Más resultados

Generic selectors
Coincidencia exacta solamente
Buscar en título
Buscar en contenido
Post Type Selectors
Artículos
Fotogalerías
Filtrar por categorías
Activitat física i Esport
Actualitat
Arts i Cultura
D'Illa a illa
D'illa a illa
Editorial
Entrevista
Especials
Glosera
Memòria Democràtica
Menorca terra de llegendes
Narrativa i Crònica
Opinió
palestina
Perifèries
Salut mental
Territori i Medi Ambient
Transfeminismes
Transfeminismes / LGTB+
Turisme i Massificació

L'altra cara de l'hosteleria a Menorca: treballar els dies lliures i dormir al menjador

El model turístic de Menorca ha canviat: proliferen els resorts de superluxe, els “gastrohubs” i els “hotels boutique”, mentre els treballadors travessem una crisi habitacional sense precedents. Per pal·liar aquesta situació i garantir mà d’obra cada estiu, algunes empreses hoteleres ofereixen habitatges precaris i condicions laborals abusives als seus empleats. Repassem alguns casos en aquest reportatge d’“esclavitud 2.0”.

A. Rotger per Revista Posidònia

“Com poden tractar així els empleats d’un hotel que cobra fins a 500 euros la nit?”, es demana Na Marina (nom fictici), una al·lota de Jaén que va venir l’estiu passat a les Illes a fer la temporada hotelera. En un primer moment, la seva idea era quedar a Mallorca, on ja havia treballat a la zona de Can Picafort. Finalment, però, la van cridar d’un 5 estrelles de Menorca, el Lago Resort, del Grup Moga —“l’únic resort de luxe de l’illa amb un GastroHub d’elit”, com es descriu a la seva pàgina web—, per formar part de l’equip d’un dels seus restaurants. Les presses per cobrir la plaça en ple mes de juliol tant de l’hotel com de na Marina, que en aquell moment era a Mallorca i esperava resposta impacient d’alguna de les empreses a les quals havia enviat el currículum, la van obligar a acceptar la feina per telèfon. A més, a la telefonada li van oferir unes atractives condicions, entre les quals hi havia l’allotjament, facilitat per la mateixa empresa. Amb casa i feina, na Marina va partir a Menorca.

La primera sorpresa se la va endur quan, en signar el precontracte —que no li van voler lliurar físicament perquè “era un document intern”—, li van indicar que l’habitació només l’oferien als treballadors que feien feina tota la setmana; que si volia gaudir del dia de descans que li corresponia, se les havia d’arreglar per cercar un sostre, a ple estiu, a les Balears. A diferència de Mallorca, a Menorca na Marina no tenia on allotjar-se, així que va acceptar resignada i conscient que havia de tornar a cercar feina. “És una barbaritat, se’n van aprofitar perquè ja hi era. No es pot treballar sense descans, i molt menys al sector de l’hostaleria, que és molt exigent”.

La segona sorpresa va ser quan la van acompanyar al pis que el Grup Moga tenia per als empleats. Era una casa gran, de moltes habitacions, totes ja ocupades. Tot i així, van trobar la manera de fer lloc a més treballadors de la cadena. El llit de na Marina era un dels quatre disposats al menjador, com si aquell espai s’hagués convertit en un improvisat dormitori comú. “No vaig arribar a saber quants érem. Vaig sentir que 18, i no m’estranyaria. El pis era just davant del port de Ciutadella, de manera que la renou de vaixells era constant. Amb tot, això no era el pitjor. Al menjador hi havia una vidriera sense persiana ni cortina. A l’agost. Entre la calor, la renou i la llum, va ser impossible dormir”. A més, només arribar, el primer que els seus nous companys de pis li van dir va ser que recordés tancar sempre la porta de la cuina, ja que hi havia una rata que entrava i sortia per un forat que donava al carrer.

