Avui matí, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha emès una carta al president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, i una a la presidenta de les Illes Balears, Margalida Prohens, per advertir dels riscos que comporta l’aprovació de les obres de la carretera Me-1 en el tram de Rafal Rubí, on es troben les navetes que formen part de la “Menorca talaiòtica”, recentment reconegudes com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

A la carta, Urtasun emfatitza la necessitat d’adherir-se als compromisos adquirits amb el Comitè de Patrimoni Mundial, i sosté que “es troba plenament vigent la resolució 45 COM 8B.24, que exigeix la retirada d’obres viàries i línies elèctriques que impacten negativament en el paisatge”.

Així mateix, la carta del ministre insisteix que “encara no hi ha una valoració oficial per part del Centre de Patrimoni Mundial pel que fa al tram de Rafal Rubí”, on es vol construir la rotonda, i assenyala que “no és oportú avançar en decisions que puguin ser difícilment reversibles sense haver obtingut prèviament una posició clara i favorable per part de la UNESCO”. Finalment, remarca la necessitat de “prevenir qualsevol actuació que pugui comprometre la conservació del bé o danyar-ne la imatge internacional”. Urtasun destaca també que la protecció del patrimoni menorquí reconegut mundialment no és “només una exigència tècnica, sinó una responsabilitat institucional de primer ordre”.

La missiva del ministre arriba en un moment àlgid per a la política insular, en què el PP comandat per Vilafranca cerca satisfer una de les seves principals promeses de campanya: acabar de construir l’enllaç viari de Rafal Rubí, tot i l’oposició reiterada de nombroses organitzacions socials, ambientals, professionals i de protecció patrimonial (com la consultora d’UNESCO a Espanya, ICOMOS).

De Rafal Rubí a Altri, una història d’informes tècnics “a la carta”

Per contextualitzar el problema de la rotonda de Rafal Rubí, val la pena pensar-la com un mirall, en què el reflex és la localitat de Palas de Rei, a Lugo, on la multinacional portuguesa Altri pretén construir un enorme complex industrial de macrocel·lulosa a pocs metres d’un dels valors patrimonials més importants d’Espanya: el camí de Sant Jaume, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994.

Paral·lelament, a Menorca, al terme municipal d’Alaior i a només 30 metres de les navetes de Rafal Rubí —un jaciment de l’edat del bronze declarat Patrimoni Mundial el 2023—, el Consell Insular, encapçalat per Adolfo Vilafranca (PP), impulsa la represa de les obres d’un viaducte amb rotonda i a dos nivells. Aquesta infraestructura va ser paralitzada anys enrere perquè posava en perill la candidatura Menorca Talaiòtica a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, i després d’una forta mobilització ciutadana que va aconseguir frenar temporalment el projecte.

Què uneix aquests dos casos? Quin és el reflex comú? Que tots dos han estat avalats per estudis d’impacte patrimonial signats per la mateixa persona: Jordi Tresserras Juan, expresident d’ICOMOS Espanya, una consultora associada a la UNESCO en matèria de patrimoni i conservació.

El cas Altri

La controvèrsia entorn de la planta de macrocel·lulosa que la multinacional portuguesa Altri planeja aixecar a Palas de Rei es va intensificar a partir del març del 2023, quan es van donar a conèixer detalls del projecte. La fàbrica, que s’estendria sobre unes 366 hectàrees al cor de Lugo, exigiria un consum diari de 46 milions de litres d’aigua —extrets del riu Ulla— i es localitzaria a pocs metres del Camí Francès de Sant Jaume i d’una zona d’especial conservació de la Xarxa Natura 2000.

Un dels elements que més alarma han generat és la xemeneia de 75 metres d’alçària prevista en el disseny de la fàbrica, que emetria gasos derivats del tractament de fibres tèxtils, com ara òxids de sofre i nitrogen, monòxid de carboni, sofre i partícules en suspensió.

Tot i que el projecte es va presentar inicialment com una iniciativa per a la producció de fibres tèxtils sostenibles, posteriorment es va saber que la major part de la seva activitat es destinaria a la producció de cel·lulosa soluble, fet que va incrementar l’oposició de col·lectius ecologistes i veïnals.

“Aquest projecte pretén arrasar el cor de Galícia, la seva gent, el seu medi ambient i el riu Ulla, un riu del qual beuen 11 municipis i que nodreix una de les ries més productives del món, la ria d’Arousa. Una macrocel·lulosa com la que Altri-Greenalia ens vol imposar a la força no té cabuda en el nostre futur i està molt lluny del que consideram progrés”, expressen des de la Plataforma Ulloa Viva.

Per poder tirar endavant la construcció de la fàbrica i la xemeneia, la paperera portuguesa va encarregar un informe a Jordi Tresserras Juan, director de la consultora Ibertur i exdirector d’ICOMOS Espanya. Aquest estudi d’impacte patrimonial, favorable a l’empresa, va ser signat per la responsable de Patrimoni de la Xunta de Galícia, comandada per Alfonso Rueda (PP).

