Blanca Orell Daniel per Revista Posidònia

Avortar és encara avui en dia un tema tabú. Darrere la idea que és una decisió pròpia, personal i íntima, existeix un lleuger sentiment de vergonya, que ens empeny a explicar-ho a un cercle molt reduït del nostre entorn. La por del que pugui pensar la gent és una de les barreres amb què ens trobam a l’hora d’iniciar aquest procés, que no és, ni prou fer-hi, senzill; i l’acompanyament pot fer molt en el procés.

Però se m’acudeixen altres barreres que s’han de passar. La segona és la falta d’informació: què s’ha de fer, a les Balears, en cas de voler avortar? Amb qui hem de parlar? On hem d’acudir? La majoria en desconeixem el procés.

A les Balears es fan interrupcions voluntàries de l’embaràs (en endavant, “IVE”) en centres públics i privats. Concretament, segons les dades de la Direcció General de Salut Pública de l’any 2023, es fan als set hospitals públics i a tres clíniques privades (dues en l’actualitat), les quals se situen a Mallorca.

Si analitzam les dades, l’any 2024 es varen fer 3.317 IVE en centres de les Balears, de les quals el 98,9% foren a persones residents i un 1,1% a no residents. De les residents, més de tres quartes parts de les IVE es feren a persones residents a Mallorca: un 78,9%. Les precedeixen les residents a les Pitiüses, amb un 16,2% i, en darrer terme, Menorca suma un 4,9%. 

El circuit illenc

A les Balears, el circuit per avortar, generalment comença als centres de salut. “En alguns centres hi ha un administratiu a Ginecologia o Pediatria, i, altres vegades, els deriven a les comares o els metges de família”, explica la ginecòloga Maria Josep Gibert. Afegeix que, pel que ha viscut ella, a les consultes de Ginecologia d’Atenció Primària hi ha buits diaris perquè el ginecòleg visiti amb la mínima demora aquella dona amb una prova d’embaràs positiva que no vulgui prosseguir amb la gestació. Independentment d’on s’iniciï, els centres capacitats legalment per fer la intervenció són els hospitals públics.

En cas d’acudir a hospitals privats, el professional pot fer la visita, però mai la intervenció: en aquest cas, et deriven a les clíniques privades especialitzades. Si es va directament a aquestes clíniques, el cost de la intervenció recau per complet sobre la persona gestant; en canvi, a la sanitat pública és gratuïta des que l’any 2010. De les IVE fetes l’any 2024, un 62,3% foren en centres públics, i un 37,7% en centres privats.

La intervenció es pot fer seguint dos mètodes: l’instrumental i el farmacològic. Les dades ens mostren que a la xarxa pública es fan regularment les intervencions mitjançant el mètode farmacològic (també anomenat químic). María del Carmen Martínez, comare de l’Hospital Mateu Orfila, recalca que és el sistema de menys risc i recuperació més ràpida. L’any 2024, el 77% foren amb el mètode d’intervenció químic (2.539) i el 23%, amb el quirúrgic (764). Les dones que elegeixen el mètode instrumental, generalment, són derivades a les clíniques privades especialitzades, expliquen les professionals.

Cal tenir en compte que el mètode farmacològic sols s’administra, preferentment, fins a la novena setmana per qüestions d’eficàcia. Per tant, en cas de decidir sotmetre’s a una IVE més enllà de la setmana 9, creix la possibilitat que el sistema et derivi a una de les clíniques privades amb qui l’IB-Salut manté un concert. En aquest sentit, professionals i entitats alerten que no es garanteix la igualtat d’elecció del mètode, tot i que són iguals davant la llei.

Les limitacions de temps

Pel que fa a les setmanes de gestació, la planificació illenca permet avortar fins a la 14. En canvi, els casos que es troben entre la setmana 14 i la 22 topen amb algunes barreres, ja que només es considera fer una IVE per causes mèdiques. “Al sector públic, es fan tots els farmacològics i els de 14-22 setmanes de gestació quirúrgics, però indicats per risc fetal o matern”, aclareix Gibert. La Direcció General de Salut Pública confirma que, més enllà de la setmana 14, sols s’intervé en cas que hi hagi risc per a la mare. A partir de la 22, cada cas es valora individualment davant un comitè clínic.

D’altra banda, la modificació de la llei del 2023 va suprimir el període de reflexió o espera obligada que es preveia anteriorment. El temps és un factor clau, explica Martínez. “Quan expliques el protocol de visites, algunes dones es prenen malament l’obligació d’haver d’esperar; per a elles, és allargar el procés”. 

