Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i Esport
Agenda
Arts i Cultura
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Memòria Democràtica
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
Salut mental
Territori i Medi Ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+
Turisme i Massificació

Okupes, mitjans de comunicació i xalets de luxe

Foto por Arxiu Revista Posidònia

Gairebé dues setmanes de campanya mediàtica antiokupa, arran de la viralització d'un vídeo a les xarxes socials, han encès la metxa d'un debat vell amb ingredients nous a Menorca. A la protesta contra la massificació turística i la crisi d'habitatge alguns mitjans van respondre amb un boc expiatori batejat "Okupa Beyoncé". En aquest reportatge Revista Posidònia es desplaça a Coves Noves per intentar entendre què va ser primer: la crisi de l'habitatge o les okupacions.

Les conseqüències de l’esclat de la bombolla l'any 2008 afecten territori devastat per les lleis del mercat immobiliari. Per recuperar-se d’aquesta crisi, el capital financer engega un dels mecanismes més coneguts: l’adaptació. Desenvolupa una pràctica on fixar el capital del mercat d'habitatge i així l'espai es converteix en un lloc d'inversió i especulació. La regeneració urbanística, una apetitosa i suculent gilda per a tota una sèrie d'agents inversors esdevé un nou front des d'on generar plusvàlua especulant amb un dret tan bàsic per les persones com és l'habitatge.

Detinguem-nos a pensar: Les operacions del mercat van ara dirigides a destruir i crear nous paisatges als territoris. A generar una plusvàlua a partir de la producció d'un nou valor de canvi als barris antics de la ciutat, que ha estat acompanyada de la creació de valors d'ús, que resignifica l'espai i el produeix. Una jungla urbana d'accés limitat i controlat construïda des de la lògica del “buidar i omplir”, concepte recollit de l'antropòleg Jaume Franquesa. L’acció de buidatge implica una despossessió.

Casa abandonada al Port de Maó

Durant les darreres setmanes les Illes Balears s'han vist sacsejades per protestes i mobilitzacions que assenyalen el turisme i la massificació com a principal causa de l'empitjorament de les condicions de vida en general, i com a origen de la manca d'accés a l'habitatge en particular. A la nostra illa, la campanya Via Menorca, iniciada pel GOB, promet omplir la Plaça Biosfera amb els reclams de centenars de residents i augura un estiu intens de protestes. S'està arribant al límit i ho reconeix fins i tot la presidenta del Govern, Margalida Prohens.

En paral·lel a les protestes i mobilitzacions que sacsegen les Balears, els mitjans hegemònics locals van destinar gairebé deu dies consecutius a narrar amb minuciosa precisió els esdeveniments derivats d'un vídeo viral en què una dona amb els seus fills "okupa" un xalet de luxe a Coves Noves. "L'okupa Beyoncé" com la van batejar amb menys bon gust que velocitat, va ser portada de les edicions digitals i en paper de tots els mitjans de Menorca durant molts dies.

Una campanya que va buscar ubicar el debat públic d'aquesta illa al voltant de dos eixos: d'una banda, la presumpta falta de seguretat jurídica de propietaris que es veuen amenaçats per un grup de lúmpen que amenacen d'apropiar-se del que és aliè. D'altra banda —i de forma subreptícia—, la intenció d'elaborar un imaginari sobre l'okupa, construir i imposar la imatge un subjecte barrat amb característiques per tots identificables, que permetin assenyalar-ho inequívocament per després fer-lo fora als lleons.

Qui es l'okupa?

R. és d'origen andalús. Fa gairebé dues dècades que viu a Menorca. Una llarga trajectòria com a efímera inquilina en habitatges que van acabar destinats al lloguer turístic il·legal combinada amb la voraç mercantilització de l'habitatge la van convertir, a poc a poc, en el subjecte predilecte dels mitjans de comunicació hegemònics i els discursos ultres: R. és okupa.