Tot just van passar tres dies abans que na Marina es queixés al seu ocupador, decidida a reclamar unes condicions més dignes. Amb to conciliador, li van indicar per telèfon que disposaven d’un altre habitatge davant d’un dels seus restaurants i que, per sort, només hi havia homes, per la qual cosa podria gaudir d’una habitació per a ella tota sola. Dit això, la van citar al portal del que seria el seu nou pis, però no hi va aparèixer ningú. Va esperar prou estona abans de telefonar al contacte acordat, que li va demanar que es desplacés sense demora a les oficines. Un cop allà, li van dir que no passava el període de prova i que estava acomiadada.

“És una vergonya el tracte que donen. Si no acceptes aquestes condicions lamentables, et claven una puntada de peu i les ofereixen a algú amb més necessitat que tu. És l’esclavitud 2.0”, va indicar després d’explicar la seva experiència a Revista Posidònia.

Però no és l’única. En Carlos (nom fictici) és un valencià que fa sis anys que viu a Menorca i coneix bé l’illa i el sector hoteler. Demanat per aquestes pràctiques, no s’estranya gens. “Això passa en aquest i en diversos hotels i restaurants de l’illa en plena temporada”. A ell també, després d’oferir-li unes bones condicions laborals per telèfon, Lago Resort el va convidar a signar un precontracte les clàusules del qual eren molt diferents de les que li havien promès. “Jo, per sort, ja conec gent per aquí i tenc on allotjar-me. A més, en plena temporada, aquí la feina abunda, així que ni vaig signar. No estava disposat a renunciar al dia de descans per una habitació amb quatre persones més”. Segons aquest treballador, Grupo Moga és un dels més destacables per la seva presència a Menorca, però diu que la situació ha empitjorat en general en aquest sector els darrers dos anys a tota l’illa.

La versió dels sindicats

Els sindicats consultats per aquest mitjà han estat poc inclinats a donar noms concrets, però no neguen tenir coneixement d’aquestes denúncies. “El problema és que no s’arriben a materialitzar denúncies. La gent no vol embolics, bàsicament perquè venen per poc temps, no tenen una xarxa de suport i tampoc saben si tornaran a necessitar treballar per a aquesta empresa en concret”. Asseguren que les condicions en què allotgen els empleats cada vegada són més desgavellades, tant per part de Grupo Moga com d’altres empreses del sector.

Ens han arribat denúncies d’empleats de restaurants que han hagut de viure en cotxeries”. “Les tècniques més comunes són canviar el dia lliure per l’allotjament o cobrar l’allotjament de forma irregular. Com? Idò de la manera següent: els diuen que els faran una bestreta que no és real i en la nòmina següent els ho descompten. Aquest és el cost del lloguer”.

Els sindicats també tenen informació i material audiovisual de la quantitat de gent que poden arribar a ficar en un habitatge, però, “mentre no hi hagi una denúncia formal per part del treballador, nosaltres no podem actuar”, indiquen després de destapar la cara menys amable dels resorts de luxe.

La versió del Grup Moga

Per la seva banda, els responsables del personal dels restaurants pertanyents al Grup Moga neguen rotundament que els seus empleats hagin de pagar l’allotjament que els ofereixen amb el dia lliure. “No hi ha un sol empleat de la cadena que no descansi els dies que li corresponen. És més, procuram que facin les 40 hores en 5 dies de la setmana”. Indiquen que intenten ser curosos amb els horaris dels seus treballadors, ja que estan exposats a inspeccions de treball. “Aquestes acusacions, que no s’ajusten a la realitat, corresponen simplement a l’enuig d’una persona amb qui no vam voler continuar treballant”, asseguren, convençuts de saber qui és l’autora de la denúncia. Confirmen a aquest mitjà que disposen de 14 habitatges per a empleats, però que no se senten còmodes facilitant-los una habitació, “perquè sempre acabam tenint problemes com aquest”. En ser demanats per la col·locació de llits al menjador per guanyar espai al pis, no han fet cap comentari.

Más de Turisme i Massificació

menucross-circle