“El Pacte per la Sostenibilitat iba en serio”. Així titulava la seva peça setmanal d’opinió el passat 13 d’abril l’editor del diari Menorca. En aquesta tribuna es justificaven el relat i les polítiques en matèria turística del Govern Prohens, la mateixa setmana que el Govern havia aprovat el decret llei de “contenció” turística i ho havia escenificat amb la besada entre el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, i la portaveu de Vox al Parlament, Manuela Cañadas. Ara bé, per entendre si el Pacte per la Sostenibilitat anava de bo o no, tal vegada convé repassar les anades i vingudes que hem viscut els darrers mesos.

Així, convé remuntar-nos al 22 de maig del 2024, quan es va constituir a Palma la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat. Va ser un acte amb l’assistència dels representants de 140 entitats, segons les xifres oficials, però en el qual, tanmateix, tot el protagonisme va recaure en la presidenta Prohens. Segons el relat oficialista, la motivació d’aquest òrgan era aconseguir un debat entre els diferents agents implicats (no només polítics, sinó també econòmics, socials i associatius). A més, el relat oficialista també feia èmfasi en la necessitat de disposar de dades abans de prendre qualsevol decisió en matèria turística o territorial. Tot i que qualsevol persona amb dos dits de front pot compartir la necessitat de disposar de dades, la veritat és que de dades en tenim des de fa molts d’anys: índex de pressió humana, nivell de les reserves hídriques, arribades als aeroports, etc. En el cas de Menorca, a més, l’OBSAM elabora periòdicament uns indicadors molt acurats, el Consell Insular anualment fa un estudi sobre la pressió humana que suporten les platges, i tenim un estudi de capacitat de càrrega recent que ens avisa que al juliol i a l’agost les carreteres de l’illa superen en un 30% la seva capacitat.

No havia passat ni una setmana, però, i ja es va fer palès que aquesta mesa no era més que una cortina de fum: el 28 de maig, el Govern va aprovar el Decret llei de simplificació administrativa, un eufemisme per colar la modificació de 50 lleis diferents. D’aquesta manera, amb una simple reunió del Consell de Govern es van modificar lleis d’àmbits tan variats com ara la de turisme, la d’agricultura, la del sòl rústic, etc. Ara bé, les dues mesures estrella van ser l’amnistia urbanística en sòl rústic i la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears. Per modificar totes aquestes lleis, però, el Govern no va necessitar més dades ni estudis, ni cap debat a la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat.

En canvi, els primers treballs (per dir-ho de qualque manera) de la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat es van articular a través d’unes comissions sectorials. A mesura que anaven passant els mesos, però, van començar a saltar les mancances (també) metodològiques d’aquest procés: no es votaven les diferents idees, no es prenia acta de les reunions i les patronals estaven sobrerepresentades respecte dels altres agents. A poc a poc, les diferents entitats ecologistes i els partits d’esquerres van deixar de participar en aquest fòrum, on sentien que perdien el temps i la llavor.

Amb aquests antecedents, arribam al març del 2025 i el Govern Prohens anuncia una bateria de mesures de contenció turística. Algunes d’aquestes mesures sonaven bé fins i tot a orelles d’aquelles persones que ens consideram d’esquerres i ecologistes, com ara la creació d’un impost per als vehicles que entren a les Illes Balears des de fora. Aquesta mesura, però, va desaparèixer dels plans del Govern en menys d’una setmana.

Per a qui subscriu aquestes línies, és un misteri la connexió entre els treballs de la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat i la bateria de propostes anunciades el març del 2025. També és un misteri saber si la retallada que ha patit aquesta bateria de propostes fins a materialitzar-se en el decret llei segellat entre Bauzá i Cañadas és una retallada debatuda a la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat, o si simplement respon a l’acord polític entre PP i Vox (evidentment, la interrogació és retòrica). Un PP que s’ha plegat completament a la voluntat dels ultres. I un Vox que mai ha cregut en el Pacte per la Sostenibilitat ni en cap mesura per limitar el turisme (com el PP, per tant). Mentrestant, l’anunci d’incrementar l’impost d’estades turístiques que va fer la presidenta Prohens fa uns mesos s’ha evaporat del tot.

No havia passat ni una setmana de la roda de premsa protagonitzada pel conseller Bauzá i la senyora Cañadas quan PP i Vox van escenificar un segon acord. En aquest cas, qui compartia fotografia amb Cañadas era el conseller d’Habitatge i Territori, José Luis Mateo, per anunciar l’acord amb un altre decret llei: el decret llei que permetrà construir sobre sòl rústic i desdibuixar qualsevol planificació territorial o urbanística. Un decret llei que permetrà edificar sense garantir als ciutadans els serveis més bàsics, com ara l’aigua o els equipaments sanitaris o docents.

Tot açò, no cal dir-ho, no resoldrà la crisi de l’habitatge. Si qualcú en té dubtes, basta recordar la bombolla immobiliària provocada per l’obsessió per construir i consumir territori de principis de segle. En l’urbanisme i en l’habitatge, no hi ha dreceres. Mentrestant, els promotors immobiliaris, que són els que dicten la política urbanística del Govern, es freguen les mans: es calculen en 600 milions d’euros els beneficis d’aquesta operació per al sector de la promoció immobiliària. Arribats a aquest punt, el lector ja es deu imaginar que aquest altre decret llei tampoc ha passat per la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat.

Després de pràcticament un any de Pacte per la Sostenibilitat ja podem dir, aprofitant la Pasqua, que no era més que fum de formatjada. L’únic que “iba en serio” són els beneficis per als promotors immobiliaris.