24/01/2025
Naharina significa la gent del riu, i és la denominació que van atribuir els antic egipcis als
pobles que vivien prop dels rius Eufrates i Xabur a Síria. Actualment, pel Xabur només flueix
aigua quan plou, ja que Turquia l’ha assecat curs amunt. Per la seva banda, l’Eufrates es veu
cada vegada més escanyat, també per les polítiques ecocides d’Erdogan. El poble del riu,
sense riu. Aquest és el punt de partida del documental Naharina que, des de la profunditat
històrica dels pobles de mesopotàmia, n’explora les arrels comunals que han propiciat la
floració d’un sistema polític basat en els nexes comunitaris.
L’obra, de cinquanta-dos minuts, s’endinsa en les comunes que promouen la participació
democràtica de base, les cooperatives que organitzen el treball i la riquesa de forma
horitzontal, les Cases de les dones que han contribuït a l’alliberament i autonomia de
les dones i, finalment, les Forces de Seguretat Internes, que han introduït el pensament
comunitari en un context tan feréstec com ho és el de la seguretat a Síria. Tot plegat en un
moment de relativa calma, on la guerra de baixa intensitat segueix causant una destrucció
lenta i implacable.
Naharina es podrà veure a partir del divendres 24 de gener, quan s’estrenarà al cinema
cooperatiu Zumzeig del barri de Sants de Barcelona. Després, l’equip té previst presentar
el projecte arreu dels Països Catalans i més enllà. En aquest sentit, ja ha confirmat la seva
participació al Festival de Cinema Kurd de Düsseldorf, a Alemanya.
El documental ha estat realitzat per un equip sobre el terreny format per Sherin Hassan,
Maria Recreo i Ferran Domènech. Recreo explica que “és important incloure la mirada de la
gent local en el projecte, per això ha sigut un regal comptar amb la Sherin en tot el procés”.
Sherin Hassan és nascuda a Rojava i, tot i que viu a cavall entre el Kurdistan sirià i l’iraquià, és
membre activa de la Comuna de Cinema de Rojava.
El documental també compta amb la música original de Cloud Studio, una petita productora
musical situada a la ciutat kurda de Qamishlo des d’on s’ha produït la banda sonora del
documental amb la col·laboració de músics locals. L’edició de so ha anat a càrrec de Coni
Docolomanski i l’etalonatge de Bernat Enrich Miquel. El documental ha comptat amb el
finançament de l’Institut Català Internacional de la Pau i la Fundació Coop 57.
A partir del 24 de gener, Naharina també es podrà veure arreu dels Països Catalans:
