La pagesia custodia els nostres entorns naturals. Cuida els boscarrons d’ullastre i els alzinars. Els llocs on nien els busquerets i canten d’amagat els mussols. Els pagesos vigilen i protegeixen el camp amb un amor profund, com entre una mare i el seu fill. Les diferents tramoies especulatives del govern Prohens s’han encaminat durant aquests darrers dos anys a implementar un cos normatiu dissenyat a mida d’empresaris del sector turístic, com també del sector de la construcció. I en què s’expressa tot això? 

A través d’unes polítiques públiques que es mostren i promouen com a polítiques socials, disfressades de fórmules màgiques per resoldre i facilitar la vida de la gent en diferents àmbits (per exemple, la complexitat administrativa). Un pastís de mesures enfocades a millorar la vida dels ciutadans de les Illes Balears. 

Aquesta vegada, a qui es pretén resoldre els problemes és al sector agrari. Agricultors i ramaders es troben davant d’una fake news legislativa que es presenta com a solució als grans reptes que afronta el camp. Però què hi ha dins d’aquesta llei? Què es vol fer realment? 

Breus notes introductòries

El poder transformador de la pagesia, quan es planta davant de les amenaces, és una resposta de defensa infal·lible per frenar qualsevol agressió. No obstant això, de vegades no és or tot el que lluu: les agressions es camuflen d’ajudes, i les ajudes es tornen atacs. Una manipulació molt confusa carregada d’informació que podria fer passar per ull qualsevol. 

La Conselleria d’Agricultura del Govern balear, liderada pel conseller Joan Simonet, tramita una llei que ja ha despertat discussions entre les diferents formacions polítiques i els diferents actors clau implicats. Per a informació del lector, val a dir que no fa ni 10 anys —en fa 7, exactament— que es va aprovar l’actual llei agrària balear. Amb això, descartam que es tracti d’una actualització d’un articulat legislatiu antic i desfasat. Hi ha altres raons. 

Fa uns dies, el sector agrari va tornar a ser objecte de manipulació mediàtica: la premsa va assenyalar que tot el sector estava d’acord amb la llei agrària plantejada pel Govern. El que té clar el sector del camp és que qui ha d’opinar sobre gestió agrària, en tot cas, han de ser ells, com a protagonistes.

Em pens que el contingut de la llei, emperò, crida a fer que les parts interessades participin del període d’exposició pública. Hotelers, lloguers turístics, ecologistes i arquitectes breguen per dir-hi la seva.

Continguts de l’avantprojecte de llei 

Si ens centram estrictament en l’anàlisi del contingut de l’articulat que l’equip de govern tramita, ens podem fer una idea que anticipa una sèrie de conseqüències: s’aviva un foc que pot tenir uns efectes devastadors per al camp.

Centrem-nos en alguns punts polèmics, que són la base de l’engany i la desprotecció:

● Subordinar tots els instruments d’ordenació i gestió a la llei agrària. Això vol dir que els informes d’economia, de medi ambient, urbanístics o territorials estaran supeditats a la nova Llei agrària, i que aquest text legislatiu serà l’única veu autoritzada per regular el camp. Un monopoli legislatiu de decisions sobre el camp. 

● Permetre la construcció de noves edificacions en zones de risc natural (inundacions,esllavissades, incendis, etc.). Després de les conseqüències devastadores de la dana al País Valencià, és un escàndol prioritzar l’economia a la seguretat i la integritat de la vida. 

● Perdre governança insular i traspassar una bona part de les competències al govern autonòmic. Això pot desprotegir els interessos locals, en detriment d’unes polítiques fetes des de Palma. 

● Acceptar l’ús complementari (activitat turística, esports, energies renovables, degustacions, etc.) com un ús bàsic al sòl rústic sense necessitat de sotmetre’s a una declaració d’interès general. Per exemple, ara mateix qualsevol activitat turística complementària (com ara obrir un agroturisme) està sotmesa a informes de diferents departaments i valoracions diverses. La nova llei donarà caràcter vinculant a l’informe agrari per autoritzar aquestes activitats sense passar revisió de cap altra àrea. 

● Les activitats de venda directa i de degustació passaran a ser un ús agrari admès en tot tipus de sòl. A més, es permetrà la instal·lació de fins a 65 metres quadrats i 150 metres quadrats per a explotacions preferents per a degustacions o menjars elaborats amb productes propis de la finca. Això pot afavorir la proliferació de negocis turístics encoberts en sòl rústic. 

● S’impulsa un procediment d’amnistia urbanística extraordinari que permetria legalitzar edificacions agràries construïdes abans del 1991 —és a dir, abans de la Llei d’espais naturals— sense aplicar-hi cap criteri d’ordenació territorial, ambiental o urbanística.

Alerta: turistificació

Alhora, des del camp s’orienta mil·lenàriament la vida social i cultural de l’illa. A tall d’exemple, aquest vers: “El rellotge d’un pagès a mi me serveix de guia”, que entona l’artista Anna Ferrer, veu del folk menorquí, en el seu Parenòstic, una magnífica síntesi de tradició i progrés. 

D’acord amb el que es planteja en aquest avantprojecte, sembla que volen empènyer l’activitat agrària a convertir-se en una activitat complementària del turisme. Què és el que pot passar quan no posam barreres al creixement econòmic il·limitat? Doncs que es provoca una desaparició lenta de la pagesia per substituir-la amb activitats turístiques. Fer fora els pagesos per posar-hi turistes i jardiners. 

Les conseqüències són clares, la turistificació del camp activa una gentrificació rural que a la llarga condueix a un desplaçament forçat. I això no vol dir només que baratin el lloc de residència, sinó que també es desposseeix el camp de l’activitat. No oblidem que el valuós paisatge mosaic de tanques i marines que tant caracteritza aquesta illa és així gràcies a l’activitat de la pagesia. Amb tot, més que llei agrària, caldria dir les coses pel seu nom i anomenar-la llei agroturística. 

Malanats tots nosaltres si quedam sense pagesia: no només haurem de menjar turistes, sinó que perdrem el nord sense “es rellotge d’un pagès”, que ja no ens servirà “de guia”.