Acció Cultural de Menorca (ACM) i Plataforma per la Llengua han presentat les seves al·legacions a la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca, una reforma que consideren un greu retrocés en la normalització del català a l’administració insular.

Segons les entitats, la modificació aprovada inicialment és un acte “no motivat i, per tant, nul de ple dret”. Tal com recull la memòria del reglament, un dels arguments del Consell és garantir la llibertat d’elecció lingüística, un dret que, segons recorden, “ja està plenament reconegut en el reglament vigent, la Llei de Normalització Lingüística i l’Estatut”. En paraules de Plataforma per la Llengua, “s’utilitza un fals conflicte per justificar un canvi que, en realitat, debilita la presència del català”.

Les entitats denuncien que la reforma suposa un atac frontal a l’estatus del català com a llengua pròpia i oficial, i que afavoreix un procés de folklorització i minorització. “És una incongruència que un reglament que hauria de promoure la normalització lingüística vagi just en el sentit contrari”, han advertit des d’Acció Cultural de Menorca, tot assenyalant que moltes de les modificacions fan que el català deixi de ser llengua preferent i passi a ser opcional.

També alerten del trencament del consens polític i social construït durant més de quaranta anys, així com del menyspreu a les institucions acadèmiques i als òrgans de participació social, com la Universitat de les Illes Balears o el Consell Social de la Llengua Catalana. A més, consideren especialment greu l’eliminació de la comissió de seguiment del reglament, fet que obre la porta a una aplicació discrecional i mancada de transparència. “Concentrar la interpretació i aplicació del reglament en una sola persona demostra una preocupant manca de sensibilitat democràtica”, han afirmat.

Les dues entitats han volgut remarcar que la societat menorquina es manté cohesionada al voltant del català, una llengua compartida amb més de deu milions de parlants i que històricament ha patit prohibicions i persecucions. “Davant els intents de fragmentació i desprestigi, cal reforçar la lleialtat lingüística i l’orgull per la llengua pròpia com a eina de cohesió social”, han defensat.

Finalment, Plataforma per la Llengua i Acció Cultural de Menorca fan una crida a la ciutadania perquè presenti al·legacions utilitzant els models que posen a disposició a les seves xarxes socials i pàgines web. Recorden que el termini acaba el 9 de febrer i que el tràmit es pot fer mitjançant una instància genèrica. En cas que el Consell Insular rebutgi les al·legacions, les entitats no descarten emprendre accions legals.