Durant els darrers mesos, s’ha aixecat molta polseguera arran de la intenció de l’equip de govern del Consell Insular de tramitar una modificació del Pla territorial insular (PTI), la norma que estableix el model territorial de Menorca. De moment, els documents d’aquest futur PTI no són públics, però sí que tenim algunes informacions rellevants. A principis d’estiu, els partits de l’oposició i la societat civil van començar a advertir dels perills que podia suposar aquest futur PTI. Tot i açò, l’equip de govern va callar fins al passat 5 de setembre, quan el president i la consellera del ram van comparèixer en roda de premsa per exposar les línies generals del futur PTI. De llavors ençà, l’equip de govern ha anat repetint algunes idees cada vegada que n’ha tingut ocasió (a la roda de premsa del dia 5, en el ple extraordinari del dia 15, en la taula rodona organitzada a l’Ateneu de Maó el 19 de setembre, etc.).

La intenció d’aquest article és disseccionar alguns dels arguments emprats per l’equip de govern per intentar aportar una mica de llum en aquest debat. Totes les frases que apareixen entre cometes com a títols dels diferents apartats són extretes de l’esmentada roda de premsa del 5 de setembre.

“El PTI del 2023 […] és un PTI elitista, que no està pensat per a tots els menorquins”

Acusar el PTI del 2023 d’elitista és una maniobra bastant perillosa perquè insinua que protegir el territori és elitista. L’alternativa del PP a aquest model suposadament elitista és construir més: més alçàries, més densitats. Ara bé, és culpa de protegir el territori que la gent de Menorca no podem llogar o comprar una casa? Més tost al contrari: si cada vegada és més difícil accedir a un habitatge a Menorca, és perquè tenim un model econòmic excessivament dependent del turisme, que substitueix les persones residents per turistes. Un turisme que colonitza tots els racons de l’illa: ja no es limita només a les zones turístiques, sinó que s’escampa també per tots els pobles, ciutats i al sòl rústic. Un model econòmic que afavoreix que els europeus que tenen més poder adquisitiu que la gent de Menorca comprin cases a l’illa: els sous menorquins no poden competir amb els seus ingressos.

En aquest sentit, construir més no garanteix solucionar el problema. Aquesta idea pot semblar contraintuïtiva, però que els ho demanin a la gent d’Eivissa, que tenen una illa on s’ha construït molt més que a Menorca, però on els preus de l’habitatge són molt més alts que els d’aquí. La problemàtica de l’habitatge, per tant, no la resoldrem construint més alçàries, sinó que la solucionarem el dia que aconseguim reduir la dependència econòmica del turisme i posem l’interès general al centre. L’elitisme, més tost, és el model que vol imposar el PP.

“Posam límits per primera vegada al creixement turístic”

Per sort, a Menorca ja fa anys que s’han imposat alguns límits al turisme. Podem discutir si els límits actuals són suficients o no, però negar-los és una mica agosarat. En aquest sentit, el PTI del 2003 ja va prohibir la creació de noves urbanitzacions turístiques i el creixement de les actuals. A més, el mateix PTI del 2003 va suprimir 60.000 places potencials que estava previst implantar a Menorca. Si avançam una mica més en el temps, podem fer referència a altres límits, com ara la prohibició de fer lloguer turístic en sòl rústic a tots els pobles i ciutats de l’illa, aprovada el 2018, o bé la moratòria de noves places turístiques, aprovada el 2022. No cal dir que tots aquests límits van ser aprovats per majories d’esquerres i amb l’oposició del PP.

“Es reduirà el nombre potencial de turistes al camp”

D’una banda, l’actual equip de govern del Consell Insular anuncia que permetrà el lloguer turístic en sòl rústic i que crearà noves figures d’allotjament turístic al camp, com ara albergs i refugis. De l’altra, però, afirma que açò “reduirà el nombre potencial de turistes al camp”. Com és possible incrementar i reduir a la vegada? Si qualcú és capaç de comprendre-ho, li agrairé que m’ho expliqui. És cert que els habitatges que es lloguin al camp podran tenir un màxim de 12 places, tal com ha anunciat l’equip de govern del PP, i que 12 places són menys que el màxim de places que pot tenir un agroturisme (24) o un hotel rural (50). Ara bé, suprimirà el futur PTI del PP aquestes modalitats d’allotjament en sòl rústic? Sembla que no entra dins les intencions de l’equip de govern, per la qual cosa no hi ha cap indici que es redueixi el nombre de turistes al camp.

“Evitarem el que precisament s’ha aprovat durant els anys de govern de l’esquerra”

“L’esquerra ho té molt fàcil: criticar en sap molt, però la realitat que l’acompanya és diferent perquè aquestes piscines que han sortit ara per premsa de 500 metres quadrats s’han autoritzat durant els seus governs”. Aquesta afirmació intenta confondre l’audiència. Cal dir, però, que a l’hora d’atorgar o no una llicència, el polític no pot triar si la dona o no. No hi ha discrecionalitat. L’atorgament d’una llicència simplement confirma les conclusions d’uns informes tècnics i jurídics que es limiten a aplicar la normativa vigent. Per tant, quan l’esquerra governava va haver de continuar atorgant llicències aplicant la Norma territorial transitòria (NTT) del PP, almanco mentre no es va aprovar l’actual PTI.

Precisament va ser quan governava l’esquerra que es van limitar el nombre màxim de piscines per finca (una), i el volum i la superfície que havia de tenir (35 metres quadrats). Una de les grans incògnites és saber si el futur PTI del PP mantindrà aquestes limitacions o les suprimirà.

“Els partits polítics de l’oposició, de manera inclús il·legal, van filtrar [els informes de l’expedient del PTI] […]. Açò no és legal i és una falta de lleialtat institucional”

Finalment, el president Vilafranca i la consellera Torrent semblen molt indignats perquè la premsa i algunes entitats han tingut accés als documents que formen part de l’expedient administratiu del futur PTI.

L’accés a la informació pública és un dret que tenim totes les persones, regulat en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència. Lògicament, la llei preveu alguns límits a l’accés a la informació pública, com ara la protecció de les dades personals (article 15) o els límits de l’article 14, si el dret d’accés pot perjudicar qualque principi, com ara la seguretat nacional, la defensa, la seguretat pública, la tutela judicial efectiva en un procediment judicial, etc. Evidentment, cap d’aquests elements es posa en risc pel fet de fer públic el contingut dels documents de l’expedient del nou PTI. Uns documents, cal recordar-ho, pagats amb doblers públics.

Per si no n’hi hagués prou, l’article 5 de la Llei del sòl recull que la ciutadania té el dret d’accedir “a la informació de què disposin les administracions públiques sobre l’ordenació del territori, l’ordenació urbanística i la seva avaluació ambiental (…)”. Per tant, si qualcú ha compartit aquests documents pagats amb els doblers de tots els menorquins no sols no ha comès cap delicte o infracció, sinó que ha exercit legítimament un dret.

Més enllà d’açò, no cal dir que un procés de revisió o modificació d’un instrument tan important com el PTI hauria de comptar amb el màxim de transparència i la participació de tota la societat menorquina. De què té por, idò, el PP Menorca? Elaborar, revisar o modificar un instrument d’ordenació territorial de les dimensions del PTI no és cap broma: té una incidència directa sobre la configuració territorial de l’illa i sobre el dia a dia de la gent de Menorca. Per tant, el mínim que es pot exigir a l’equip de govern actual del Consell Insular és rigor, transparència i que tractin la ciutadania com a persones adultes.