Una glosa de Glosera

De fam, pobresa i misèria
han viscut sempre ses rates
arrasant amb mans i pates
del centre a la perifèria
cercant dosis de matèria
des de l’instint fosc que acata
les ordres d’arrel barata
de deliri, odi i dèria.

Solen ser una gran manada
tot i anar en solitari
però han confós l’armari
de la bona melmelada.
Per l’altell i la teulada,
la finestra i l’ampit
cerquen el forat petit
per on prest s'han infiltrat
i si aunmon res no han trobat
també cerquen dins el llit.

Hem pensat les mil maneres
òptimes, vam si fugiu:
erradicar amb foc el niu,
posar infinites barreres,
oferir-vos a les feres,
borratxeres de lleixiu…
Però tenc clar el cabdal del riu:
resistir dins les trinxeres
fent himnes i fent banderes
del poder del col·lectiu.