Totes les nacions del món tenen els seus símbols: una bandera, un himne (sigui amb lletra o sense), uns referents compartits, etc. Entre aquests símbols, és innegable la importància de la diada nacional, una data en el calendari que sol servir per recordar algun fet passat que hagi estat de vital importància per a la nació en qüestió: per posar un exemple proper, a França el 14 de juliol commemora la presa de la Bastilla, però hi ha molts països en què la diada o festa nacional commemora la independència respecte d’una antiga metròpoli o potència colonial (sense anar més enfora, l’Independence Day americà commemora la signatura de la Declaració d’Independència del 1776).

I què n’hem de dir, de la Diada del Poble de Menorca, ara que s’atraca el 17 de gener? La Diada de Menorca, que a més coincideix amb el dia de Sant Antoni, patró de l’illa, commemora la conquesta catalana de Menorca del segle XIII. Indiscutiblement, idò, aquest és un moment cabdal per a la nostra història. Desgraciadament, però, la Diada de Menorca queda massa sovint envoltada de polèmica. Segurament, el símptoma més evident d’aquesta polèmica és que a Ciutadella, després de la professó dels Tres Tocs, la banda municipal sona o no l’himne d’Espanya en funció de la majoria política de torn que hi hagi dalt la Sala.

Personalment, sempre m’ha costat entendre la necessitat de tocar l’himne d’un regne (l’espanyol) que no va existir fins molts segles després dels fets que es commemoren el 17 de gener. O la necessitat que tenen a molts palaus de l’aristocràcia ciutadellenca d’exhibir la bandera espanyola aquest mateix dia. Ara bé, l’himne o la bandera espanyola no són els únics elements polèmics de la Diada de Menorca: si s’hauria de dir o no “diada”, si aquesta diada és o no és “nacional”, o si els repobladors eren aragonesos o catalans són algunes de les discussions que envolten aquesta festivitat.

En realitat, però, no m’interessa entrar en aquests intents del nacionalisme espanyol per esborrar tot rastre de catalanitat (i, per tant, de menorquinitat) de la Diada de Menorca perquè ja fa dècades que, per sort, la historiografia i la ciència han aclarit totes aquestes qüestions. En canvi, m’interessa més entrar en una altra qüestió que apunta Bartomeu Obrador en l’assaig La pupil·la de la mar, recentment publicat per Edicions Cuc. En paraules de l’autor maonès, “celebrar el naixement de l’actual població menorquina en un genocidi ens incomoda a uns quants”.

Crec que com a menorquins ens hem de preguntar si és adient continuar celebrant la nostra diada el 17 de gener, sobretot si ens consideram progressistes o d’esquerres. És compatible celebrar la Diada el mateix dia que es commemora la matança dels musulmans menorquins del segle XIII i, a la vegada, pretendre construir una societat integradora acollint a persones de procedències i religions variades?

Personalment, crec que l’important no és tant quina data del calendari triam com a diada, sinó quin relat i quin significat donam als fets històrics que commemoram. El que és important és que pensem com volem construir la identitat menorquina en una societat diversa com l’actual i quina relació volem tenir amb els menorquins que tenen unes altres arrels culturals.

Així idò, pens que es tracta de llevar la naftalina a la nostra Diada i donar-li un nou relat: ha de ser possible celebrar la Diada el 17 de gener tot i rebutjar els mètodes emprats en la conquesta de 1287. De fet, crec que fins i tot podríem emprar la Diada de Menorca per reflexionar sobre si la convivència entre persones de diferents confessions en la Menorca d’avui és prou madura o si encara s’han de rompre moltes barreres racistes. Tal vegada, una primera passa podria ser convidar als musulmans menorquins d’avui a participar en la Diada i demanar-los de quina manera ho volen fer.

En aquest sentit, encara tenim molta feina per fer per aconseguir que els menorquins de tots els orígens se sentin com a pròpia la Diada, per fer que el 17 de gener no sigui només una Diada dels menorquins amb vuit llinatges menorquins (és a dir, catalans). Per tant, hem d’actualitzar la Diada del Poble de Menorca i omplir-la de contingut per interpel·lar a la societat menorquina d’avui. Tenim el repte i el deure de vincular la Diada del Poble de Menorca a un relat socialment cohesionador i nacionalment ambiciós.

Tal com escrivia Joan López Casasnovas fa prop de trenta anys: “plantejar-se els reptes de futur de la societat insular demana amb urgència reconvertir el discurs polític de la identitat i dirigir els esforços a construir un país articulat […]. I implica també fer valer el paper de la nostra comunitat en el conjunt de l’Estat, per posar fi, entre altres vergonyes, a l’espoli fiscal i a la marginació que hem anat suportant amb massa paciència”. Salut i Diada!