25/06/2024
“Quisieron enterrarnos, pero no sabían que éramos semilla”
Ernesto Cardenal
La setmana passada, Gabriel Le Senne va rompre una foto en què es podien veure les cares de les cinc dones assassinades pels falangistes el 1937, conegudes com les Roges del Molinar. Ho va fer com el convençut militant d’extrema dreta que sempre ha estat, però també com a president de la màxima institució legislativa de les Illes Balears, i això és gràcies al Partit Popular.
El preu de tenir una força política obertament feixista a les institucions surt cada vegada més car, mentre la intolerància i la violència s’apoderen de la discussió pública. La democràcia se’n ressent i cruix; els cordons sanitaris electorals ja no són suficients per mantenir a ratlla els nazis d’avui, nets dels nazis d’ahir.
Més enllà de les conseqüències polítiques concretes i institucionals d’aquesta crisi oberta a cop d’intolerància i de violència, val la pena aturar-se a pensar, per un moment, què pot impulsar un polític com Le Senne a perdre els papers i a rompre una foto. Què hi ha en el somriure llunyà i immortal d’Aurora Picornell que posi en perill la serenitat austera del president del Parlament? Qui és Gabriel Le Senne? I Aurora Picornell? I les Roges del Molinar?
Gabriel Antonio Le Senne Presedo sempre ha estat vinculat a l’extrema dreta balear. A més de pertànyer a una família de la baixa noblesa, és descendent de Josefa Le Senne y Pérez de Tudela, que fou militant de la secció femenina d’Unió de Dretes de Mallorca, espai que integrava la CEDA, i nebot de Francisco Le Senne Blanes, vinculat a la família Cotoner, que van ser els primers falangistes a acompanyar l’alçament contra la democràcia el juliol del 1936 a Mallorca.
Le Senne és un producte acabat del seu temps: és fan de diverses teories de la conspiració, com la del gran reemplaçament, un relat impulsat per cercles supremacistes i d’extrema dreta que cerca instal·lar la idea que “la població blanca, cristiana i occidental és reemplaçada” progressivament per pobles no europeus ni blancs (ni, per descomptat, cristians). També és un actiu negacionista de la COVID-19, i està en contra de l’avortament i de l’eutanàsia, posicions que reivindica al seu propi canal de Telegram. Una joia.
“Les Roges del Molinar” és el nom popular que es va atorgar a un grup de dones que van ser assassinades el 5 de gener de 1937 per grups de falangistes de Palma, en represàlia per les activitats sindicals i polítiques que duien a terme al seu barri, el Molinar, abans de l’alçament contra la democràcia. Eren Aurora Picornell, Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves dues filles, Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer.
Cremar o rompre una foto és un acte simbòlic que parla per si sol de la qualitat dels valors democràtics que recorren els 34 escons de Vox al Parlament. També és simbòlic l’acte de dur aquesta mateixa imatge al Parlament, tornar a dir els noms de les víctimes, parlar-ne i fer referència, a través de les Roges del Molinar i d’Aurora Picornell, a tots els morts de la dictadura i la postguerra. No hem d’oblidar el desgreuge i la reivindicació dels que van lluitar i van morir en defensa de la democràcia, i hem de fer que habitin les més altes institucions de les Balears.
