Dijous passat, el molí del GOB va quedar petit per acollir la quantitat de gent que acudia a la presentació de la campanya Via Menorca: els assistents volien conèixer les propostes i accions realistes que l’entitat havia valorat per fer front als problemes de “massificació i habitatge a Menorca”, com indicava el títol de la convocatòria. I és que aquestes dues qüestions comencen a discutir-se dins les cases de tots els menorquins, independentment de la seva ideologia. Fins i tot, la nostra presidenta Prohens ha començat a fer servir aquests termes, maldament aquest ús no sigui altra cosa que populisme mentider: el PP balear diu haver “declarat la guerra” a la massificació, perquè fins i tot els seus electors més privilegiats n’auguren les seqüeles.

Preocupats per l’esdevenidor de l’illa i per la pèrdua de qualitat de vida que fins ara l’havia caracteritzat, la seu del GOB es va omplir de socis veterans i d’activistes reconeguts, però també d’aquells que no hi són mai i, sobretot, de joves —que, pel fet de ser menys hàbils amb el tema de la puntualitat, van acumular-se tots al final de la sala, com si simbòlicament fossin els més castigats per la situació, però també els primers a voler sortir de la sala i clamar per un futur vivible.  

La xerrada del grup ecologista era una de les múltiples accions que s’empren per impulsar la mobilització social. Formava part d’una campanya, Via Menorca, que vol contribuir a frenar la massificació i crear consciència de les problemàtiques que se’n deriven, així com de les possibles vies alternatives.

Menorca, de camí cap a la balearització

Miquel Camps va introduir les motivacions d’aquesta trobada apel·lant al perill que correm entrant de ple en la balearització. Menorca havia esquivat fins ara aquest model de turisme de masses, propi de Mallorca i Eivissa, en què el lliure mercat i la inexistència d’un sostre límit operen amb la inèrcia dels doblers ràpids i exploten la falsa il·lusió que els ecosistemes són inesgotables.

El GOB aposta per la tercera via, la Via Menorca, aquella via de referència que, fins ara, marcava un full de ruta cap a la sostenibilitat. És paradoxal pensar que, tenint els casos alarmants de les altres illes fent-nos de mirall, així i tot, preferim imitar-les. Fixant-nos en les nostres vesines, entenem que la balearització és la via del suïcidi i que, tanmateix, ens hi tiram amb trampolí.

En aquest sentit, Camps va remarcar la falta d’un model a 15 anys vista: “ningú sap cap a on va Menorca i estar a la deriva suposa una desregulació absoluta del mercat”, afirmà. Sense model, sense limitacions, Menorca queda al servei del mercat. És igual quin sigui l’índex de pressió humana, no importa que a l’agost hi hagi un 30% més de cotxes dels que l’illa pot absorbir, que tinguem 9.000 habitatges de lloguer turístic il·legal —molts en mans de menorquins—, que les darreres gotes de recursos hídrics es malgastin amb piscines i jardins, que els joves no tenguin feina, que l’habitatge sigui una mercaderia especulativa. És igual perquè, com afirmen les postveritats de Telegram i Forocoches, “com més gent, millor, que aquí vivim del turisme”. Mentrestant, una de les xifres que més impacte van suscitar durant la reunió va ser la confirmació que, només amb un terç del turisme que tenim ara, vivíem molt millor (vegeu el gràfic 1).

Amb aquestes dades, es volia donar a entendre que no es tracta d’armar una crida en contra del turisme, sinó en contra de la massificació que degrada el producte turístic.

