Per Andreu Servera

Segurament, tots convindrem que l’accés a l’habitatge és un dels problemes més importants
per a la gent que viu (o vol viure) a Menorca. Ara bé, quina és la causa d’aquesta greu problemàtica?
Segurament, la resposta a aquesta pregunta és molt complexa i requereix molta més profunditat de la que jo puc aportar aquí. Ara bé, trob que és necessari intentar desmentir algunes idees que sovint se senten sobre aquesta qüestió.

Concretament, m’agradaria analitzar unes afirmacions que un conegut mitjà de comunicació insular va esbombar el passat 31 de desembre. A l’edició esmentada apareixia un gran titular en portada, en què es llegia que la “regulación del alquiler reduce de forma drástica la oferta de pisos en la isla”. Unes pàgines més enllà, apareixia la notícia en qüestió (insistesc que es tracta d’una notícia i no d’un article d’opinió). Allà s’afirmava, literalment, que la “causa de esta desaparición de viviendas del mercado del alquiler se debe a las medidas regulatorias aprobadas por el Gobierno, que culminaron con la Ley de vivienda”.

És sorprenent aquesta afirmació, ja que la principal mesura que preveu la Llei d’habitatge és la regulació dels preus dels lloguers. Aquesta regulació, però, és una mesura que a Menorca no s’aplica perquè el Govern de les Illes Balears ha decidit no declarar l’arxipèlag com a zona tensada. Aquesta no és una decisió exclusiva del Govern de la senyora Prohens, sinó que és el mateix que han fet tots els governs autonòmics liderats pel PP. Per aquest motiu, costa d’imaginar que una mesura que no s’aplica a Menorca hagi tingut un efecte tan desastrós sobre l’illa.

Si feim un poc de recerca, descobrirem que, de fet, la problemàtica de l’habitatge a Menorca no és un fenomen recent, sinó que ja fa anys que els preus van a l’alça i que l’oferta disponible de lloguer és insuficient per cobrir les necessitats dels residents. Per posar un exemple, fa uns mesos alguns mitjans de comunicació es van fer ressò que entre el març del 2022 i el març del 2023 els preus dels lloguers havien pujat un 12,3% a Maó o un 11,9% a Ciutadella (dit açò, un altre dia podem parlar de les dificultats per trobar dades fiables sobre l’evolució dels preus de l’habitatge a Menorca). Per tant, la problemàtica de l’habitatge és molt anterior a la Llei d’habitatge, que no va entrar en vigor fins al maig del 2023.

Probablement, idò, les causes d’aquest increment s’han de cercar en fenòmens que van més enllà del que es planteja a la notícia esmentada, com ara la gran quantitat de pisos i cases que, en tost de dedicar-se al lloguer de llarga durada, es destinen al lloguer turístic de forma il·legal. El GOB Menorca estima que a l’illa hi ha entre 6.000 i 7.000 habitatges destinats al lloguer turístic de forma irregular. Per tant, no és cap disbarat pensar que aquesta activitat sí que provoca la reducció de l’oferta disponible de lloguer residencial.

De totes maneres, no és tan estrany que la periodista que signa la notícia hagi arribat a una conclusió tan estrambòtica si analitzam quines han estat les seves fonts. A la notícia se’n citen dues, i totes dues són representants del sector immobiliari. Amb tot el respecte que em mereixen les dues persones consultades, la seva no és una veu imparcial, sinó la d’un sector amb uns interessos concrets. Un sector que s’enriqueix més a mesura que s’encareixen els preus dels lloguers i de les cases. Un sector que està interessat a desregular el mercat d’habitatge per incrementar els seus beneficis. Per tant, amb l’excusa de consultar uns “experts“, la notícia intenta convertir la veu d’un sector, amb uns interessos concrets, en una veritat objectiva. Forçosament, intentar relatar la problemàtica de l’habitatge a Menorca només amb la veu el sector immobiliari és crear un relat parcial. Seria com intentar relatar un conflicte laboral només amb la versió de l’empresa, sense comptar amb la versió dels treballadors.

“A la notícia se citen dues fonts, i totes dues són representants del sector immobiliari. (...) Un sector que està interessat a desregular el mercat d’habitatge per incrementar els seus beneficis”.

Un relat mínimament imparcial hauria d’incorporar la veu de col·lectius que defensen el dret a l’habitatge (associacions de vesins, sindicats de llogaters, etc.) o d’experts que puguin contrastar el relat del sector immobiliari. En aquest sentit, per exemple, hauria estat interessant consultar els autors de l’estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona que han analitzat els efectes de la regulació dels preus del lloguer en algunes ciutats catalanes entre el setembre del 2020 i el març del 2022. Aquests investigadors van obtenir uns resultats que “suggereixen que les polítiques de control del lloguer poden reduir de manera efectiva els preus sense necessàriament reduir el mercat de lloguer”.

De totes maneres, aquesta idea d’intentar associar la reducció de l’oferta de lloguers amb la Llei d’habitatge tampoc és exclusiva de la premsa insular, sinó que durant els darrers mesos s’hi han apuntat diferents mitjans d’arreu de l’Estat, sobretot de la premsa econòmica. Per exemple, el passat 23 d’octubre, el diari Expansión titulava que “La oferta de pisos en alquiler se reduce más de un 30% con la nueva Ley de Vivienda”. Si llegim la notícia, però, ens adonarem ràpidament que no es tracta de les conclusions de cap estudi acadèmic, sinó de les dades aportades per la Federació d’Associacions Immobiliàries (FAI). Una veu, de nou, interessada.

Si qualcú té més curiositat a aprendre una mica més sobre el funcionament de la premsa econòmica, li recomanaria sincerament la lectura de Pescar el salmón, de Yago Alvárez Barba (Capitán Swing, 2023). Aquest és un llibre molt interessant per entendre a quins interessos responen, qui són els principals accionistes i quines estratègies empren aquests mitjans. Esper que aquest 2024 que ara encetam ens dugui una mica de pluralitat informativa a Menorca.