La vaga del personal conductor del transport públic a les Illes Balears ha posat de manifest una situació límit que, segons denuncien els treballadors, s’ha anat agreujant any rere any amb la complicitat de les administracions públiques i la indiferència —o fins i tot el consens— de les patronals.

La protesta va començar amb una convocatòria de vagues parcials durant la primera setmana de juliol, com a mesura de pressió davant l’estancament de les negociacions, especialment pel que fa a les reivindicacions salarials. “Demanam un augment del 8% i només ens ofereixen un 2,5%”, explica un conductor de Menorca en declaracions a Revista Posidònia. Les primeres jornades van transcórrer amb relativa tranquil·litat, però la tensió va anar augmentant fins que, a mitjan mes, es van produir incidents a Palma: enfrontaments verbals entre conductors vaguistes i altres que van intentar boicotejar la mobilització. “Amb tot, el seguiment és gairebé del 100% a tot el territori balear”, afegeixen els treballadors.

Aquests fets han marcat un punt d’inflexió en el conflicte i han empès els treballadors a convocar oficialment una vaga indefinida a totes les Illes, que es manté activa fins avui. Està previst que una nova ronda de negociacions al Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), convocada per a avui capvespre, pugui facilitar una desescalada del conflicte els pròxims dies. Tot i el diàleg obert entre les parts, els treballadors insisteixen que no cessaran en les seves reivindicacions si no s’atenen les seves demandes.

Les particularitats de Menorca

Tot i que la vaga de conductors s’estén per tot l’arxipèlag balear, el cas de Menorca presenta particularitats que mereixen especial atenció. Entre els testimonis recollits per Revista Posidònia, destaca el d’un delegat sindical amb dècades d’experiència al volant a l’illa, que va acceptar parlar amb condició d’anonimat. El representant responsabilitza directament el Consell Insular de la saturació del sistema: “Aquest any, el Consell ha repartit carnets de transport gratuït com si fossin fulletons turístics, sense ni tan sols demanar una prova de residència. Açò ha col·lapsat el sistema. Quan ha arribat la temporada alta, hem petat. La gent s’enfada, i els que hem de donar la cara som sempre els conductors”, denuncia, visiblement indignat.

Aquest mitjà ha intentat obtenir una versió oficial dels fets per part de la Conselleria de Mobilitat, però fins ara s’ha evitat qualsevol pronunciament o declaració sobre aquesta qüestió.

A un sistema de transport col·lapsat —recentment privatitzat, amb pocs o nuls serveis en zones rurals durant l’hivern— s’hi suma la precarietat laboral que arrosseguen els treballadors des de fa anys. “A l’estiu molts feim jornades de 12 o 13 hores diàries per 1.400 euros al mes. És una barbaritat, però sobretot una irresponsabilitat cap a la ciutadania”, afirma un altre conductor. Segons explica, molts companys acaben cada temporada amb greus problemes de salut mental i física.

La situació és encara més greu per als treballadors amb més antiguitat. Segons les mateixes fonts, “la patronal es nega a reconèixer els anys de servei. És com si comencessin de zero cada vegada que es renova el contracte o canvia l’empresa adjudicatària”. Aquest fet repercuteix directament en els sous, la seguretat laboral i la dignitat professional.

Els nous empleats tampoc ho tenen fàcil. El delegat alerta que “als novells els fan pujar al Toro amb busos de 12 metres. És una ruta perillosa, amb corbes i costes. Sense experiència prèvia, és una bogeria i un risc per a tothom”.

La vaga, que va començar amb aturades parcials i ara s’ha convertit en indefinida a falta d’acords, reclama millores salarials, condicions laborals dignes i una auditoria sobre l’ús del carnet de transport gratuït. Fins ara, ni el Consell Insular ni les empreses concessionàries han fet declaracions que satisfacin les demandes dels treballadors.

“Ens espremen com llimones i després ens llencen, però aquesta vegada hem dit prou”, conclou el delegat.

La protesta no només afecta el servei de transport, sinó que posa de manifest una crisi estructural que fa massa temps que es manté silenciada. Mentre els turistes gaudeixen del paradís balear, els treballadors que sostenen la seva infraestructura se senten cada vegada més al límit.