És clar que he viscut llogant, però al final sempre passa el mateix: de juny a setembre te n'has d'anar perquè els amos et demanen si us plau que cedeixis l'espai als turistes, perquè necessiten ajuntar diners. Jo entenc que hi ha famílies que no ho fan només per especulació, sinó perquè ni ells no poden amb tot el que hi ha que pagar com a propietaris, amb lo car que s'ha tornat viure aquí, però al final és esgotador — assenyala R. amb un aire cansat.

Les Illes Balears se situen al núm. 12 de renda per càpita de l’Estat Espanyol, tot i que la quantitat de turistes no ha parat d’augmentar en els darrers anys. L’augment de places turístiques va directament vinculat a l’oferta de lloguer residencial que no cobreix les necessitats dels residents sinó la dels visitants. A Menorca, segons dades de l’IBESTAT el 2023 hi havia unes 30.000 places al lloguer turístic legal entre cases i habitacions. Això afecta directament les persones que treballen i viuen a l’illa. Podem fer la següent deducció: a mesura que augmenta el sector terciari i el monocultiu turístic, disminueix la riquesa pel conjunt de la població.

R. és una expressió clara d'aquest procés d'empobriment. Fa divuit anys que va arribar a Menorca i segons explica, l'avenç del mercat turístic sobre l'habitatge residencial la va anar obligant a prendre la decisió d'okupar un habitatge buit a Ses Canaletes, una urbanització propera a Son Parc, a Es Mercadal, que en aquests darrers dies ha protagonitzat les portades dels principals mitjans de comunicació de l'illa després de la viralització en xarxes del vídeo de l'anomenada "Okupa Beyoncé".

El màxim que he passat en un mateix habitatge com a llogatera han estat cinc anys seguits. És difícil aconseguir on viure a llarg termini i crec que el fet de ser d'Andalusia hi afegeix un punt de discriminació. Últimament, sembla que els okupes i els andalusos som com el dimoni, assenyala R. mentre repassa alguns dels comentaris que els lectors del Diari Menorca li van destinar a ella i als seus més de 60 veïns.

Ens van dir de tot: escombraries, rates immundes…Fins i tot hi va haver amenaces que vindrien a "netejar" el barri i promeses de calar foc al veïnat— enumera R. com qui assenyala el trist i conegut conte de la impunitat de les xarxes , aquesta vegada emparades en la legitimitat que atorguen certes campanyes del periodisme local.

Xalet okupat per Maria Iguazo a Coves Noves

-Jo entenc que el que ha fet la Maria és massa. Ha perdut el cap aquesta dona, que és una persona amb una llarga llista de problemes. Ara tots els mitjans hi posen el focus i li posen malnom i l'exposen a discutir amb Ana Rosa Quintana, una persona que té denúncies per plagi (que és bàsicament robar) i que parla al seu programa de dret a la propietat, és clar!, si té quaranta-quatre pisos destinats a especular.

La urbanització de Ses Canaletes fa temps que està ocupada. Fins fa cinc anys, més de 60 apartaments abandonats, tancats i corcats per la sal i el vent de llevant es podrien a l'ombra de l'especulació immobiliària, fins que un grup de persones va impulsar la primera okupació. Ara un grup nodrit d'obrers fabrica amb cura una nova ració de xalets de luxe per vendre al millor postor. Desmunten les pinedes i destrueixen el bosc, assequen els pous per regar el camp de golf de Son Parc on es diverteixen els rics d'Europa, que se senten amos d'aquest territori que colonitzen durant mesos a l'any.

"Jo entenc que el que ha fet la Maria és massa. Ha perdut el cap aquesta dona, que és una persona amb una llarga llista de problemes. Ara tots els mitjans hi posen el focus i li posen malnom"
R. veïna de Maria Iguazo

Després de tant traginar, un dia em van dir que aquí hi havia espai —assenyala R. mentre passegem davant de casa seva, un pis modest amb un balcó petit adornat amb plantes i un para-sol. La veritat és que després de gairebé dues dècades de portar les meves coses de banda a banda sempre sotmesa als temps del turisme o a viure amb estranys vaig decidir instal·lar-me aquí. Jo no sabia ni què era l'ocupació ni havia ocupat mai. Simplement, em vaig dir “arreglaré aquesta casa” i vaig apanyar les fuites, les goteres, vaig arreglar les portes, vaig pintar les finestres i aquí estic de moment— insisteix.

