La setmana passada, la presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, en un acte de precampanya de les eleccions europees declarava, per sorpresa de tothom, que les Illes Balears "han arribat al seu límit" i que no poden créixer més, en referència vetllada al sector turístic.

Aquestes declaracions van causar diverses reaccions per xarxes socials: per un costat, moltes persones l'anomenaven, com a mínim, incoherent, després del que ha proclamat el Partit Popular durant aquests 8 anys que ha estat a l'oposició, on ha defensat el turisme sense límits per tal de dur la contrària al PSIB, Unides Podem i Més; i, per altra banda de les reaccions, una bona rebuda de les paraules per part de les persones afines a l'esquerra, però amb cert escepticisme, ja que aquestes paraules rompen d'arrel el discurs que el PP ha mantingut a la nostra comunitat autònoma.

Tot açò, justament en el dia en què IB3 feia públiques unes dades referents a la pressió turística de les Illes Balears. Durant l'any 2023, per cada habitant que resideix a les Illes Balears, van visitar la nostra comunitat 11,92 turistes estrangers; el doble que a les Illes Canàries, situat entorn dels 6,3 turistes estrangers per habitant resident. I tot, valorant que aquestes dades que no tenen en compte el turisme nacional. Dades que fan feredat, tenint en compte que Catalunya i la Comunitat Valenciana, territoris també turístics, se situen entorn de 2 turistes estrangers per habitant, sis vegades menys que a les Illes Balears.

Encara més, en el Ple del Parlament d'aquesta setmana, Marga Prohens ha tret pit de les seves declaracions i ha reafirmat que el Partit Popular posarà els límits que el govern encapçalat pel PSOE, acompanyat per Unides Podem i Més per Mallorca, no van posar mai. Justament una de les polítiques més destacades en turisme és la moratòria turística —creixement 0 en places turístiques. Així sorprèn que setmanes abans, el Govern de les Illes Balears havia anunciat que deixava la porta oberta a que les construccions ubicades en sòl rústic, l'anomenada «Amnistia Urbanística» poguessin convertir-se en lloguer turístic, mesura que va poc en consonància amb el que està proclamant avui dia.

Ara bé, que ha passat o que està passant perquè el Partit Popular surti en bloc a defensar la limitació del model turístic? Manca de satisfacció del turista per tenir una experiència turística poc agradable? Qui està demanant aquest canvi de rumb? Pot ser passa que el sector turístic no està trobant personal per omplir les seves plantilles? 

Pel que fa a la batalla cultural de la gestió turística, sembla que l'esquerra, en el discurs ha guanyat la partida. Quan PSIB, Unides Podem i Més van recuperar l'Impost de Turisme Sostenible, o la mal denominada «Ecotaxa» —que el Partit Popular de José Ramon Bauzà es va encarregar d'eliminar—, juraven que quan tornessin a governar, l'eliminarien, ja que aquesta suposava un «impediment a l'arribada de turistes». El temps ha demostrat que no, sinó que any rere any, s’estan batent récords en l’arribada de turistes. És més, el PP ja no proposa l’eliminació de l’Impost de Turisme Sostenible; d'ençà que el PP ha arribat al govern manifesten la necessitat de fer una gestió sostenible turística; assumint que turisme i sostenibilitat han d'anar junts. Ara bé, altra cosa és la política que fan.

A més, estan deixant la porta oberta a la limitació de cotxes a les Illes Balears, propostes impulsades pels partits de l'espai de l'esquerra el 2019 a Formentera, com a Menorca, el 2023. També la setmana passada el Consell Insular d'Eivissa, on el PP té majoria absoluta, aprovava la proposta de llei, que ha de ser elevada al Parlament de les Illes Balears, en què demanava limitar l'entrada de cotxes a l'illa. A Mallorca, en el marc del Consell Insular, també el PP, anunciava una reducció de 18.000 places turístiques. El PP de Menorca de moment, prefereix mantenir-se al marge d'aquesta situació. Però el que sí que és cert, és que disposa de la possibilitat de limitar l'entrada de cotxes a l'illa. I què passa amb l'habitatge? Per què no els interessa el límit que els ofereix la Llei d'Habitatge estatal, que limita la pujada de preus de lloguer. S'han oblidat d'aquesta limitació?

Sembla que el ritme de la política s'accelera així com entram de ple a la temporada turística i temes com la massificació turística, el model econòmic, la gestió de recursos naturals i l'accés a l'habitatge, malgrat ser problemes que ens afecten durant tot l'any, s’intensifiquen a l'entrar de ple en l’estiu.

De moment, no ha passat ni un any des de les eleccions del maig del 2023, però el Partit Popular acaba de fer una avolantada de 180 graus en el seu discurs. I la responsabilitat política, on queda? Fa uns mesos, el Partit Popular atacava als partits polítics ubicats a l'espai de l'esquerra d'intervencionistes, quan aquests gosaven xerrar de limitacions al sector turístic. Val a dir que utilitzen el terme intervencionista amb clamorós tarannà negatiu. Així, ara no són intervencionistes ells, o és que, de sobtre, ser intervencionista és una cosa positiva? Com a poc, ho consider incoherència política i manca de respecte polític cap als adversaris i cap als propis votants.

De moment, però, s'ha de ser escèptic, ja que de la dita al fet n'hi ha un bon tros. Les paraules continuen essent paraules fins que en converteixen en fets, i els problemes derivats de l'habitatge i el decreixement turístic no disposen d'una recepta màgica que ens permeti capgirar-ho tot. Tant de bo, entre tots els residents, existeixi un consens de com ha de ser la Menorca present i del futur, però de moment, el clima polític no ajuda a arribar fins aquí.