Acabam de començar l’any. Potser és una mica d’hora per alarmar-nos de cara a la pròxima temporada turística. Amb tot, la realitat és tossuda, i entre finals del 2024 i principis del 2025 sorgeixen notícies d’impacte que fan que a qualsevol persona de Menorca preocupada (en som moltes, i amb bons motius) per la deriva del nostre territori els ulls li surtin d’òrbita.

A finals de novembre, es va anunciar un fort increment pressupostari del Consell Insular destinat a promoció turística: un augment de l’11,6% respecte dels comptes del 2023 (els del 2024 havien estat prorrogats), diners que es repartirien entre la Fundació de Foment del Turisme de Menorca i assignacions a Presidència per a la preparació d’esdeveniments esportius que poguessin atreure visitants a l’illa.

El total de l’esforç superaria els sis milions d’euros, precisament en un moment en què la resposta ciutadana respecte de la turistificació, que va esclatar amb les massives protestes a les Canàries l’abril de l’any anterior (que després es reproduïren, entre altres llocs, a les Illes Balears, incloent-hi Menorca, a través de Via Menorca), expressa un cansament extrem contra el model de depredació del territori que fia totes les cartes a l’activitat turística.

Mentre la turistificació avança inexorable, l’accés a l’habitatge esdevé un suplici cada vegada més agut. Són moltes les notícies que mostren aquesta deriva, però n’hi ha una d’especialment esfereïdora: el 6 de setembre, Ara Balears posava el focus en la possibilitat d’aconseguir un lloguer per a tot l’any a Menorca. El que manifestava la investigació era desolador: si s’entrava a Idealista, només hi havia 13 ofertes per a tot l’any a l’illa. En el cas de Ciutadella (municipi més turistificat de Menorca), només hi havia un habitatge.

Un sol habitatge a la capital de ponent. Tothom que viu a Ciutadella sap perfectament què passa en aquest àmbit: qui té propietats, posa els immobles al mercat només durant la temporada turística, i els retira durant els mesos de temporada baixa. Lloguer clàssic de tot l’any? Ni pensar-hi. No és l’única raó del col·lapse de l’habitatge, però sí, evidentment, la més important.

Just acabar el 2024, s’han produït els moviments que determinen de manera inqüestionable quin és el panorama que podem esperar per part de les administracions que governen Menorca. D’una banda, el Govern insular del PP ha aconseguit aprovar d’una manera bastant peculiar (per no dir una altra cosa) el pressupost general del 2025. D’aquesta manera, ha pogut obrir definitivament les portes a les polítiques d’inversió turística que tenia planificades.

Si consultam el volum I dels comptes (es poden veure aquí), en l’annex d’inversions (p. 118-124), trobam les partides específiques desgranades en un gràfic en què apareixen el total de la quantitat i s’esmenta d’on provenen els fons. Una de les primeres partides que trobam és la de la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), un total de 3.656.114,04 euros que responen a un finançament propi (és a dir, que tot surt del mateix Consell Insular). Si miram la resta de marcadors, veurem que només hi ha cinc inversions superiors a aquesta (“Projecte Menorca Esportiva”, “Projecte Medi Natural”, “Transferències ajuntaments actuacions d’aigua”, “Plans Insulars de Cooperació” i “Pla inversió de carreteres”), però amb una peculiaritat: bona part d’aquestes partides estan cobertes (de manera total o parcial) per l’autonomia, o tenen també una partida d’endeutament. Si ens fixam en el finançament propi, la xifra més elevada és la de la FFTM.

D’altra banda, el 30 de desembre, just abans d’acabar l’any, s’anuncià un moviment polític de pes: l’exbatlessa de Ciutadella, Juana Mari Pons, sense càrrec específic des de la moció de censura que l’apartà del poder a ponent, s’ocuparà a partir d’ara de la Direcció Insular de Promoció Turística, mentre que qui ocupava aquesta plaça, Begoña Mercadal, serà la nova directora gerent de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, càrrec que estava vacant des de les eleccions municipals i autonòmiques, que van provocar la renúncia d’Elena Costa.

El posicionament de l’exbatlessa respecte de la turistificació és més que conegut. Valgui un exemple per il·lustrar-ho: ha defensat contínuament que Macarella es torni a obrir als vehicles privats, tot i que no ha rebut el suport ni del seu propi partit (ja a principis de l’any passat, el Consell Insular descartà aquesta mesura). Caldrà veure què passa ara que Juana Mari Pons té un càrrec important al CIM. La nova gerent de la FFTM, per la seva banda, és una gran habitual en totes les activitats i tots els viatges que organitza el Consell Insular per fer fer promoció turística, fet que deixa clar que la línia serà continuista amb el que ja feia en el càrrec que ocupava fins ara.

És veritat que una de les inversions més substancioses que, en teoria, es volen fer va dirigida a millorar i assegurar la connectivitat aèria de Menorca en temporada baixa. Així s’explica que el PP justifiqui les seves partides dient que el que volen és desestacionalitzar el turisme. Ara bé, sempre tenim el mateix problema: “desestacionalitzar” no hauria de comportar solament dur més gent a l’hivern, sinó també (i aquesta és la part que s’oblida) decréixer en temporada alta.

De què serveix dur més gent en temporada baixa si després, a l’estiu, la pressió no atura de créixer? La qüestió hauria de ser reduir en un punt i augmentar en l’altre, no simplement continuar pujant, encara que sigui a l’hivern. Amb aquestes previsions i aquestes inversions planificades, la tempesta perfecta s’albira clarament a l’horitzó. Fins i tot el govern autonòmic de Marga Prohens ha fet tímids passos discursius entorn de la turistificació, tenint en compte que la resposta ciutadana és molt manifesta.

A Mallorca i Eivissa, ja es parla clarament de posar límit a l’entrada de vehicles en temporada alta, per exemple, cosa que ja es fa a Formentera. A Menorca, amb tot, sembla que les nostres autoritats no se senten al·ludides per aquesta problemàtica, i que el festival de promoció turística continua, mentre les condicions de vida de la població (massificació del territori, precarietat laboral, impossibilitat d’accés a l'habitatge, etc.) es depauperen a gran velocitat.

Acaba de començar l’any. Encara falten mesos per entrar en la voràgine de cada estiu, però tots els senyals indiquen que continuarem caient pel precipici una temporada més. Les administracions públiques no estan, clarament, per la feina, de manera que la resposta ciutadana (amb accions com les de Via Menorca al capdavant) ha de consolidar l’esclat que vam veure l’any passat, iniciat a les Illes Canàries i continuat en diversos punts de la geografia espanyola, incloent-hi les marxes massives de les Illes Balears.