Divendres 22 d’agost. Un divendres d’agost, però no un divendres qualsevol. Hi havia un dels concerts més esperats d’aques estiu al Claustre de Maó. Fermin Muguruza amb la gira dels 40 anys de la seva trajectòria musical Fermín Muguruza va començar el 1984 amb el grup Kortatu (1984-88), seguidament va formar part de Negu gorriak (1989-1996) i a partir del 2001 va actuar com a Fermin Muguruza. Apart de la música, també ha realitzat algunes pel·lícules com Zuloak o Black is Beltza.

El primer que s’ha de tenir en compte, és que aquesta gira de Fermin ha passat per quatre continents. Però, abans de realitzar-la, la idea inicial era fer un únic concert a Bilbao el 21 de desembre de 2024. Així, sorprenentment, el mes de febrer arriba la notícia que Fermin Muguruza farà aturada, dins l’esmentada gira, a Menorca el divendres 22 d’agost!

En Fermin Muguruza és un referent cultural per tenir una coherència en el seu missatge polític, sempre a favor dels pobles i les persones, denunciant injustícies socials, oposant-se als poderosos i al sistema capitalista, o sigui, un missatge revolucionari.
Així, la trajectòria musical de Fermin Muguruza té una doble essència que és cantar en basc i tenir un missatge contestatari. Per aquest motiu, ha estat un dels artistes musicals que més intents de censura ha patit per part de l’estat espanyol i ha hagut de fer front a diversos litigis judicials pel contingut de les seves lletres. També s’ha de remarcar que a través de la seva vessant artística ens ha deixat un llegat vital que ha calat a gran part d’una generació. Aquest llegat es resumeix en dos grans fets. El primer, és que, pel que fa les lletres, Kortatu, és el primer grup que xerra d’altres territoris com Nicaragua, El Salvador, Palestina o Sudàfrica, amb un missatge més optimista que ens va obrir la ment amb exemples de moviments revolucionaris d’arreu del planeta.

S’ha de tenir en compte que, en aquell context dels anys 80, els altres grups coetanis d’EH com Eskorbuto, RIP, Cicatriz, o Vómito entre d’altres xerraven majoritàriament de drogues, injustícies socials i repressió amb un missatge molt pessimista i autodestructiu. Resumint, Kortatu de la cançó protesta passa a la cançó proposta i ens aporta una lliçó de geografia política i humana. Per altra banda, el segon gran fet que hem llegat del bagatge musical d’en Fermin és que, musicalment, Kortatu i Negu Gorriak, van introduir nous estils musicals com l’ska, el reagge, el rap o la música llatina, sense deixar de banda la seva essència punk.
Així, es va obrir camí a altres formacions que han anat evolucionant cap a aquests estils (Ska-P, Obrint Pas, Def Con Dos…) quan els seus orígens eren punks. Des d’aquest punt de vista, molta gent va descobrir altres estils musicals. Hi ha més vida a part del punk!

En aquest punt, he de reconèixer que som un fan incondicional de Kortatu i Negu Gorriak. De fet, vaig tenir el goig de presenciar el darrer concert de Negu Gorriak a Anoeta (Sant Sebastià), el febrer de 2001, que de fet, era la celebració per haver guanyat el judici contra Galindo, que s’havia querellat judicialment contra el grup Negu Gorriak per la lletra de la cançó Ustelkeria, on es denunciava la corrupció i el tràfic de drogues orquestrat al quarter de la Guàrdia civil de Intxaurrondo (Sant Sebastià).

Apart d’aquest concert, també vaig assistir al que va realitzar a Bilbao el passat 21 de desembre i a Barcelona, pel gener, al Palau Sant Jordi, ambdós amb un aforament de 15.000 persones i les entrades esgotades.
I pensar que aquest espectacle arribaria a Menorca, a un escenari com Es Clautre era com un somni! Així, retornam al concert de divendres. El capvespre pels voltants del Claustre ja hi havia genteta amb camisetes negres de Kortatu, Negu Gorriak i d’altres reivindicatives, que esperaven per assistir al concert. Va arribar el moment i a les 21h puntual van sortir els membres de la banda que acompanyaria Fermín Muguruza, amb la presència de tres dones, na Lide, na Miryam i na Gloria, guitarra, vocalista i bateria respectivament, tota una declaració d’intencions. Van començar així els primers acords de l’aquelarre antifeixista amb Maputxeak des d’aquell moment el nombrós públic que omplia la terrassa del Claustre no va aturar de ballar i cantar.

El primer discurs (íntegrament en català, com tota la resta del concert) del cantant basc va fer referència a la mobilització popular del dia anterior, on centenars de persones havien ocupat l’espai públic de davant el mercat del peix a Maó, en un acte on es va
posar en qüestió el nou PTI que vol impulsar el govern del Consell Insular. Fermin va remarcar la importància de la protesta, per a que aquesta illa no es converteixi en un taulell de Monopoly on els especuladors facin i desfacin, només mirant els seus interessos i amb el vist-i-plau de l’administració insular. Era la introducció de Hay algo aquí que va mal. Amb els temes La Linea del frente i La família Iskariote van començar els pogos i les arronsades. Van seguir les cançons i la parròquia no aturava de ballar i cantar.

Amb la cançó Hiri gerrillaren dantza va tenir un record pel seu germà Iñigo Muguruza, també membre de Kortatu i Negu Gorriak, que malauradament va traspassar fa sis anys. Després d’una pausa breu, en Fermin va reaparèixer a l’escenari amb la camiseta de
Menorca Antifeixista, per introduir temes com Bidasoa fundamentalistak i Gora Herriak es respirava un ambient molt festiu i combatiu, una eufòria col·lectiva. Amb la parròquia ben suada i, abans de la traca final, en Xabi Solano, el trikitilari, ens va encisar amb els temes populars Hegoak ebaki i Lepoan hartu ta segi aurrera, on gran part del públic entonava les lletres. Els moments pletòrics van arribar amb Zu atrapatu arte , amb l’aparició den Karlos Animal, cantant de Non Servium, i com no, amb la
mítica Sarri Sarri.

Un moment molt emotiu va ser quan en Fermín va dedicar Desmond Tutu a una amiga menorquina del Congo i va treure la bandera congolenya. També va ser molt emotiu quan va cantar Yallah Ramallah, amb l’ex-cantant de Cheb Balowsli i veure com
onejaven moltes banderes palestines. La conclusió, molta festa però compromís també, i aquesta dosis d’eufòria esperem que
es traslladi a les lluites actuals que hi ha a Menorca, com la lluita per un habitatge digne o per la defensa del territori. Si volem que hi hagi canvis, s’ha de passar a l’acció, per açò ens hem de contagiar del compromís den Fermín. Perquè un poble que balla i riu,
sempre serà un poble combatiu, però fa falta sortir A la calle!