Ahir, el programa 30 minuts de TV3 va emetre el reportatge Infiltrats, una investigació feta per La Directa sobre les infiltracions policials en diversos moviments socials dels Països Catalans a principis del 2020. Infiltrats explica com almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia van dur a terme comportaments que judicialment podrien considerar-se tortura, però que, de moment, no han estat jutjats, perquè la Fiscalia s’atén a la “manca de regulació”. 

Tal com explica La Directa, les motivacions d’aquestes infiltracions responien a les “ordres del servei d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia [...], que té la funció de captar informació ‘per a l’ordre i la seguretat pública’, principalment per combatre el ‘terrorisme’. L’estructura, l’organització i les actuacions d’aquest servei estan declarades secretes”. 

Aquesta documental, resultat de tres anys d’investigació, revela els patrons dels agents seleccionats i fa públics els errors que van cometre i els elements que van ser clau per descobrir-los. A més, també reflecteix les traves que posa la Fiscalia a l’hora de jutjar-los, el silenci de l’Estat i les terribles conseqüències psíquiques que han deixat en les persones que van ser-hi properes o amb qui van establir vincles sexoafectius —estratègia clau en el funcionament de l’operació. El reportatge Infiltrats aborda els greuges completament desproporcionats i injustificats que han provocat els policies talp i la impunitat que tenen actualment. 

“Marc Hernández Pons”, l’infiltrat menorquí 

Des de Revista Posidònia hem anat seguint de prop aquesta investigació, ja que el primer cas a destapar-se, ara fa tres anys, va ser el d’un policia d’origen menorquí que —tal com han pogut confirmar l’equip d’investigació de La Directa i fonts properes al nostre mitjà— ha recuperat l’activitat professional al Cos Nacional de Policia espanyola de l’illa de Menorca i actualment viu a Maó. De fet, el documental remarca com tres dels quatre agents infiltrats eren illencs. Un patró que, aparentment, no era aleatori (qüestió que ens agradaria tractar més extensament en pròximes publicacions). 

I.J.E.G., que falsejaria la seva identitat com a Marc Hernández Pons, arribaria a Barcelona amb 28 anys, fingint ser de Palma. Es matricularia a la Facultat d’Educació de la UB després de llogar un pis al barri de la Ribera. S’infiltraria a l’entitat veïnal Resistim al Gòtic i al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. I, com la resta de talps policials, crearia vincles afectius amb companys de la universitat i dels moviments socials. En realitat, I.J.E.G. va estudiar Criminologia a la Universitat de Girona (UdG) i formava part d’aquesta operació d’agents reclutats a l’Escola de Policia d’Àvila. Actualment, en relació amb el seu cas, hi ha una denúncia contenciosa administrativa pendent de resolució al Tribunal Constitucional. 

La particularitat del cas de l’infiltrat menorquí és que va ser el primer a prendre un estatus públic, cosa que va facilitar que es descobrissin la resta de casos d’agents encoberts, que, ara com ara, són quatre. És impactant pensar que, sense la xarxa de joves menorquins que estudien i viuen a Barcelona, no es podria haver identificat I.J.E.G. com a policia. Sense les xarxes comunitàries i col·lectives que teixim, no s’hauria produït l’efecte dòmino que ha acabat esquitxant les clavegueres de l’Estat.

Tractant-se d’un territori petit com Menorca, la identitat d’I.J.E.G. és coneguda per tothom, i açò recau en una doble moral en què conviuen la denúncia i la hiperprotecció. Des de Revista Posidònia, hem volgut aprofitar l’estrena del documental per posar en evidència la paradoxa que acompanya el cas de l’infiltrat menorquí: el control social propi d’un indret limitat com el nostre, que va permetre identificar-lo, és el mateix control que avui, un cop passada la tempesta, li ha permès reinserir-se fàcilment en la societat. I.J.E.G., lluny de patir cap mena de cancel·lació, ha estat rebut a la seva pàtria original pràcticament com un heroi. A Maó, estam més a prop de condecorar-lo que de poder jutjar el seu comportament, pròxim a la tortura i a la violència d’estat. 

I.J.E.G. va ser descobert perquè als pobles se sap tot. Però, malauradament, en aquests mateixos llocs els judicis públics esdevenen impossibles si estan del bàndol del poder. 

Agraïm públicament la impecable feina feta per La Directa i us animam a veure el documental. Tal vegada, després de veure’l i d’entendre les conseqüències de tot plegat, la societat menorquina serà capaç de jutjar sense l’opressió opaca del control social. 

Aquí teniu l’enllaç al documental.