A les Illes, el 83,4% dels casos acudeixen a avortar abans de la setmana 8, i el 14,8% ho fa entre la 9 i la 14. Per titularitat del centre, la xifra de casos fets abans de la setmana 8 reflecteix la preferència per la sanitat pública: 1.789 intervencions, davant de les 978 en centres privats. En canvi, si miram el període següent, podem veure com les intervencions en centres privats (274) són superiors que les que es fan als públics (216). Per tant, veim com, mentre el mètode farmacològic és òptim, les dones majoritàriament avorten als hospitals públics, però quan passen de les nou setmanes, i és més recomanable el quirúrgic, es fan més intervencions a les clíniques privades.

FONT: CAIB IVE a centres de les Illes Balears: setmanes de gestació. Centres privats // centres públics (gràfic d' elaboració pròpia)

Mentre el mètode farmacològic és òptim, les dones majoritàriament avorten als hospitals públics, però quan passen de les nou setmanes, i és més recomanable el mètode quirúrgic, es fan més intervencions a les clíniques privades.

L’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius (ADSiR) denuncia el fet que, a partir de les 14 setmanes, la xarxa pública illenca deriva a centres de fora de les Balears. “Els hospitals de les Illes han de poder fer avortaments de totes les setmanes. Que derivin dones a altres comunitats autònomes va contra la llei, hi ha jurisprudència que diu que això és una discriminació i no es pot permetre”, especifica la directora de l’entitat, Sílvia Aldavert. Això significa que hi ha dones que han d’agafar un vaixell o un avió, embarassades, per poder avortar i pagar-s’ho elles mateixes quan, segons la llei estatal, l’accés a l’avortament ha de ser públic i gratuït. En total, l’any 2024, 65 dones es varen haver de desplaçar a altres comunitats autònomes; d’aquestes, 49 varen ser de Mallorca, 15 de les Pitiüses i 1 de Menorca.

FONT: CAIB IVE a resident de les Illes Balears per illa i titularitat (gràfic d'elaboració pròpia)

La despenalització, en procés des de fa 40 anys 

Les interrupcions voluntàries de l’embaràs són una qüestió més actual que mai, coincidint amb la commemoració dels 40 anys de l’inici de la despenalització de l’avortament a l’Estat espanyol, el 1985. Això no obstant, no va ser fins al 2010 que es va incloure en les prestacions sanitàries, i amb la reforma de l’any 2023 que s’incorporà l’obligatorietat d’aquesta. “Des del 1985 fins al 2010 es feien avortaments, afortunadament bé i de forma legal, però no dins la xarxa pública ni gratuïts”, explica Aldavert.

L’accés a l’avortament és diferent a cada un dels territoris, tot i que la llei orgànica que ho regula sigui estatal, fet que accentua les desigualtats. A més a més, l’objecció de consciència i la falta de formació són dos dels principals entrebancs en l’actualitat. Tot i que aquest registre és obligatori segons la reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, en el cas de les Balears encara no s’ha fet. “Amb la reforma del 2023, es va fer obligatori que les comunitats autònomes tinguessin un registre d’objectors de consciència, però encara hi ha molt poques comunitats que el tinguin i que l’hagin fet públic”, diu Aldavert. Les expertes recalquen que cal saber la quantitat d’objectors en cada territori, per poder fer-hi front i oferir el servei amb personal paral·lel que sí que hi estigui disposat.

“Amb la reforma del 2023, es va fer obligatori que les comunitats autònomes tinguessin un registre d’objectors de consciència, però encara hi ha molt poques comunitats que el tinguin i que l’hagin fet públic” 

Vull Avortar, un portal de referència

Pel que fa a la barrera de la informació, l’ADSiR fa anys que hi treballa. Inicialment, amb la campanya Vull Avortar, varen fer una pàgina web que informava sobre el procés i el circuit específic a Catalunya. Però amb el temps, i a través de diferents demandes socials, varen decidir ampliar-la a tots els territoris. “Seguim sense informació institucional, clara, contrastada, i que sigui accessible per les dones per poder saber què han de fer si necessiten avortar; per això, vàrem crear QuieroAbortar”. A la pàgina web s’hi poden trobar dades referents a les opcions que hi ha a cada territori i a la legislació, informació específica del circuit i, fins i tot, el contacte amb certes clíniques.