El president Pedro Sánchez ha mantingut una reunió amb el Rei Felip VI a primera hora d'aquest matí per a comunicar-li al monarca la seva decisió de dissoldre les Corts i convocar eleccions anticipades. El Consell de Ministres es reunirà aquesta tarda per a donar curs a la nova convocatòria fixada pel pròxim 23 de juliol. L'escenari per a les esquerres es presenta poc lluminós i, al mateix temps, obre una incògnita en les fileres de les dretes, que encara festegen la victòria d'anit: es traduirà el mateix resultat de les autonòmiques i municipals a les eleccions estatals?

La jugada de Sánchez sembla tenir un doble objectiu. D'una banda, plebiscitar el balanç del seu govern de cara a l'electorat que s'ha inclinat pel PP i que podria revertir el seu vot de 'càstig'. D'altra banda, intentar mobilitzar el votant d'esquerres que ahir no va anar a votar, però que hi podria anar el juliol per a espantar el fantasma de les dretes. No obstant això, les xifres expressen una tendència difícil de revertir ja que, mentre el PP ha recuperat nou punts des de 2019, el PSOE tot just va arribar al mateix sostre que en les últimes eleccions.

Els populars han capitalitzat en gran part el vot anti Sánchez i també del desaparegut Ciutadans, alçant-se amb el 31,5% dels vots, mentre que el PSOE, mobilitzant el seu nucli dur i amb el govern territorial de les principals ciutats, no ha pogut trencar el sostre del 29%.

Lliçons globals, accions locals

Balears és una de les autonomies el gir a la dreta de les quals engrosseix la llista de l'àmplia victòria de les dretes. Encara que la cap del PP balear, Marga Prohens, ha evitat aclarir si hi haurà pacte amb VOX ja que els 29 escons collits pels populars no són suficients per a governar, no obstant això podria sumar 33 si hi ha coalició amb els diputats ultres. Segons Prohens seran els "òrgans interns" del partit els qui decideixin sobre la política d'aliances.

Encara que amb un elevat grau d'abstencionisme, Menorca també ha donat un cop de timó a la dreta. Dolfo Vilafranca, candidat del PP a presidir el Consell Insular s'ha quedat a pocs vots de la majoria absoluta. Podemos perd un conseller per tot just 32 vots i desapareix de la institució. En el seu lloc entra Vox, que assoleix el seu primer conseller. Ciutadans s'enfonsa i desapareix. El PSOE manté els 4 i Mes x Menorca en perd un, quedant amb 2.

Aquest nou ordenament del mapa polític a Balears i a Menorca planteja un gran desafiament per a l'esquerra, que haurà d'enfrontar gairebé amb total seguretat, el govern d'una aliança l'agenda de la qual té dos pilars fonamentals: aprofundir el model turistificador i desplegar una política contra l'ampliació de drets, híper-ideologitzada i ultraconservadora. La defensa del territori i dels drets conquerits —i els que queden per conquerir—, la institucionalitat i l'exercici polític massiu i popular hauran de combinar-se per a fer front a aquesta nova etapa.

Tendència cap a la polarització arreu de l'Estat

A nivell Estatal hi ha dos elements interessants per a subratllar que marquen la tendència a la polarització política sense línies secundàries. D'una banda, la desfeta de Podemos, que deixa a la formació fora de la Comunitat de Madrid per primera vegada des del seu naixement. Amb el 4,98% dels vots, la força d'Irene Montero afronta la seva hora més baixa i haurà de trobar, urgentment, un pilot de tempestes per plantar cara a la nova convocatòria d'eleccions. Repetir els errors del passat sortirà car, per la qual cosa una coalició amb SUMAR i altres forces progressistes regionals sona lògic. L'electorat d'esquerres a Espanya no perdonaria una mesquinesa el pròxim 23 de juliol.

Una altra dada singular d'aquestes eleccions ha estat la fallida política de Ciutadans. L'enfonsament agònic de la formació taronja es va consumar ahir en una roda de premsa trista i solitària. Els escassos vots d'ahir, sumat al transfuguisme dels seus quadres i dirigents cap a les fileres de VOX durant els últims anys, ratifica que l'enfortiment de l'extrema dreta a Espanya es construeix amb mà d'obra liberal.