver que s’ho passen bé? I us sembla acceptable no deixar dormir un be durant una nit sencera per a després tenir-lo derrotat i emprar-lo d’espectacle fent-li fer voltes durant tot un dia mentre el miren i el toqueregen milers de persones? No parlam del mateix maltractament del bou de Tordesillas o de San Fermín, d’acord, no posaré les dues coses al mateix nivell, però utilitzar animals per al nostre divertiment en unes festes populars… Ho record: som en ple segle XXI.

Està molt bé respectar i honorar les tradicions, amb aquesta màxima hi hauria d'haver el màxim consens. Però les tradicions de veritat tal com eren, perquè com recordà en el seu moment Amadeu Corbera a Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder (Lleonard Muntaner Editor, 2013), tal vegada el que recream actualment és una imatge distorsionada del que realment foren les festes en el seu moment. Recoman llegir les paraules del mateix Corbera al diari Ara o en aquest mateix mitjà. Estic bastant convençut que, per exemple, la nit dels festers hauria de tenir més preeminència de la que té, igual que els diversos actes culturals que se succeeixen al voltant del 23 i el 24, en detriment de la part ritual-estamental-religiosa de les qualcades encapçalades per representants de la noblesa i l’Església, i vertebrades per les pregàries a Sant Joan de Missa. I de totes maneres, unes festes populars no poden ser mai una excusa per perpetuar el classisme, masclisme i el tracte qüestionable als animals, ni per blindar un control social que recorda els moments més tèrbols de la història de Ciutadella, quan el poder de la noblesa i l’Església (aquest mateix que les festes recreen) sí que era absolut. 

I sobre la massificació turística, que aquí sí que sembla haver-hi consens, esper que la indignació d’aquests darrers anys no serveixi només per protegir les estimades i sagrades festes de Sant Joan, sinó per prendre consciència definitiva d’una dinàmica estructural que empeny el nostre territori (i les persones que l’habitam) a la misèria i la devastació.

Dit tot això, molt bones festes a tothom, però amb la perspectiva de permetre'ns un debat social que encara no s'ha pogut arribar a articular amb la profunditat que requereix.