Una glosa de Glosera

El silenci es desenterra.
És polsim, com també els ossos
que han deixat escrit, a trossos
el record gris d’una guerra.
Tot i que amb el peu esquerra,
avui no només són cossos
que ressorgeixen d'enterra.

És la veu de la memòria
que incomoda, perquè encén
la tragèdia, el sentiment
d’aquella falsa victòria
Alhora és reparatòria
de ferides i és coent
així sana el present
el dol de la seva història.

Ens cal desemmascarar
les llotges d’amfiteatre
i sense antifaç combatre
l’oblit d’ahir i demà.
Escriure, recuperar
i el silenci rebatre,
poder-nos emocionar,
commoure i saccejar
fent memòria i teatre