Sota el lema “Menorca diu prou”, unes 200 persones han recorregut el centre de Maó durant el capvespre de disabte per denunciar la crisi habitacional a l’illa. Convocades per la Plataforma Menorca per un Habitatge Digne, que ha qualificat la situació d’injustícia social i emergència col·lectiva.

El manifest de l’organització ha carregat amb duresa contra el paper de les administracions i dels grans tenidors, i ha presentat davant dels assistents els resultats d’un estudi elaborat per l’OBSAM. Segons l’entitat, els preus del lloguer han augmentat molt per sobre dels salaris. “Avui, llogar una habitació arriba a costar el que abans costava un habitatge sencer. Això no és acceptable. Les famílies no poden tenir com a única sortida viure rellogades en una habitació”, afirmen. També alerten que moltes persones destinen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge, “algunes fins i tot més del 90%. Això és risc de pobresa. Això és precarietat”.

La plataforma assenyala que l’accés a l’habitatge per a joves, classe treballadora i famílies vulnerables s’ha convertit en “una cursa impossible”, amb llistes d’espera per a habitatge públic que no deixen de créixer. “La vulnerabilitat ja no afecta només uns pocs; apareix de cop quan es renova el contracte i el preu es duplica o es triplica”, adverteixen.

També denuncien l’augment dels desnonaments, especialment després de la caiguda de la pròrroga de l’Escut Social. “És un drama social. I això no ha fet més que començar”, alerten, posant com a exemples casos recents a Alaior, Maó o Ciutadella.

En paral·lel, critiquen la paradoxa d’un parc d’habitatges infrautilitzat. “Existeix un volum important de vivendes buides mentre una part creixent de la població no pot accedir a un sostre”, assenyalen. Segons dades que aporten, “el 38% de l’habitatge a Menorca no es destina a residència habitual” i hi ha “828 habitatges desocupats durant més de dos anys”.

La plataforma apunta directament a l’especulació com a causa del problema. “Aquesta situació no és fruit de l’atzar. És conseqüència d’haver convertit l’habitatge en un actiu especulatiu, desvinculat del seu valor social”, denuncien. També carreguen contra “l’acaparament d’habitatges per part de fons voltor, bancs i grans tenidors”, així com contra la proliferació del lloguer turístic i de temporada.

Davant aquest escenari, exigeixen “mesures urgents, valentes i estructurals”, com la recuperació immediata de l’Escut Social, la regulació del mercat i la declaració de les Illes Balears com a zona tensionada. També reclamen “l’aplicació efectiva de la llei estatal d’habitatge per reduir els lloguers abusius” i mecanismes de compensació per a petits propietaris en casos justificats.

Entre altres propostes, demanen l’expropiació d’habitatges buits, la prohibició de compra per part de no residents mentre duri l’emergència —“una situació que encaixa amb el terme terrorisme habitacional”— i l’eliminació del lloguer turístic en zones residencials. “Prop d’un terç de les compravendes són de no residents i 7.547 habitatges ja pertanyen a estrangers”, indiquen.

La plataforma també aposta per ampliar el parc públic d’habitatge amb “adquisició i rehabilitació massiva de pisos”, construcció urgent d’habitatge assequible i impuls de models cooperatius. Així mateix, reclamen més inspecció i control per combatre el frau i les pràctiques abusives.

“No es pot permetre que, en una illa amb límits territorials evidents, l’habitatge es converteixi en un bé de luxe inaccessible per a qui hi viu i hi treballa”, conclouen. I ho resumeixen amb un lema contundent: “Ni gent sense casa, ni cases sense gent”.