Sant Antoni gloriós
ja no pots viure a la glòria
perquè quan repàs sa història
no va ser un fet tan hermós.
Si sa nostra festa fos
defensar sols sa victòria…
però dins de sa memòria
en van caure més de dos.

Perquè quan celebrar es tracta
d'aplaudir a genocides
i a sa mort de tantes vides,
fa pensar, retgira, impacta.
Un costum sempre retracta
pensaments i treu ferides
i destapa ses mentides.
Celebrar ja no se tracta
d'aplaudir a genocides.

Tampoc tracta de banderes
espanyoles a un balcó
ni d'un himne que fa olor
a voler cremar senyeres.
Hem de fer obrir ses barreres
i sa imaginació.
Res serà sa imposició,
si pintam altres senderes
per una altra direcció.