L’informe detalla que, per la seva proximitat amb una àrea declarada Patrimoni de la Humanitat, la xemeneia hauria de construir-se “amb una forma (...) que harmonitzi amb l’entorn, en paisatges naturals. Que s’emprin tons marrons i verds per reduir-ne l’impacte visual i se cerqui convertir-la en un element icònic”. També es proposa integrar-la en un disseny arquitectònic més gran perquè el complex industrial sigui atractiu. Després que l’informe es donés a conèixer, la directora general de Patrimoni, María del Carmen Martínez Ínsua, que feia 12 anys que ostentava el càrrec, va dimitir.

El cas Rafal Rubí

L’abril passat, el Govern d’Adolfo Vilafranca (PP) va anunciar que les obres del viaducte de Rafal Rubí es reprendrien aquest mateix any, amb un pressupost de 6 milions d’euros, i que estava previst que la gestió acabés d’aquí a 11 mesos. Cal destacar que aquestes obres estan paralitzades des del 2015, arran d’una gran mobilització social a Menorca que en rebutjava la construcció, en part per la proximitat amb un jaciment de l’edat del bronze compost per dues navetes funeràries. Després de mesos d’agitació, l’impulsor principal del projecte, l’aleshores president del Consell Insular, Santiago Tadeo (PP), va perdre les eleccions, i el pont va quedar inacabat.

El maig del 2023, poc abans que els jaciments arqueològics que integren la Menorca talaiòtica fossin declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, una delegació de la consultora ICOMOS Espanya va visitar els jaciments de Rafal Rubí i va enviar un informe al Consell Insular instant a retirar el viaducte. En concret, a les pàgines 237 i 243, incís i), s’indica clarament el problema generat per l’enllaç a mig construir, que afecta el jaciment de les navetes funeràries, es destaca “l’impacte negatiu que té sobre el paisatge” i es recomana “retirar-lo com més prest millor”.

Tanmateix, el 21 d’abril, el mateix Jordi Tresserras, ja fora del seu càrrec a ICOMOS i a través de la seva consultora privada (Ibertur), va presentar un informe encarregat expressament pel Consell Insular que avalava la idoneïtat del viaducte, sempre que es corregissin “els impactes visuals negatius inevitables, deguts a edificacions o altres instal·lacions, mitjançant pantalles vegetals”. És a dir, es recomanava acabar el viaducte si es dissimulava amb vegetació.

Després de donar-se a conèixer aquest segon informe, ICOMOS Espanya va emetre un comunicat aclarint que els informes en qüestió “van ser elaborats a títol personal i privat, sense que l’organització hi hagi tingut participació ni assumeixi cap responsabilitat”. Malgrat açò, en el cas de l’informe favorable a Altri, un dels signants és l’actual tresorer d’ICOMOS Espanya, Alonso Campanero.

“Abans de res, em sap greu que es qüestioni la meva professionalitat després de 40 anys treballant en gestió del patrimoni. Als dos estudis reconec que hi ha impacte visual, i així es consigna als informes”, ha explicat Tresserras, consultat per aquest mitjà.

“Les propostes que vaig presentar tant per al viaducte de Rafal Rubí com per a la fàbrica d’Altri no són més que recomanacions tècniques dirigides a les entitats competents, amb la voluntat de mitigar l’impacte, tal com indica el manual del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO”, explica Tresserras. “És fonamental incorporar els estudis d’impacte patrimonial dins del marc legal. Aquests informes existeixen perquè Espanya ha signat la Convenció del Patrimoni Mundial, però no estan recollits en la legislació estatal ni en la majoria de lleis autonòmiques, excepte en alguns avenços a Castella-la Manxa i Castella i Lleó”.

Quant al desenvolupament de la fàbrica i el viaducte, Tresserras insisteix que “no hi ha dany patrimonial directe” i sosté que, tot i que hi pot haver impacte visual, aquest es pot minimitzar “si se cerquen alternatives”. Segons ell, “ni la fàbrica ni el viaducte destruiran la naveta ni travessaran el Camí de Sant Jaume. És cert que hi ha impacte visual, però no sabem com procedir perquè no hi ha un marc regulador o protocol per actuar fora de la zona patrimonialitzada”.

Finalment, Tresserras ha insistit a desvincular ICOMOS de l’elaboració dels seus darrers dos informes: “Jo reconec que l’impacte visual és brutal; el que hem signat és un informe amb suggeriments, a títol personal i fora d’ICOMOS, no com s’ha dit a la premsa. El que passa és que l’informe visual el va fer Alfonso Campanero, que és l’actual tresorer d’ICOMOS, per bé que també el va signar a títol personal”.