Una glosa de Glosera

Felicitat, ets real?
Llop amb pell de be. Fal·làcia
és l’heroi salvant la gràcia
del culte individual.
Rèdit, valor personal,
és el mèrit la deriva
quan l’única expectativa
és el triomf. Poder fer podi
amb el capital de l’odi,
les armes i l’ofensiva.

Però el camp, erm. La terra insana.
No brota l’herba del sòl
i el fred i el desconsol
no mos fan passar la gana.
Llop jo et puc vestir amb llana,
ser aixopluc i tu, ruixat
i junts fer revifar el prat
on un dia, en posat lliure
haguem pogut sobreviure
gràcies a ser un sol ramat.

Felicitat, on seràs?
Ni al cos ni als ulls de la gent.
Potser ens falta entrenament
per sistema, anar al gimnàs.
Pasturar, anar al compàs,
rompre el pes d’aquesta baula
fictícia. I amb la paraula,
la trinxera i el llanat.
Fer de tu, felicitat
un plat calent a la taula.