08/05/2023
Marc Seguí Gomila per Revista Posidònia
El passat mes d’abril es va presentar oficialment a la sala d’exposicions del Claustre del Carme el llibre Sínia de La Plana, que ens explica per mitjà de fotografies i textos que les acompanyen com va ser el procés de recuperació d’aquest patrimoni etnològic de Maó, portat a terme per un grup de voluntariat i amb el suport logístic de l’Ajuntament de Maó.
El projecte de rehabilitació i restauració de la Sínia de la Plana es va iniciar l'abril del 2016 arran de la idea i la determinació d'en Toni Olives, qui va posar damunt la taula la necessitat de recuperar aquest patrimoni etnològic, que es troba en abandonament des de fa anys; i d'en Pedro Pons, arader d'ofici qui, per coneixements i experiència en la restauració de molins, pous i sínies, va ser la persona adequada per dirigir i coordinar el grup de voluntaris que es va formar per aquesta aventura. L'encomiable i constant feina dels voluntaris i voluntàries es realitzava un dia a la setmana i el procés de restauració va durar fins a l'agost de 2019, quan la Sínia de la Plana va estar acabada i es van recollir tots els fruits de la seva motivació i els seus esforços.
Per aquella persona que no hi estigui familiaritzada, una sínia és un mecanisme que servia per pujar l'aigua dels pous i la seva funció era principalment regar les hortes a través d'un sistema de canalitzacions. Es tracta d'una roda vertical que normalment és activada per la força d'una bístia, quasi sempre un ase o un mul.
Han estat actives al món durant dos mil·lennis, però és a partir de mitjan segle XX quan deixen d'emprar-se, essent substituïdes per sistemes de regadius d'aspersió moderns; fet que ha provocat que les sínies es vagin abandonant a poc a poc i que, a conseqüència, gran part del nostre patrimoni etnològic vagi desapareixent.
La Sínia de la Plana es troba a l'aparcament de la Sínia des Cuc. Quan xerram d'aquesta sínia hem de tenir en compte que a aquella zona hi trobam tres sínies diferents: la Sínia de la Plana, la Sínia des Cuc i la Sínia d'en Comelles. El cas d'aquestes propietats s'assimila al del Freginal, ja que la urbanització d'aquest sector a principis de segle XIX no va aturar el seu ús agrari i no van ser parcel·lades del tot.
La decadència de les sínies a partir de la dècada dels setanta fa que deixin d'utilitzar-se i comença un període llarg d'abandonament i deteriorament, i en aquest cas no és una excepció. Afortunadament, el grup de voluntaris de la Sínia de la Plana es van encarregar de forma activa de recuperar per al poble de Maó aquest patrimoni.
Les feines que l’equip va realitzar van ser moltes i molt variades. Netejar la vegetació aclarint la zona, sanejar les runes de la sínia adreçant i reconstruint les parets, aclarir i buidar el pou de deixalles —un equip d’espeleòlegs voluntaris es van encarregar d’aquesta tasca—, aconseguir un tronc d’alzina per fer l’eix del mecanisme, col·locar una roda nova, fabricar la pastera de marès per recollir l’aigua, fabricar tots els engranatges de fusta i instal·lar-los, anivellar el terreny i construir l’enterra, col·locar les cadenes de ferro i lligar els cadufs... Només són algunes mostres de les tasques que van haver de fer.
Tot i que la Sínia de la Plana està protegida com a bé etnològic i patrimoni cultural, hem de ser conscients que la societat canvia constantment amb molta rapidesa i si volem preservar allò que és propi de la nostra cultura no és suficient amb la protecció legal i administrativa. No podem descuidar aquests elements identitaris i els hem de protegir i donar-los un ús comunitari i pedagògic.
La importància de les sínies ha estat vital per a la nostra subsistència durant segles, ja que l'aigua que extreien amb elles per regar els horts va fer possible abastir d'aliment a la gent de Maó. La Sínia de la Plana és una demostració clara de com el poble unit amb un mateix objectiu i una passió compartida, pot fer feina en equip per aconseguir que el nostre municipi sigui encara millor i puguem compartir i fer perdurar el nostre patrimoni.
Recuperar-lo i donar-li l'estatus que es mereix ha estat un acte d’apoderament popular que ens permet avui dia gaudir d'una magnífica sínia que funciona perfectament com funcionava en els seus orígens, i que és un símbol de la nostra història. Tot això, ha permès el naixement d'una relació d'amistat entre els voluntaris i voluntàries que també perdurarà en el temps.
