Una glosa de Glosera

Un mirall que no emmiralla
són alienes les ruïnes
i els tulipans entre mines
que broten de la metralla
i d’un riu de gas, la palla,
la cicatriu, el tabú…
Quan respirar no és segur
regna la desesperança
i sols queda l’enyorança
d’imaginar un futur.

De la imatge, el revers
ens mostra el propi rostre
el mirall és a ca nostra
i negar-ho és pervers
Tot resulta un univers
on en contra va cada hora
que la guerra no és enfora
i Menorca en l’equació
ha obert el port de Mo.
La mort és aquí, devora.

És subtil, aquesta trampa
de creure aliè el nombre
la mort és com una ombra
que prest i per tot escampa.
S’illa és part de l’estampa
es diu prest, però és cosa sèria
entrar dins aquesta dèria
d’alimentar tant la mort
i el que avui bressola es port
demà sols durà misèria.