Les propostes del GOB

Tot i que els ecologistes són titllats sovint de catastrofistes, la veritat és que, a escala menorquina, el GOB s’ha caracteritzat sempre per l’optimisme. Tal vegada gràcies a la seva història d’èxits i a tantes accions capitanejades per l’entitat que han frenat l’impossible i han evitat destrosses monumentals. El GOB ha sabut mobilitzar la ciutadania durant molts d’anys amb la creença que “qui estima Menorca no la destrueix” i, de fet, Via Menorca és “una declaració pública d’estima a l’entorn on vivim, que s’ha de dur a la pràctica”. Aquest esperit positiu segueix imperant en les seves noves pautes a seguir, malgrat que hagin passat d’un “ecologisme de topònim, a un ecologisme metabòlic”, com explicava metafòricament Miquel Camps. Ja no es tracta de frenar la construcció d’urbanitzacions, sinó d’assenyalar un enemic víric que deteriora la majoria de teixits del territori i de les nostres vides. De la missió de salvar cala en Turqueta a la urgència de salvar tota una illa enverinada pel monocultiu turístic.

Davant aquest enemic major, han fet una quinzena de propostes en ferm per mostrar possibles vies de reconversió, aglutinades en quatre grans grups temàtics —massificació, habitatge, recursos hídrics i diversificació econòmica—, l’aplicació de les quals és viable sempre que hi hagi voluntat política. Les podeu consultar totes de manera extensa a: www.gobmenorca.com/viamenorca.

Entre la quinzena de propostes, i en matèria de massificació, algunes de les més destacables són: repensar l’impost d’estades turístiques, mantenir la moratòria turística per evitar l’augment de capacitat d’acollida, regular el nombre de vehicles i afavorir que hi hagi més control del lloguer turístic irregular.

Una crida a la mobilització i a la pedagogia

La sensació de pèrdua de qualitat de vida, d’aniquilació cultural, la impossibilitat d’accés a l’habitatge a causa del colonialisme turístic, la falta de personal sanitari i professorat disposat a malviure a les Illes, i altres greus conseqüències de la massificació serveixen per anar creant un malestar creixent entre la ciutadania que podria transformar-se fàcilment en una mobilització social. El territori és un tema sensible que travessa la identitat dels menorquins, i els governs autonòmics tenen por immediata a la rebel·lió social —ja que en els indrets petits els moviments socials tenen un impacte més directe damunt les decisions polítiques i d’aquí la importància de la implicació ciutadana.

La campanya Via Menorca neix per iniciativa del GOB, però vol desvincular-se directament de l’entitat i pretén aconseguir que la ciutadania se la faci seva, que només sigui una forma d’aglutinar la massa crítica, el descontentament i l’agonia, i transformar-les en una crida pel canvi: “Via Menorca és una crida a la significació pública de les persones que creuen que aquesta illa es mereix un destí diferent”, comenten.

En aquest punt, comencen mesos de pedagogia, de posar nom a les coses i d’identificar el veritable desafiament, que —com dèiem— no és el turisme, sinó la massificació: “Els hotels per als treballadors i els habitatges per als turistes, hi ha cosa que no va bé”, feia broma seriosament algú del públic després de comentar que el Consell d’Eivissa habilita un alberg per poder allotjar els educadors.

Carlos Coll, anterior president del GOB, va tancar l’acte remarcant que Via Menorca ha de ser una crida a la mobilització, a la creació de consciència per activar canvis polítics. Aquesta fórmula, que ha marcat històricament les estratègies ecologistes, és de les poques esperances que queden: “ens hi jugam el futur de l’illa i de tots aquells que l’habiten”, va concloure Coll.  

Durant aquestes setmanes, han sorgit iniciatives similars i espontànies a Mallorca —com SOS Residents o el Banc del Temps de Sencelles— que mostren l’ampli abast de la problemàtica. És més, fent un paral·lelisme amb les Canàries, també es va comentar que les seves mobilitzacions són, en realitat, per reclamar drets que Menorca ja tenia adquirits —com ara l’ecotaxa o les limitacions a les llicències de lloguer turístic. D’aquí que la Via Menorca sigui una proposta realista, un camí que hem conegut, un model referent que, fins no fa gaire, ens permetia presumir d’una illa que —més o menys– havia fet les coses bé. Que comenci el proselitisme, que neixin les idees creatives i que tot això desemboqui en una mobilització social, perquè els suïcidis es poden prevenir.