Jo ho tinc clar, el dia que legalment me n'hagi d'anar, me n'aniré, no oferiré cap resistència, però mentre no tingui un altre lloc on viure aquí em quedo perquè tinc dret a tenir un sostre. Quan un jutge em digui que me'n vagi marxaré, però exigeixo que se'm tracti com una persona— finalitza R.

Un desnonament, una okupació

En el transcurs de l'any passat hi va haver 26.659 desnonaments a l'estat espanyol. Això vol dir 73 desnonaments al dia, un total de 3 cada hora. Davant aquesta realitat brutal, la població s’organitza i Menorca no és un territori aliè a aquests processos.

Francisca Riutort viu al mateix pis de Ciutadella des de fa 30 anys. Fa un any va enviudar i des de llavors viu sola cuidant a un familiar amb discapacitat. Durant llargues dècades el pis on viu va ser completament abandonat pels seus amos, que ara, amb el ressorgiment del mercat immobiliari menorquí, exigeixen que els inquilins se'n vagin.

Soc víctima de mobbing immobiliari. El pis està molt deteriorat, tenim el sostre apuntalat perquè en qualsevol moment ens pot caure a sobre, fins i tot hem passat molts anys sense aigua calenta. Els amos mai no han canviat ni una sola bombeta de la llum i ara volen que marxem— explica Riutort a Revista Posidònia.

Davant la negativa de renovar el contracte i la impossibilitat de Francisca de trobar un lloc per viure després d'estar tres dècades al mateix pis, el 26 de juny vinent podria ser desallotjada de casa per ordre judicial.

No tenc cap alternativa per mudar-me i necessit trobar algun lloc on viure. Els preus de Menorca són astronòmics. Si no trob res, pens en la possibilitat d'okupar. Si els bancs mantenen les cases buides mentre nosaltres ens quedam al carrer, llavors buscaré un pis dels que usen per especular i em posaré a viure —comenta Francisca.

Fa dues dècades que Zenia Fabiola viu a Menorca i es troba en un procés judicial amb risc de desallotjament per no renovació de contracte. Després d'anys de maltractaments per part dels seus propietaris —que segons Fabiola incorregueren en pràctiques sistemàtiques de mobbing—, podria ser desnonada el 2 de juliol vinent tot i que hi hagi un informe que reconeix la seva situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió social.

Fa molt que tinc l'esperança de trobar alguna cosa, però no hi ha res. Jo soc temporera, treballo durant l'estiu netejant cases per a turistes o segones residències. He preguntat a les propietàries d'aquelles cases si me'n llogarien una i res. Tot el que he trobat supera els mil euros o fins i tot durant els mesos de juny a setembre pugen a mil cinc-cents. Jo no puc pagar això i tampoc puc seguir on soc —explica Zenia.

Crits, amenaces i maltractaments, clàusules lleonines, abusos i cobraments injustificats o directament il·legals. Aquestes són algunes de les situacions que Zenia Fabiola assenyala com a part de la seva realitat quotidiana en la relació que la vincula amb els propietaris de casa seva. Segons assegura aquesta dona, després d'anys de patir aquest assetjament ha requerit assistència psiquiàtrica, cosa que probablement cap informe jurídic reflecteix.

Zenia Fabiola a la protesta contra la massificació turística i per l'habitatge digne

Zènia i Francisca són l'altra cara de la moneda de la crisi de l'habitatge a Menorca. La paradoxa vivent de convertir-se en okupa a la casa pròpia, malgrat comptar amb contractes i complir religiosament amb les seves obligacions. La lògica mercantilitzadora en què es troben les Illes Balears ho devora tot al seu pas.

Això és la punta de l'iceberg. El que estem veient ara és l'inici d'un problema que patiran els fills i els nets dels menorquins que ara es tornen bojos per vendre el poc que tenen francesos, anglesos i alemanys. Ara no, però en deu anys no quedarà d'aquesta illa ni rastre, tot serà turisme estacional i xalets de luxe —assenyala L.

menucross-circle