Una glosa de Glosera

Som una illa tan petita
que no podem digerir
un gran panxó i fa patir
aquell qui encara incita,
a venir a veure si es mite
d'un cel blau, mar blau marí,
és aquí o mos va fugir
dins sa propaganda escrita.

Una dita mos diu, seny!
Perquè entre poc i massa
sa mesura sempre passa,
qui dia passa any empeny.
Un vers fa vessar sa tassa!
Ja ho sabem, qui molt abraça,
normalment molt poc estreny!

Tenim dret a decidir
quin futur volem per s'illa
si un paisatge de sombrilla
xiringos, gasosa i vi.
O si bé volem obrir
es ulls, veure sa cruïlla
i de manera senzilla
trobar junts un nou camí.
Si sa roqueta perilla
és sobreviure o morir!